Verema a Ca l'Esteve (Castellbisbal)

Verema a Ca l'Esteve Restaurant 

Ca l'Esteve té la dimensió d'un establiment familiar amb molt caliu. La família Esteve, amb els sentits molt atents als seus clients ha potenciat tots els aspectes que mimen l'ànima i el cos: bona acollida, bona taula, bon vi, bon menjar, bona atenció i la sempre agraïda amabilitat dels que hi treballen.

Arriben diàriament productes des del mercat de la Boqueria i també dels artesans de l'entorn més immediat. Fidels a la tradició culinària del país, la cuina pivota sobre la brasa, els arrossos i d'altres propostes que són el resultat d'una suma de tendències.

Família Esteve

Hi vam ser fa poques setmanes, convidats per en Xesco Bueno i la Maria Esteve, i família. L'Òscar, la Cristina, el Manel i jo vam acceptar de seguida la invitació d'encarregar-nos d'una petita, diria que minúscula, part del que està essent la verema en aquest restaurant de Castellbisbal, que compta amb una zona de vinya i d'horta prou important. Es tractava de fer la collita del raïm ull de llebre, que ja estava al punt de maduració. 

Com que la verema no espera, i no val la setmana que ve o l'altra ja ho farem, no vam trigar gaire a concretar l'acció amb el compromís de treballar dur, el que calgués, però amb recompensa final assegurada, que això ajuda, si més no... 

Collir raïm és cansat, sí, i també molt gratificant. Quan amb les tisores talles el raïm (que no és el mateix que el gotim, segons vam aclarir) sembla que amb les mans subjectis unes joies precioses, fosques i llampants, que seran inevitablement aixafades per extreure'n el suc, que serà most i que acabarà essent vi. Blanc, rosat o negre, un vi en tot cas deliciós, fruit de la suor i paciència, i de les inclemències del temps. I ara tan sols veiem l'inici d'aquest procés costós en tants aspectes... I nosaltres, collint raïm ull de llebre com si res...

La Júlia, la filla d'en Xesco, ens ha vingut a ajudar. El Manel l'espanta i la Cristina gaudeix d'allò més... 

Mentre collim raïm, l'Òscar documenta... he he he.

El Manel tallant els raïms...

Un premi: una caixeta de raïm negre i blanc, i ruca, tot boníssim!

Quan la nostra feina va ser feta va aparèixer el pare de la Maria, carregat fins al capdamunt de caixes de raïm, i amb l'ajut del tractor les va portar fins al celler, on començarà tot el procés d'elaboració del vi.

D'esquerre a dreta, i de dalt a baix: restes de pells i branques, façana del celler, l'Esteve 

(el pare de la Maria amb el tractor), i els treballadors descarregant les caixes de raïm.

Les tines aixafen el raïm i el separen de les pells. En aquest cas, l'elaboració que s'està fent és de vi rosta, i per aquest motiu el suc no estarà massa temps en contacte amb les pells que el tenyeixen. Llàstima que no es pugui transmetre l'olor que fa la premsa... una olor boníssima de fruita.

Most

Celler

Celler. A la dreta, a dalt, en Xesco i la Maria. Ens mostren el vi i el tastem.

Etiquetes de les ampolles que elaboren a Ca l'Esteve

I, finalment, sopar de recompensa. A Ca l'Esteve ens van preparar una fantàstic assortit: graella de carn, mongetes del ganxet amb cansalada, amanida generosa, llonganissa per picar, i pa amb tomàquet, un pa cruixent que era deliciós, ho he de dir. I tot regat, evidentment, amb vi rosat de Ca l'Esteve (encara que no es vegi a les fotos). Tot va ser boníssim.  I de postres, el pastís de formatge que us vaig explicar aquí. 

I una visita a la cuina, on vam poder comprovar que les coccions es fan a l'engròs! Mireu quin munt de mongetes escaldades...!

Gràcies per tot.

Amb amics així la vida sempre val la pena.