Aquesta setmana he fet anys. Ja en van 40! I sembla una tonteria que, pel fet de canviar de dècada, et sentis una persona diferent. Perquè, de fet, de diferent m'hi vaig sentir el dia que vaig ser mare, molt més que ara, per exemple. Però per aquelles coses de la vida, i perquè penso que si una cosa és celebrable s'ha de celebrar, com diu la meva bona amiga Júlia, vaig decidir no deixar passar passada i fer del meu aniversari una ocasió per compartir la festa amb la família, amb els amics... i vaig tenir sort, perquè coincidien quatre dies seguits de festa, o sigui que no va ser difícil trobar tots els moments per a cadascuna de les persones que estimo. Començant pel meu amor, amant, amic Manel, seguint pels meus amics fidels Cristina i Eugeni, Júlia i Maties, i continuant pel meu pare i l'Imma, fins arribar a la celebració amb l'Aleix i la Lara. I tots ben acompanyats, com sempre, per la petita Arlet.
De les postres d'avui us en parlo no perquè vulgui descobrir-vos res de nou, que de pastís tatin en aquest blog ja n'hi podeu trobar més d'un i dos, com per exemple el pastís tatin de mango, el pastís tatin de codony i formatge, sinó perquè amb aquestes dolces postres recordo la bona nit de dissabte a Sant Llorenç, amb amics, amb pau, amb llar de foc encesa i una bona conversa i vi. I perquè, com no podria ser d'altra manera quan s'apropa l'estiu, hi ha posat ratafia, que és una de les begudes que ens agrada fer a casa després d'haver anat a collir les herbes pels boscos del Vallès. Pel rodal, que n'hi diríem els de Sabadell.
Ingredients:
Pasta de full
peres
nous
panses
ratafia
caramel
El que fem primer és tallar, laminar i coure les peres en un motlle de pastissos, untat amb caramel líquid, i barrejar-les amb nous i panses. Ho reguem tot amb un gotet de ratafia. Ho coem al forn uns 25 minuts a 180 ºC. Un cop passat aquest temps, traiem el motlle del forn i cobrim amb una làmina de pasta de full. Retallem les parts sobreres pressionant amb un curró.
Tornem a introduir al forn i coem uns 25 minuts més, a 170 ºC. Quan veiem que la massa ja és torrada, traiem del forn. Tapem amb un plat i donem la volta, com si fos una truita. I ja ho tindrem!
La tatin se serveix tèbia. Si ho serviu amb una bola de gelat de vainilla ja veureu que queda molt bo!
Moltíssimes Felicitats!!! Sempre fer anys, sempre... A mi em feia ràbia però he experimentat tantes coses i vivències amb els 40 que no les canviaria per res del món.. La primera que de tonteries les justes! i va tant bé això! Una abraçada pels bons records i moments viscuts. Petonassos.
ResponEliminaSóc molt aficionada a les tatin!! I aquesta versió sembla rebona!!! Me l'apunto!!!
ResponElimina