La magrana és una fruita que m'agrada molt. Potser és una mica pesada de pelar, sí, però si tenim paciència i fem servir aquell truc que de ben segur tots i totes ja coneixem (picar fort la pell amb una mà de morter, partida per la meitat) ja tenim magrana per a dies perquè aguanta molt a la nevera. M'agrada en amanides, amb el iogurt, sola... potser de l'única manera que no he aconseguit que quedi bé és cuita, ja que perd el color i s'estova. I la gràcia de la magrana és, què voleu que us digui, que faci "crunxi"!!! És a dir, que sigui cruixent... he he. Avui us proposo unes postres de temporada, fàcils de fer i ben bones. Unes postres que ens transporten un xic cap a França...
Indredients per a les crêppes:
1 ou
llet
farina
1 pessic de sal
1 c. de sucre (en aquest cas, perquè les fem de postres)
Ingredients per al farcit:
125 g de mató El Pastoret (o un altre)
50 g de grans de magrana
1 grapat de "crunxis" (cereals muesli ecològics)
Xarop de maduixa (opcional, per a decorar)
Què fem primer? Doncs coure les crêppes. Si tenim crepera ens serà ben fàcil. Sinó, també ho podem fer perfectament en una paella.
Un cop tenim la massa cuita en una fina capa, la reservem en un plat. Aquesta crêppe que us proposo es monta freda. Així que, ja al plat, posem la farsa al centre de la crêppe. El mató, la magrana i els "crunxis".
Després, la dobleguem formant triangles cap al centre. Només deixem descoberta la part central, on s'hi endevinen els ingredients. I si volem fer-lo més vistós, també hi podem dibuixar uns fils de xarop de maduixa. Que no és necessari, sinó opcional, perquè el farcit de la crêppe ja queda prou gustosa.
Espero que us hagi agradat! Si voleu més idees de crêppes, aquí us deixo uns enllaços:
Fa molts anys recordo que a un restaurant de La Garriga on acostumavem a anar-hi, sempre em demanava de postres un crep de mel i mató amb xocolata, era una bèstia!! Però reconec que aquesta combinació teva resulta més delicada i bona, ideal per un bon esmorzar no?
ResponEliminaI tant! Per esmorzar o per berenar. Carai! De mel i mató sí que n'he provat, i de mató amb xocolata també. Tot plegat, deu ser una golafreria boníssima també.
EliminaOhh que irresistible!! M'encanta! Petons
ResponEliminaGràcies Roser! Llàstima que les fotos no es puguin menjar :-(
Eliminauna creppe molt bona Marina
ResponEliminapeto
Aquesta combinació d'ingredients ha de ser ideal perquè les tres textures són ben diferents i combinades han de quedar fantàstiques per gustos i textures!! Molt bona idea Marina!
ResponEliminaGràcies Neus! Va quedar molt bo, sí!
EliminaQué bo! Un crep de tardor bonisim!!!!
ResponEliminaSí, aprofitant la temporada de magranes!! he he.
EliminaOstres, ostres! Quin postre més bo que ens has preparat avui... Molt bona aquesta creppe. M'apunto aquesta super idea! :) Petonets creatius.
ResponEliminaGràcies Joel! És un plaer poder-la compartir amb vosaltres.
EliminaSi senyor!!!! Mmmmmmm!!!!! Una crep bonissima!!!!
ResponEliminaGràcies guapa!
EliminaUna delicia de crep, bueno eso imagino porque yo jamás lo he probado con este relleno, pero con esa pinta.....
ResponEliminaBesos.
JUEGO DE SABORES
Anima't, queda molt cremós!
Eliminaun relleno de lujo
ResponEliminaGràcies!
EliminaA mi també m'encanta la magrana!
ResponEliminaSaps que no he intentat mai de coure-la?
Combinada amb el mató i els cereals cruixents ha de quedar boníssima!
Jo he provat de coure-la però no em va agradar gens... perd el color i la textura cruixent... potser no en vaig saber prou... :-(
EliminaUauuuu me voy para tu casa a probarlo jajjajaaj, delicioso, besos.
ResponEliminaHahaha! Gràcies Tere!
EliminaQuina combinació més bona!!! ara m'has fet venir ganes de fer crêppes... miraré si tinc de tot a la nevera i li faré una sorpresa a ma germana, que també li encanten!
ResponEliminaPetonets!!
Ok, ja em diràs!
EliminaM´imagino el gustet!!! no tinc molta costum de menjar magranes però ara que estem a dieta i faig moltes aminades en ficaré.... la creppe amb el mató.. irresistible. M´encantal Petons,
ResponEliminaSón molt bones! Fa mantra pelar-les però després duren molt!
EliminaMarina, M'agrada molt..t'ha quedat fantàstic.
ResponEliminaGràcies Ramon! Encantada de compartir-ho.
EliminaMarina, no suporto pelar les magranes, però veient aquestes creps, ja m'estan entrant ganes de fer i menjarles.
ResponEliminaDoncs anima't!
EliminaSon unes crêpes molt originals, el cruixent de la magrana i els cerals en contrast amb el mató.
ResponEliminaA casa el encarregat de pelar les magranes es el meu marit, si no fos així ben poques menjaría.
Petons.
Doncs ja tens el pinxe!! he he he
EliminaEm semblen ideals per un esmorzar de diumenge, una passada.
ResponEliminaPetons.
Gràcies guapa!
Eliminabuuufffff Marina... Sempre he sigut més de salat (no et deixis enganyar pel meu blog) a l'hora de menjar, però aquesta crêpe fa molt molt bona pinta... :P
ResponEliminaDoncs no ho sabia, no! Anima't, Elena, són molt cremoses.
Eliminauauu uauuu uaauuu em desfaig amb aquest postre!! jajaj quina gracia aixo dels "crunxis", per uns moments no sabia el que eren! me l'enduc! petons
ResponEliminaHa ha ha! Doncs sempre n'he dit així, però segur que tenen un nomo més seriós... he he
EliminaQuina crep més original!! jo també durant aquest temps tant curt, de magranes, les poso a tot arreu, i aquest temps se'm fa molt curt!! ara estan al millor moment.
ResponEliminaQuin misteri amb això dels crunxis...m´agrada el nom. No sé si els has batejat tu però és molt friki...La creppe brutal!
ResponEliminaUna molt bona idea de recepta. Me l'apunto!
ResponEliminaMarta