Entrepà de sardines en conserva de sal i pebres amb tomàquet raf

Amb uns productes tan senzills i barats es poden fer uns entrepans boníssims. Sí, ja ho sé, cal paciència, però si l'aconseguim, podem obtenir molt bons resultats per a no preocupar-nos-en durant una bona temporada. Ja ho he dit diverses vegades al bloc, que m'agrada molt fer conserves, tant dolces com salades. Melmelades, envinagrats, conserves amb oli... i avui, conserves amb sal! El gran conservant que ens ajudava als homes i dones, abans de les neveres, al transport i conservació dels aliments. Per aquest entrepà d'avui només necessiteu:

Ingredients:

Una dotzena de sardines fresques

1/2 quilo de sal

1 grapat de pebre negre i pebre rosa

1 tomàquet raf

Olives negres o olives mortes

1/2 barra de pa

1 raig d'oli d'oliva verge extra

El més costós, no econòmicament sinó en temps, és fer la conserva de les sardines. Primer caldrà netejar-les, treure'ls el cap i les entranyes i passar-les sota un bon raig d'aigua.

Després, les cobrirem de sal i els grans de pebre i les deixarem ben bé una setmana reposant, sense nevera. A temperatura ambient no hem de patir amb les sardines perquè la sal les mantindrà en forma. En tot cas, abans de començar, el que podem fer és congelar les sardines senceres prèviament per eliminar l'anisakis, com vaig fer en aquest cas.

Un cop passada aquesta setmana disposarem les sardines dins un pot de vidre, tancat hermèticament. Només en traurem les que ens volem menjar en aquell moment, i les posarem en remull per eliminar l'excés de sal. Després, les obrirem pel mig amb l'ajut d'un ganivet i ja ens les podrem menjar. Amb o sense cua, dependrà de perquè les volguem. Si volem menjar-les amb els dits, com si fos un peixet fregit, no caldrà, ja que la cua ens farà servei. Si les posem dins un entrepà per menjar-nos durant una excursió, evidentment ja traurem la cua i les restes d'espines que ens facin nosa, tot i que ja comprovareu que la majoria d'espines queden gelatinoses i ja no punxen. També hi podem incroporar unes olives negres o mortes, que hi lliguen la mar de bé! I per arrodonir-ho, un tomàquet raf ben madur! I ho reguem amb un bon raig d'oli, sense necessitat d'afegir-hi sal, que ja ens la dóna la sardina en conserva. Un altre plat fred per l'estiu, no? Bon profit!