dijous, 10 d’octubre del 2013

Verema a Ca l'Esteve (Castellbisbal)


Ca l'Esteve té la dimensió d'un establiment familiar amb molt caliu. La família Esteve, amb els sentits molt atents als seus clients ha potenciat tots els aspectes que mimen l'ànima i el cos: bona acollida, bona taula, bon vi, bon menjar, bona atenció i la sempre agraïda amabilitat dels que hi treballen.

Arriben diàriament productes des del mercat de la Boqueria i també dels artesans de l'entorn més immediat. Fidels a la tradició culinària del país, la cuina pivota sobre la brasa, els arrossos i d'altres propostes que són el resultat d'una suma de tendències.

Família Esteve


Hi vam ser fa poques setmanes, convidats per en Xesco Bueno i la Maria Esteve, i família. L'Òscar, la Cristina, el Manel i jo vam acceptar de seguida la invitació d'encarregar-nos d'una petita, diria que minúscula, part del que està essent la verema en aquest restaurant de Castellbisbal, que compta amb una zona de vinya i d'horta prou important. Es tractava de fer la collita del raïm ull de llebre, que ja estava al punt de maduració. 

Com que la verema no espera, i no val la setmana que ve o l'altra ja ho farem, no vam trigar gaire a concretar l'acció amb el compromís de treballar dur, el que calgués, però amb recompensa final assegurada, que això ajuda, si més no... 




Collir raïm és cansat, sí, i també molt gratificant. Quan amb les tisores talles el raïm (que no és el mateix que el gotim, segons vam aclarir) sembla que amb les mans subjectis unes joies precioses, fosques i llampants, que seran inevitablement aixafades per extreure'n el suc, que serà most i que acabarà essent vi. Blanc, rosat o negre, un vi en tot cas deliciós, fruit de la suor i paciència, i de les inclemències del temps. I ara tan sols veiem l'inici d'aquest procés costós en tants aspectes... I nosaltres, collint raïm ull de llebre com si res...

La Júlia, la filla d'en Xesco, ens ha vingut a ajudar. El Manel l'espanta i la Cristina gaudeix d'allò més... 

Mentre collim raïm, l'Òscar documenta... he he he.

El Manel tallant els raïms...


Un premi: una caixeta de raïm negre i blanc, i ruca, tot boníssim!

Quan la nostra feina va ser feta va aparèixer el pare de la Maria, carregat fins al capdamunt de caixes de raïm, i amb l'ajut del tractor les va portar fins al celler, on començarà tot el procés d'elaboració del vi.


D'esquerre a dreta, i de dalt a baix: restes de pells i branques, façana del celler, l'Esteve 
(el pare de la Maria amb el tractor), i els treballadors descarregant les caixes de raïm.


Les tines aixafen el raïm i el separen de les pells. En aquest cas, l'elaboració que s'està fent és de vi rosta, i per aquest motiu el suc no estarà massa temps en contacte amb les pells que el tenyeixen. Llàstima que no es pugui transmetre l'olor que fa la premsa... una olor boníssima de fruita.

Most

Celler

Celler. A la dreta, a dalt, en Xesco i la Maria. Ens mostren el vi i el tastem.

Etiquetes de les ampolles que elaboren a Ca l'Esteve

I, finalment, sopar de recompensa. A Ca l'Esteve ens van preparar una fantàstic assortit: graella de carn, mongetes del ganxet amb cansalada, amanida generosa, llonganissa per picar, i pa amb tomàquet, un pa cruixent que era deliciós, ho he de dir. I tot regat, evidentment, amb vi rosat de Ca l'Esteve (encara que no es vegi a les fotos). Tot va ser boníssim.  I de postres, el pastís de formatge que us vaig explicar aquí


I una visita a la cuina, on vam poder comprovar que les coccions es fan a l'engròs! Mireu quin munt de mongetes escaldades...!


Gràcies per tot.
Amb amics així la vida sempre val la pena. 



















26 comentaris:

  1. un reportaje fantastico ! que bonito es la amistad! bicos

    ResponElimina
  2. Caram Marina! Quina sort poder viure tot aquest procés!!
    M'ha agradat molt la teva entrada!
    Petonets

    ResponElimina
  3. Em quedo amb l'última frase. Una bona tarda amb bons amics i millors persones!

