Sèpia a la brutesca

Cal començar avui parlant del perquè d'aquest títol de recepta. Doncs bé, a casa en diem a la brutesca, o a la bruta, quan el sofregit es fa amb els ingredients trossejats, no triturats. És el cas d'aquest sofregit que amara la sèpia fresca que us proposo avui. Som-hi?

Ingredients:

Una sèpia mitjana

1 ceba tendra

2 tomàquets

1 pebrot xoricer

oli, sal i pebre

Quan les sèpies ja tenen aquest mida veureu que ja han desenvolupat un os blanc, que a la foto s'insinua una mica. Aquest os es fa servir, de vegades, per a fer decoracions i gravats, i hi ha qui fins i tot l'útilitza com a pedra pómez. Però on el veureu més sovint és... a les gàbies dels periquitos! Us sona, oi?

Bé, el que fem primer és trossejar la ceba, pelar i trossejar el tomàquet i començar el sofregit, a foc lent. Hi afegim oli, sal i un polsim de sucre per a treure l'acidesa del tomàquet. A poc a poc, el sofregit anirà agafant color.

Quan la ceba i el tomàquet ja hagin canviat de color hi afegim el pebrot xoricer, després que prèviament l'haguem obert per la meitat perquè les llavors, que tenen un punt picant, facin la seva funció dins el sofregit.

Finalment, també hi incorporem la sèpia, prèviament pelada, neta i trossejada a daus. Hi afegim també una mica de pebre negre mòlt.

I al cap d'una mitja hora ja ho tindrem a punt per servir! Tot i que us recomano que ho deixeu reposar una mica, guanya en gustos. Bon profit!