dimecres, 27 de març de 2013

Mona de Pasqua tradicional, la dels ous


Fer una mona de Pasqua ben feta no és fàcil. Ja aviso d'entrada. Per què? Doncs perquè hi ha molts factors que s'han de tenir en compte i que influeixen, sense dubte, en el resultat. D'entrada, és un pastís, no un plat salat. I allò que ja us vaig dir un dia, la cuina és de lletres, la pastisseria és de ciències. Per tant, cal mesurar bé les quantitats, respectar els temps de repòs i cocció que s'indiquen i fer amb amor allò que volem que surti bo.

Enguany ens ha sortit una mona molt bona, esponjosa, lleugera, i amb un punt de torrat que contrasta amb l'interior. Però.. ai, làs! M'he deixat de pintar-la amb ou batut i sucre, com faig normalment amb pastissos d'aquest tipus, i per això la mona ens ha quedat amb un color mate que no cal explicar perquè ja es veu, oi? Malgrat tot, si vosaltres no us oblideu de pintar-la, abans d'enfornar, us quedarà una mona estupenda!

No m'agraden els pastissos de mona de pa de pessic, els que són de crema, sara o xocolata. En general, els dolços molt dolços m'embafen. Per això, sempre que arriben els dies de Pàsqua, opto per la mona tradicional, la que té textura de brioix i que podeu farcir amb el que més us agradi: Massapà, cabell d'àngel, xocolata, nata, crema etc. Per fer aquesta recepta m'he basat amb la que va publicar la Mercè de Cuina per a llaminers, un tortell de Rams, tot i que l'he versionat per a fer-la un xic més a la meva mida. Bé, som-hi:

Ingredients per a la massa mare:
125 g de farina
60 g d'aigua
30 g de llevat fresc de forner

Ingredients per a la massa:
Tota la massa mare
250 g de farina
50 g de sucre
3 g de sal
75 g de llet
50 g de mantega
2 ous
40 g de vi dolç de Banyuls
pell de llimona ratllada
pell de taronja ratllada
pessic de canyella

Massa mare

Per a fer la masa mare barregem bé la farina, el llevat i l'aigua (una mica tèvia) i ho rementem bé. Ho deixem reposar 10 minuts i ho tornem a amassar, fent plecs. Ho deixem reposar 10 minuts més i ho tornem a plegar. Després, ho deixem reposar amb un drap humit a sobre. 

ingredients per a la massa (com veieu, a la part superior esquerra ja tenim la massa mare a punt)

Comencem barrejant tots els ingredients menys la mantega. Ho fem progressivament: el sucre, la sal, la massa mare, els ous ja batuts, les pells ratllades de taronja i llimona, el vi dolç de Banyuls, la farina i la canyella. Ho barregem bé. A poc a poc, també hi anem incorporant la llet. I quan la massa ja sigui força homogènia també hi afegim la mantega, a trossets petits. Ho treballem bé amb l'ajut d'una espàtula o amb les mans. I deixerm reposar la massa crua ben bé 1 hora al forn, tapada amb un drap, i amb el termòmetre encès a uns 40 ºC.


Un cop passat aquest temps, traiem la massa del forn i veurem que ha doblat el seu volum. Us trobareu amb una massa esponjosa, molt més que quan feu un pastís de coca. Enfarineu una fusta i la treballeu una mica.


Després, comenceu a donar-li forma. L'estireu com un cuc i n'enganxeu els extrems. La feu rodona, amb el forat al mig, o com volgueu. Hi poseu els ous crus i amb closca, si ha de ser mona, i ho pinteu amb ou batut i sucre perquè quedi brillant (això que jo no vaig fer, vaja... he he).


Ho coeu al forn, només la part de baix encesa, durant 30 minuts a 180 ºC. Després, abaixeu una mica la temperatura de forn, a uns 160 - 170 ºC i ho coeu dalt i baix, perquè se'ns torri més la superfície i perquè els ous quedin cuits, com ous durs. Ho traiem del forn i ja ho podrem servir!! Sol, sucat amb llet o bé farcit de crema, xocolata, massapà, cabell d'àngel. El farciu quan ja sigui cuit.




