Aqüeducte de Segovia
Després d'uns dies de pausa, el Tapa't... de tapes ja ha tornat amb noves propostes. En aquest cas, no es tracta d'una recepta pròpia, sinó d'un recull d'imatges i tapes d'una ciutat que he trobat fantàstica, molt ben conservada i ideal per a passejar: SEGOVIA. Aquesta vila està situada a uns 90 km de Madrid, i com he dit, és preciosa. Coneguda, sobretot, pel seu aqüeducte, Segovia ofereix al visitant tot tipus de coses interessants, esglésies,carrers, paistatges urbans i unes tapes boníssimes! Nosaltres hi vam fer estada un dia, i en vam treure tot això!
Detall de l'aqüeducte
Segòvia (en castellà, Segovia), és una ciutat espanyola a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segovia. Està situada entre la confluència dels rius Eresma i Clamores al peu de la serra de Guadarrama. La seva població és de 55.640 habitants i està situada a una altura de 999 metres. És famosa pel seu patrimoni monumental, destacant-ne l'aqüeducte, que l'any 1985 va ser considerat, juntament amb el centre històric de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat perla UNESCO.
Segòvia fou la romana Segovia (Σεγουβία). Era una ciutat dels arevacs a la província Tarraconense a la via entre Emerita (Mèrida) iCesaragusta (Saragossa). Va caure en mans dels musulmans, que la van anomenar Shaqubiya (o Shakubiya) el 712 sent reconquerida Alfons I d'Astúries (o pel seu fill Fruela I) el 757 o 758, al mateix temps que Zamora, Salamanca i Àvila i va restar en mans dels cristians excepte per un breu període en temps d'Almansor a la segona meitat del segle X. Fou repoblada el 1088, després de la conquesta de Toledo el 1085, si bes és possible que no estigués del tot despoblada.
Un dels restaurants més famosos de Segovia és el Cándido, on expliquen que abans es tallava el "cordero" i el "cochinillo" amb un plat per a comprovar si la carn ja era prou cuita i melosa.
Com a moltes ciutats espanyoles, les tapes són molt tradicionals i boníssimes. Aquí en teniu una mostra, del restaurant Casa Duque, on també ens vam deixar caure:
Els plats que vam tastar són:
Empanadilles de tonyina
Corizo frito
Tortilla de patatas en tacos
Judiones en salsa (les mongetes seques més grans que hagi vist mai!!)
Aquests són els judiones, que venen a granel com un producte típic de la ciutat de Segovia.
També és molt típic el xoriç de Cantimpalos, que per cert em vaig emportar cap a casa...
I ja per acabar, algunes imatges més de la ciutat de Segovia, molt recomanable, sincerament.
Aqüeducte i entrada al casc antic de la ciutat
Una de les esglésies que podem veure al casc antic.
Panoràmica de la ciutat.
I demà... cap a Madrid!!
.......................................................................
També aprofito per donar les gràcies a la Mavi pel premi que m'ha donat! Moltes gràcies, m'ha fet molta il·lusió! Ara toca decidir-me a mi per donar-lo a 12 blogs més.
Hola Marina, pequeña y preciosa cuidad Segovia, con su acueducto, el alcazar y la juderia, veo todo sigue igual de bonito que cuando yo la visite hace unos años, gracias por por los bonitos recuerdos que me has traido con tu entrada de hoy un beso
ResponEliminaéS veritat, petita i preciosa!! De res, Marijose!
Eliminabuena ruta Marina y buenos productos,me gusta Segovia
ResponEliminapeto
A mi em va encantar!
EliminaOstres, quina sort poder viatjar ara, fora de temporada!
ResponEliminaA mi Segovia també em va agradar molt.
I els judiones són enormes, oi? :)
Saps que no he estat mai a Madrid???? Gariebé em fa vergonya dir-ho, je je je...
Una escapada de cap de setmana, Gemma, no et pensis... són enormes, sí! Jo no n'havia provat mai, de judiones, em van agradar força! jo és el tercer cop que vaig a Madrid, aquest cop plujós, però t'ho recomano! Petons, guapa.
EliminaJo qué envidia Marina! Yo visité SEgovia hace mucho tiempo y la verdad es que no me importaría repetir. Besicos.
ResponEliminaés una ciutat encantadora, i molt tranquila, oi?
EliminaMarina que delcia!! Aun no conozco segovia, pero me encantaría ir a comerme el cochinillo jjeje.. QUe sigas disfrutando!
ResponEliminaUn peto
Rosel
Doncs te la recomano! Val la pena
EliminaHe conocido tu blog por el blog de Mavi, me quedo como seguidora, estupenda propuesta. bss Acaramelada
ResponEliminaEncantada de saludar-te per primer cop, doncs! Un petó
EliminaÉs el que tenen les rutes "gastronomicoculturals" o "culturogastronòmiques", eh?. Gaudir de l'art i la cultura de les ciutats en totes les seves expressions. I no us vau estar de res, eh?.
ResponEliminaNo, no... ho vam intentar provar tot! he he. Petons, Glòria.
Eliminajo tinc pendent aquest viatge a Segovia!! segur que m'encanta!! no vas anar a veure les monjes de clausura del canal cocina!!??? jajjaa ja et dic jo que si hi vaig les buscaré i no pararé fins que les trobi i compri algun dels seus manjars!! petons
ResponEliminaI tant, segur que t'encanta! Això de les monges... no ho vam veure, però si busques segur que les trobes!
EliminaPrecioses vistes.
ResponEliminaQue bones son les tapes a tot arreu, sobre tot quan una està de vacances i ens les serveixen a taula!!!
Bona estada i salut!!!
Lourdes.
Gràcies!
EliminaMarina, quin viatge més xulo, i quina ciutat tan bonica, la conec i m'encanta visitar-la.
ResponEliminaLes tapes, delicioses.
Ho és, la ciutat. Ho són, les tapes!!! he he.
EliminaMarina, quina passada!!! Un reportatge fantàstic
ResponEliminaGràcies Núria! Un plaer compartir-lo.
EliminaCarai Marina, no t'estas de res! quin viatge!!! una ruta fantàstica, ja em fas enveja! però sana eeee!!! petonets!
ResponEliminaAprofitant el temps... he he. Petons!
EliminaEm fas enveja amb aquest viatge... Ara m'has fet venir ganes d'anar a Segovia amb aquestes fotos tan maques i aquestes tapes!!
ResponEliminaDoncs ja ho saps! Tampoc no és tan lluny... hi hi
EliminaFa un parell d'anys vaig estar-hi, em va agradar molt tant la ciutat com el menjar. Imagina't en plé agost menjant unes sopas castellanas.
ResponEliminaLes fotos t'han quedat molt maques.
Petons.
Sopes castellanes a l'agost? Mareta, així sí que s'ha de ser valent!!! he he. Petons
EliminaEncara no he anat a Segovia però a casa en tenim moltes ganes per poder degustar tots aquest bons productes, i sobretot el "cochinillo asado"!!!!
ResponEliminaQuin lloc mes maco!!! i el menjar telaaaa, la gana que m´ha vingut!!! Fa molt anys hi vaig estar, però tornaria era molt petita!!! Petons
ResponEliminamm Jo vaig viure uns anys a Madrid, i les visites a Segovia i Toledo eren continues quan venia gent de casa.... Segovia m'encanta i tots aquests menjars tambè!!! Quins records m'has portat!
ResponEliminaLa coneixerem en 15 dies.... quines ganes!!
ResponEliminaPetons!!
Cuina d'emergencia
http://cuinademergencia.blogspot.com