    ResponElimina
  4. Nena, qué bien te lo pasas, debe ser muy interesante poder ver todo el proceso!! Besitos.

    ResponElimina
  5. Una experiència rodona, bona feina, bona companyia, bon sopar. On ens hem d'apuntar? Petons,
    Pilar

    ResponElimina
  6. Quina experiència més maca Marina! i a més amb tan bona gent :) Quan era petita a casa encara feiem la verema, i en tinc molt bons records!
    Per cert, la recompensa veig que és boníssima, us vau posar les bótes eh? ;)
    Petons!!!

    ResponElimina
  7. Marina, se lo que es aixo si passa un bon rato fen aquesta feina, però com dius tu tot acaba amb un bon àpat amb la família.
    Un magnífic reportatge Felicitats!!!!!

    ResponElimina
  8. Aquestes experiències són una maravella i és un regal tenir-les!!! :) Molt xules les fotos i la documentació :)

    ResponElimina
  9. Quin dia tan profitós Marina, segur que recollir raïm es cansat, pero al final, la bona recompensa fa que valgui la pena, la companyia de bons amics.
    Petons.

    ResponElimina
  10. Quins xinglots de raïm més bons!! Fa anys que no vaig a veremar!! Ja veig que ho vau passar molt bé!! Les fotos són molt xules i el Manel fa molt bé el seu paper de "veremador" :D

    ResponElimina
  11. Un dia de feina al camp entre amics I un sopar per arrodonir la jornada. Un pla perfecte, Marina. Petons.

    ResponElimina
  12. Quin dia més bonic, veremant amb amics!! jo he tastat aquest vinet i m'agrada veure que el raïm està en bones mans :-)))

    ResponElimina
  13. que guaiiii!!! a mi m'agrada molt aquest restaurant!! a més, es el preferit de la meva parella!!!! si menja molt be i si està molt a gust!! fantastic reportatge! li ensenyaré! peotns

    ResponElimina
  14. Com tu dius collir raïm és molt dur, però quina recompensa tu!! i el procés de com es fa el vi és súper interessant, oi?

    ResponElimina
  15. Qué día tan productivo Marina, preciosas fotografías y una crónica estupenda!
    Un besito

    ResponElimina
  16. a casa els sogres cada any hem fet la verema, ara fa dos que ja ho han deixat perque porta molta molta feina i ells ja s'han "jubilat".....ho dic entre cometes perque la gent de pagès no es jubila mai....

    molt maco el reportatge

    ResponElimina
  17. Marina, quin reportatge fotogràfic mes bonic i quin dia mes divertit i profitós que segurament heu passat.

    ResponElimina
  18. Quina experiència més genial això de col·laborar en la verema!!! I quin goig de raïm!!! Una entrada xulíssima, com sempre! Una abraçada Marina!

    ResponElimina
  19. ya se que nos soy el unico pero es que el final lo dice todo y que comparto plenamente
    Amb amics així la vida sempre val la pena.
    Peto

    ResponElimina
  20. Imagino que deu ser una experiència extraordinària, seguir tot el procés de la verema i poder-hi participar activament. Aprens a apreciar encara millor el resultat!
    Ca l'Esteve és una finca preciosa...

    ResponElimina
  21. Qué de cosas se aprenden en estas visitas! Desde Desde luego la uva tiene un aspecto impresionante!

    ResponElimina
  22. Una experiència inoblidable, unes fotos i un reportatge que ho diu tot. Enhorabona Marina!
    Nani

    ResponElimina
  23. Que ve que us ho heu passat, una experiència fantàstica.
    Una abraçada

    ResponElimina
  24. Quin privilegi poder viure l'experiència.
    Un petó.

    ResponElimina
  25. Qui día mes bonic !!!!! aixo me recorda la meva infantesa a Caolnge,,,,el día de veremar era festa grossa...totom ajudaba i després un bon ápat per gaudir de totom !!!!...i aquesta copeta de most...que dulceta i bona !!!!!!!!!

    ResponElimina
  26. El gran Xesco!! Enhorabona per apropar-nos en Xesco!!
    Gràcies per la crònica!.

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...