dimecres, 30 d’octubre de 2013

Trobada Gastroblocaire - Ganxetes Tour 2013


Aquest cop, la missió va ser a Reus. Com si d'un capítol dels Àngels de Charlie es tractés, els gastrobloguers vam acudir a l'escenari de les ganxetes, on ens haviien encomanat resoldre un nou afer. En aquesta ocasió, les veus Charlie van ser la Glòria de No tot són postres i Òscar de Decuina a través de Gastroblocaires.

La resta de bloguers vam ser-hi convidats, sense armes de foc però sí que amb moltes armes tecnològiques i analògiques (mòbils, ipad, ipod, càmeres reflex, compactes... i blocs de notes) disposades a no deixar escapar cap detall de la trobada. 

Cedida per Laura de Cuinejar

La primera parada va ser a La Selva del Camp, a les 10.15 h, on havíem de veure el molí d'oli de la cooperavita Coselva (Avinguda Puig i Ferreter, 22). Però no vam poder gaudir de la visita per culpa dels diversos contratemps: l'hora acordada no coincidia entre la dels organitzadors i la de la cooperativa, de manera que fins a quarts de 12 h no vam començar la visita, la màquina de premsar l'oli no funcionava perquè el procés de recollida d'oliva encara no havia començat per culpa de la calor. Abans del previst ja ho havíem vist tot. Vam fer quatre compres, això sí, a la cooperativa: ametlla mòlta, pinyons, olives arbequines i un vi blanc. Teníem encara una hora de coll abans de la següent visita.

A La Selva del Camp fan una Fira Mediveval molt xula, que justament va tenir lloc el passat cap de setmana. Com a inquiets bloguers que som, vam decidir visitar-la. Heus aquí un petit resum:





La següent parada va ser a Vermuts Miró. Aquesta empresa és al carrer d'Adrià Gual, 10, a REUS. La vaig trobar una fantàstica visita, ja ho apunto d'entrada. El Carles Prat, segona generació de Vermuts Miró, ens va rebre amb generositat les portes de la fàbrica i va atendre totes les nostres preguntes. I val a dir que essent 25 bloguers junts això té mèrit... el mateix va fer Diego Delgado, enòleg de Vermuts Miró, que va ser l'encarregat de guiar-nos per l'interior de la fàbrica i explicar-nos el procés d'elaboració d'un dels vermuts més bons de Catalunya. I de Reus!

Així ho ens expliquen ells mateixos la història de Miró:

El “Vermut de Reus” es va començar a elaborar a la nostra ciutat de manera tradicional o casera per moltes famílies i gaudeix d’un gran prestigi reconegut a tota Europa. Amb el pas dels anys, gràcies al pes comercial dels Ports Mercantils de la zona que tractaven amb productes com els Aiguardents, s’arriben a consolidar com a principals productors de vermut, tant en l’àmbit nacional como en l’internacional.

El vermut ha permès a la ciutat de Reus continuar sent un referent en el mercat dels alcohols, juntament amb París i Londres. Aquesta beguda ha tingut un paper clau en el desenvolupament econòmic de la Capital del Baix Camp, degut a que va sobrepassar amb escreixos els límits naturals de la ciutat, consolidant uns capitals aplicables més tard al procés d’industrialització.

A dalt, Carles Prat. A sota, les explicacions de l'enòleg Diego Delgado.

D'entre tot el que ens va explicar, en comento un parell de coses. La primera, que el Vermut Miró s'elabora incorporant l'aroma de més de 40 aromàtiques i espècies (cardamom, menta, canyella, donzell, vainilla, i moltes altres). Segurament, gairebé totes les que també es posen a la ratafia (explicada aquí), a més d'altres herbes exòtiques. Les compren ja assecades  i no només provenen d'arreu del món. Aquetes herbes es deixen macerar tres mesos dins unes bótes on també s'hi introdueix aigua i alcohol (50/50). A banda, Miró també compra vi blanc, que ha de ser de qualitat. Aquest vi serà la base del vermut, al que s'afegirà la maceració de les herbes i el caramel, si és que es vol és fer un vermut negre. 

Això és el que podem llegir si visitem la  web de Miró:

El MIRÓ roig segueix sent l’autèntic vermut de Reus. El seu color vermell robí amb matisos de color teula, els seus inconfusibles aromes i sabor a base d’herbes aperitives, estimula i refresca. Elaborat amb la perfecta combinació d’herbes aromàtiques totalment naturals, amb una maceració marcada i elegant, lleugerament balsàmic. Subtilment dolç amb un lleuger toc amarg, molt sedós de pas fàcil, lleuger i bon record final, sempre seguint la recepta familiar millor guardada al llarg dels anys, que el fa inimitable pel seu sabor únic i exquisit.


Vemuts Miró elabora tres tipus de vermut. el blanc, el negre i el reserva. Els vam tastar tots tres. I els vam valorar, tot escoltant les característiques de cada un d'ells de la mà de Diego Delgado. Els vam acompanyar amb avellanes de la varietat negreta de Reus.