I bé... el blog fa una pausa de mini vacances. Però dimarts hi tornem. Que passeu una...

Bona Setmana Santa!! 











33 comentaris:

  1. Marina, t'ha quedat molt bé!! :)
    Ah, i l'autora de Cuina per llaminers sóc jo, la Mercè! ;) Bona Pasqua!!

    ResponElimina
  2. Marina, aquesta mona fa una pinta estupenda, independentment d'haver-la pintat o no, i el tall es veu esponjós i crida a menjar-se-la!
    Feliç Setmana Santa!

    ResponElimina
  3. Pero quina pinta té aquesta mona!!!:)

    ResponElimina
  4. Fer un bon brioix "no es moco de pavo" com be dirien alguns. Jo soc fan del brioix i reconec que durant un temps, vaig estar a punt de tirar la tovallola després de no sé quants intents. La meva vida va canviar ;) quan vaig descobrir al llibre del Xavier Barriga "Pan" la recepta del brioix. Del tot recomanable pels incondicionals de les mones, les coques de Sant Juan, els roscos de reis i demés. Molt bona pinta, aquesta mona. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. saps que mai l'he provat, la real!!?? es com una coca o tortell?! que malament, enlloc de ser tradicional va i em menjo les tipiques de mantega amb mantega! nyaammm i com disfruto! jaja ptons

    ResponElimina
  6. Avui és dia de mones, quan arribe el diumenge ja en hem menjat prou...!!!!!!!Qué bona eres explicant-ho tot, cada pas, cada foto....crec que encara em queda molt per aprendre.....
    Per açí solem fer-les d'un ou i les de dos tenen la forma diferent,però aquesta que has fet tu és molt original per a mí !!!!!! De segur que estarà molt bona...

    ResponElimina
  7. Marina t'ha quedat de 10!! Jo encara no he fet mai la mona, però aquest any vull fer-ne una de gema i una de tradicional, perquè així ho han demanat a casa! La tradicional em feia una mica més de respecte però després de l'èxit dels tortells de reis segur que la faig i espero que surti tan bona com la teva!!

    ResponElimina
  8. L'any passat em vaig animar a fer-ne una pero em va qudar molt seca, probare la teva recepta, tot I que d'aqui a uns dies, que tinc petit malalt I m'ocupa molt de temps. Petonets!

    ResponElimina
  9. Igualment t'ha quedat ben maca Marina! I segur que boníssima!!

    Jo l'altre dia vaig fer una mona de gema, que també vaig seguir d'una recepta de cuina per llaminers, a veure si la penjo! I jo estic amb tu, m'agraden eh, però pel meu gust són per persones a qui els agrada molt el dolç. I en canvi la teva opció és més apte per a tothom i al poder-hi posar el farcit que es vulgui ja la fas una mica més dolça. També tenia pensat de fer-la, així que a veure si aquests dies la duc a la pràctica! Al final ja ho veig, no havia fet mai una mona i aquest any les provaré totes! hehehe

    Moltes gràcies guapa i que tu també passis una molt bona Setmana Santa! Fins a la tornada :)

    ResponElimina
  10. Tant se val pintada o no, aquesta mona és espectacular!!! A mi també m'agrada més la mona tradicional...però als nens els fa més il·lusió el tema recarregat...en fi, es tracta de combinar gustos!!! Moltes felicitats Marina i Bona Pasqua!

    ResponElimina
  11. Marina,
    Aquestes mones no necessiten quedar boniques, sinó que bones. La meva àvia ens la feia així. I com eren de bones! Unes bones vacances i fins l'abril. M'assembla que tots pararem uns dies.
    Nani

    ResponElimina
  12. Pintada o no t'ha quedat molt esponjosa. Hem fa molta gracia de veure aquestes mones amb ous .....ja leshavia vist en un altre blog, però no se si per aqui on visc no es costum, ja qu eno n'havia sentit a parlar mai..
    Petons i bones vacances

    ResponElimina
  13. ummmm que bona ha d´estar, molt senzilla de fer, la faré haveure si com a minim hem queda semblant
    bona setmana santa.
    silvia

    ResponElimina
  14. ¡¡¡quina pinta!!! aquesta mona tradicional i de sempre, bonissima

    ResponElimina
  15. Una bona manera d'anunciar-nos l'aturada.
    A mi em passa com a tu, la pastisseria massa dolça m'embafa en canvi em deleixo per tot allò tradicional i que tingui gust de forn de pa.
    L'any passat em vaig estrenar amb la mona de la Mercè i les de casa ara són aixi. Les de regalar a gust de qui les rep.
    Bones minivacancetes i descanseu!

