dimarts, 28 d’abril del 2015

Conill a la cassola amb vermut


Ja fa setmanes que vam ser a Reus al Ganxetes Tour, convidats per la Glòria Mohedano del blog No tot són postres. D'entre totes les coses que vam tastar, hi va haver el vermut, és clar! Bones ganxetes no podien ser si el vermut no ens podien oferir... he he he. Ja l'havíem tastat en una anterior ocasió, al Ganxetes Tour 2013, en una trobada que va ser molt interessant perquè vam visitar la fàbrica on s'elabora. Us ho vaig explicar aquí.

Aquesta vegada no vam visitar cap fàbrica, però els mestres del vermut sí que ens van deixar tastar els seus productes. Al mateix temps, i pagant el preu d'un aperitiu del Museu del Vermut, els mestres del vermut ens van obsequiar amb unes ampolles de vermut. I si us explico tot això és perquè el plat que us presento està fet amb un d'aquests vemuts, l'Yzaguirre vermell. Recentment, recordem-ho, el vermut Yzaguirre vermell reserva ha guanyat el premi al millor vermut.

La que us proposo no és una recepta difícil, però sí que una mica entretinguda. També inclou la picada, un dels secrets de la cuina catalana més ben guardats.

Ingredients (per a 2 persones):
Mig conill
pastanaga
ceba
alls
pebre negre i sal
prunes sense pinyol
Fulles de llorer
brou de pollastre o d'au
vermut 
Per la picada: Pa torrat, all, julivert, avellanes, sal


El que fem primer és enrossir amb oli el conill, prèviament salpebrat, en una cassola gruixuda. 


Mentrestant, hem posat a hidratar les prunes amb el vermut vermell.  A continuació, tallem la ceba i l'all.


Posem a coure la ceba a la mateixa cassola on hem enrossit el conill. A continuació, hi afegim la pastanaga, pelada i tallada a rodanxes. També incorporem l'all, ja tallat. I encara hi afegim un parell de fulles de llorer.


Ho deixem coure, tot plegat, durant uns 10-12 minuts. Seguidament, tornem a incorporar el conill a la cassola, afegim les prunes amb el vermut, ho reguem tot amb una mica de brou de pollastre que tinguem i tapem la cassola.


Ho deixem coure una mitja hora. Passat aquest temps, incorporem la picada.


Ho coem cinc minuts més i apaguem el foc. Ja ho tindrem llest per servir. Si ho preferim més gustós, ho deixem reposar un dia i ens ho mengem l'endemà. Bon profit!









10 comentaris:

  1. El vermut dona un puntet especial a aquests guisats!
    Boníssim Marina.
    Aquesta vegada no vam anar a cap fàbrica...però les fàbriques van venir a nosaltres ;-)
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! Per cert...els "mestres" del vermut, com tu dius ens van obsequiar amb el vermut.
      El que vam pagar va ser l'aperitiu al Muaeu del Vermut.
      Miró,Yzaguirre i la resta van col.laborar desinteressadament a ka GanxetesTour 2015.

      Elimina
    2. Fet l'aclariment, Glòria!! Ja ho he arreglat perquè els qui ens van fer pagar van ser els del museu, no els vermuteros! Gràcies.

      Elimina
  2. Que bon Marina, trobo que el vermut dona un gust molt interessant als plats!! una abraçada!

    ResponElimina
  3. és conill a la cassola m'encanta! és un plat ideal per sucar-hi pa oi?? el toc de vermut me l'apunto! molt original! petons

    ResponElimina
  4. Una molt bona recepta!!!! El toc del vermut és especial.......
    Salut!!
    Olga

    ResponElimina
  5. Aquest conill no pot fallar, entre el toc del vermut i la picada... ha d'estar deliciós! un petó!

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...