Un cop acabat el vermut, vam anar-nos-en a dinar a LA GIBERGA, al carrer d'en Vilar, 12, local 2, a REUS. Aquest és el restaurant que dirigeix la Mai Martí, segurament, una de les poques cuineres  que conec que resisteixen estoïcament la tempesta dels temps que corren. Només per això ja val la pena anar a fer un tast de la cuina que elabora i, si en teniu l'oportunitat, de conèixer-la personalment. No treballa sola, és clar, sinó que a la cuina l'ajuda el seu fill, i té a més altres treballadors ben especials que treballen a sala o entre fogons. (Oi, Glòria...?)



El primer cop que vam anar al restaurant de la Mai Martí ja va deixar bocabadats els nostres estómacs, on s'hi veu, el "carinyo" que posa al que cuina. Ja em perdonarà l'expressió un xic cursi... Jo que encara no la coneixia, la vaig trobar una dona de les que ve de gust tenir al costat en una llarga conversa. I ara no em posaré a adjectivar virtuts i demés que no és tampoc un lloc on piropejar el personal, però si que m'agradaria dir que la vaig trobar dona potent. En molts sentits. 

La Mai Martí, la xef de La Giberga, xerrant amb el Tiriti.

Bé, a banda d'aquests comentaris més personals, us resumeixo el menú que ens va escollir per aquest dia bloguer:

Primers plats
Raviolis de Melós de bou amb el seu suc i escates de parmesà
Fideus rossos amb bolets i una mousse de foie
Amanida de tomàquets del Banac, bonítol del nord i sardinetes




Segons plat
Bacallà amb salmorejo tebi i crocant de pernil
Civet de porc senglar amb moniatos i castanyes
Calamarsons amb tempura d'albergínies i mel de romaní




Postres 
Biscuit d'avellanes del Baix Camp amb xocolata
Menjarblanc de Reus i carquinyolis
Meló amb mistela del Masroig



I per beure, un negre Artiola D.O. Terra Alta.



*** I no, no cantarem el "Viva Espanya" per acomiadar-nos, Tiriti...


Blogs assistents:
Oscar i Cristina, de Cuina
Glòria, Gourmenderies
José i Montse, Gastropadi
Laura, Cuinejar
Lluís, Tiritinyam
Manel, El Cocinillas
Marta, Pa de Nous
Mercè, Cotó de sucre
Nuni, Cuinetes
Sandra i Xavi, Els fogons de la Bordeta
Agustí, Cangrejo loco
Ana, Lovefood




17 comentaris:

  1. que bonita cronica de un dia inolvidable!! da gusto contactar con gente encantadora y que ademas tiene nuestros gustos, bicos

    ResponElimina
  2. Marina, és que Reus té el seu encant!!!! I si, ens ho vam passar mooolt bé!!! Petonets guapa

    ResponElimina
  3. plas, plas, plas... Marina... un plaer!!!!

    PTNTS Ganxets
    Dolça/Glòria

    ResponElimina
  4. Ohhh quina pena no haver-hi pogut ser! Ja veig que ho vareu disfrutar de valent. Una abraçada!

    ResponElimina
  5. carai, amb tantes fotos i tan ben explicar, sembla que hi torni a ser!

    ResponElimina
  6. :D Ens ho vam passar tan i tan bé, quin plaer llegir aquestes cròniques tan boniques!
    Petons guapa
    Sandra

    ResponElimina
  7. Muy buena cronica y muy bien ilustrada, me ha gustado mucho !!

    ResponElimina
  8. Quina jornada més maca, segur que ho vareu passar molt bé :)

    ResponElimina
  9. Jo no tinc paraules, només dir que em vau fer feliç , i va ser un veritable plaer tenir-vos a casa meva i cuinar per valtros,aguantaré amb estoicisme i tant! endavant les atxes!!! oi Òscar?

    ResponElimina
  10. Va ser una bona trobada i el vermut hi va ajudar molt, jajaj! Un plaer haver-te conegut! Un post molt xulo, gràcies per la part que em toca!

    ResponElimina
  11. Marineta, un altre crónica...quin regust mes bo que ens va deixar el dissabte!
    Molt bé, un altre punt de vista.
    Petonets!!!!!

    ResponElimina
  12. Marina una buena cronica y hubiera ido pero tenia otro encuentro y no pude ir.
    Bss

    ResponElimina
  13. Quins records ! Ens ho vam passar molt bé i ho tenim que repetir. Mentrestant podem recordar-ho amb reportatges com aquest. Molt maco !

    Salut !

    ResponElimina
  14. Molt bé Marina. Entre tu i el Manel, ho completeu ben bé. Bon cap de setmana,
    Nani

    ResponElimina
  15. Quina trobada més bonica i amb la cirereta de la Giberga. Molts petons!

    ResponElimina
  16. Gran, gran, gran dia!!!!!!!!! El millor, la companyia!!!!!!!!!! ;-)

    ResponElimina
  17. Quina trobada mes genial....estic encantada de veurus tan animats....gracies per compartir amb nosaltres.....quin dinar nena,,,,,val la pena !!!!
    Petonets

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...