    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  16. Encara que no l'hagis pintada... t'ha quedat una mona molt mona!!
    Bones mini vacancetes i ens llegim a partir de dimarts ;)

    ResponElimina
  17. Y tanto que no es fácil hacer una buena mona de Pascua, pero a ti no se te ha resistido ¿eh?

    Guapetona que tengas unos felices días de descanso, o como yo digo, de cansarse de otra forma ;-)

    B7sss

    ResponElimina
  18. Pintada o no, te una pinta magnifica. M'encantan les teves explicacions i les fotos. Feliçitats.
    Un peto

    ResponElimina
  19. Una mona tradicional que te una pinta magnifica.
    Potser m'animi a fer-la.
    Bones vacances.

    ResponElimina
  20. Igualment nena, passatu molt bé ,que un descans sempre va bè , aquesta mona te un parell d'ous ben possats ...jajjjjjj...petons.

    ResponElimina
  21. Espectacular!! Y el paso a paso genial!! Petons!! jejeje

    ResponElimina
  22. Ben bona!!! jo la he fet algunes vegades. Aquest any faré una de pastís i aquesta. Mai he posat el ous crus, aquest any ho faré així.
    Petonets

    ResponElimina
  23. Impressionant!!!! Quina bona cara que fa aquesta mona....de vegades no cal tanta xocolata i tanta crema...i tanta sara.....simple pero espectacular!!!!
    Bones mini vacancetes, ens "lleguim" a la tornada!!!! Una abraçada!!!!

    ResponElimina
  24. M'encanta Marina! aquesta és la mona que més m'agrada a mi, la tradicional, i els valencians encara la fem així!! Una abraçada i bones festes! Marta

    ResponElimina
  25. Quina mona més graciosa!!! A València, fa un munt d'anys, hi havia el costum de regalar els padrins als fillols i filloles mones de Pasqua amb tans ous fins que arribaven a la dotzena (crec). Un ou per cada any. Ara només en posen un i ja va bé. Salutacions

    ResponElimina
  26. Molt bé Marina, s'han de conservar les tradicions. A mi també són les que més m'agraden, amb el sabor del pa dolç. Petons i descansa,
    Pilar

    ResponElimina
  27. Ostres Marina!!! Quina gracia , la meva mare sempre explica que aquestes eren les mones que tenia ella quan ere petita , i sempre hem diu, un dia l'has de fer ,. Peró no he trobat mai el moment, entre d'altres coses perqué als meus fills les volen de xocolata.
    Hem semble fantàstic conservar les nostres tradicions.
    Un peto i Bona Pasqua
    Chus

    ResponElimina
  28. Nosaltres també ens hem animat amb el Rotllo aquest any!
    Aquesta recepta de cuina de llaminers ha d'estar molt bé segur! tot el que hem provat de fer de la Mercè , ens ha quedat molt bo!
    Bona Pasqua!!
    ptns!!

    ResponElimina
  29. Estas masas,estos roscos,los tradicionales,son mis preferidos Marina!!

    Feliz semana santa!!

    ResponElimina
  30. Aquestes masses són gorá complicades, però a tu t'ha quedat perfecte! I encara que no l'hagis pintat, el gust és exactament el mateix.
    Espero que les vacances de Setmana Santa us hagin anat molt bé!

    ResponElimina
  31. Oi tant que hi ets a temps!!! Com hi podia faltar una Mona tan deliciosa??? Té molt bona pinta.
    Moltes gràcies per participar guapa.
    Annie i Catieu

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...