Aquesta és la recepta que vaig veure un dia passejant pel bloc Com a casa, res. Em va fer gràcia aquesta combinació de colors i vaig pensar que un dia m'hi posaria. I el moment ha arribat, he recuperat la recepta i l'he readaptat una mica. Aquest mes d'octubre el repte de Memòries d'una cuinera és una recepta de galetes. I aquest bloc, el tapa't de tapes, últimament està molt aficionat a fer galetes... he he.
Aquestes galetones que us proposo avui requereixen d'una mica de paciència, però si us agraden les manualitats ja teniu la diversió assegurada! Perquè, d'alguna maneré, elaborar-les és com muntar un puzzle. Ah! I els ingredients no són gens difícils d'aconseguir. Som-hi?
Ingredients:
200 g de mantega
100 g de sucre
300 g de farina
50 g de xocolata negre fondant
2 cullerades de vainilla natural
1 clara d'ou batuda
El primer pas serà barrejar bé la mantega (pomada) i el sucre:
Després, i a poc a poc, hi anirem afegint la farina:
Quan tinguem la barreja ben esponjosa, la separarem en dues boles. En una, no hi farem res, i a l'altra, hi afegirem la xocolata, un cop fosa al microones:
De cada bola en fem un xurro, que després emboliquem amb paper film i que guardem a la nevera durant 1/2 hora perquè la mantega s'endureixi una mica i ens faci més fàcil manipular la massa:
Un cop passat aquesta temps, les traiem de la nevera, els traiem el paper film i les estirem amb un curró. A continuació, untarem amb clara d'ou batut la part superior de la planxa de vainilla i, al damunt, hi posarem la de xocolata. ho pintem amb clara perquè així se'ns enganxi bé. Així:
I ara ve la part més divertida,... o no! S'ha d'anar amb molt de compte, això sí. Partim aquesta llesca en dues meitats, de llarg. Pintem els costats que s'hauran d'unir. I una d'aquestes meitats la girem del revés, de manera que a la part superior ens quedi la massa de vainilla. Ho pintem amb clara d'ou per sobre, perquè se'ns acabi de segella. Amb unes fotos potser s'entendrà més bé:
I ara només cal que tinguem a mà un ganivet ben afilat i que anem fent els dauets, que seran les galetes:
Uns 10 - 15 minuts abans, no ens n'oblidéssim, ja haurem encès el forn, a 200 ºC. En el moment d'introduir-hi les galetes l'abaixarem fins a 180 ºC. I deixerem que les galetes es coguin durant uns 10-12 minuts. Ho anirem vigilant, que no se'ns cremin. I ja les tindrem a punt! En surten unes 20 o 25, de galetes. I, a més, aguanten força dies cruixents, a temperatura ambient. No cal posar-les a la nevera!
*** El plat és una peça que vaig fer a ceràmica, així tipus "Kandinsky", he he....
Amb aquestes galetes participo al repte de Memòries d'una cuinera del mes d'octubre.
Que puntual llegas a la cita.Lindas y ricas MArina.
ResponEliminaBon día!!! ;))
Bon dia Sílvia! Gràcies!
EliminaSon molt maques visualment i segur que bones.
ResponEliminaBon cap de setmana Marina
Un petonet i a descansar
Sí, a descansar que fa falta per recuperar forces. Bon cap de setmana també!
EliminaQue bonitas, no creo que se llegue a hacer ninguna partida con estas galletas. Antes de empezar la jugada las fichas desaparecen ¿no es así Marina?.
ResponEliminaPetons.
JUEGO DE SABORES
ha ha ha! Tens tota la raó!!! Petons
EliminaMolt boniques Marina! a veure si m'hi poso jo a fer-les ja.... Petons!
ResponEliminaProva-ho, són un vici... amb la vainilla no pots parar!
EliminaOh! Marina, maques i bones!!! Ahir vaig fer les meves!!!! Petonets guapi:)))
ResponEliminaGràcies!
EliminaQue maques que queden!!! Estas feta una artista!! Petons
ResponEliminaEl proper cop... encara quedaran millor! Perquè estar clar que les repetiré... he he
EliminaGenial i a més molt original! M'agrada moltíssim! Nyaaam. :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Joel!
Eliminamolt bonas i ben maques que queden
ResponEliminapeto
Gràcies Miquel El teu plat d'avui també és de lujo... petons i bon cap de setmana
EliminaTienen que estra riquísimas. Me gusta el plato, enhorabuena por las dos creaciones. petons
ResponEliminaque xulees!!! t'han quedat autentiques de gust segur que excepcional! petons
ResponEliminaUn gust boníssim, Sí! Anima't!
EliminaArtista cuinera i ceramista! Una xulada de galetes i de plat!! El plat també me'l menjaria... ;-)) Petonets!
ResponEliminaHe he he, gràcies pels elogis, Montse!
EliminaOhh que bocado más rico!!, y parecen sencillas de hacer. Los niños se volverán locos, nada como galletas caseras!! Besos desde Cocina con Marta!!
ResponEliminaAnima't, doncs! Fàcils de fer amb nens! Petons
EliminaMolt boniques, i de segur molt bones! Jaque mate!!! jajaja
ResponEliminapetons
Ha ha ha! Bona aquesta!
EliminaVist així pareixen fàcil de fer i tot, però soc una manasses per aquestes coses. Aquest cap de setmana llarg ha de ploure per Mallorca (ja s'ha ennigulat), que sap si acab provant de fer-les. Una altra cosa que no he fet mai (galletes). Que de coses que ens queden per fer....
ResponEliminaDoncs si no amb aquestes, t'animo a fer galetes. Algunes són ben fàcils i el resultat sempre és bo! Petons
Eliminaquedan chulisimas i tenen que estar per lleparse els dits
ResponEliminaSíiii!
EliminaJo en tinc unes de molt semblants penjades al blog des de fa temps, i també les vaig adaptar com a galetes del barça, jijijij! A mi m'encanten i a tothom que li he passat la recepta li han quedat genial! Són molt "resultones" i un cop fetes semblen força complicades però no ho són gens! T'han quedat estupendes i amb un cafetó segur que eren boníssimes!
ResponEliminaDoncs ja em passaràs el link, Neus! Ara que hi estic posada... he he. Bon cap de setmana!
EliminaMarina,t'han quedat molt be i el pas a pas perfecta.
ResponEliminaGràcies Ramon! Un plaer.
EliminaQueden genials i de gust ja m'ho imagino!
ResponElimina;-)
EliminaJo tampoc las he fet mai, ara m'han entrat ganes de fer-les, clar que amb el plat tan xulo encara queden molt més maques.
ResponEliminaPetons.
Gràcies Ana! Sí que m'agrada força, aquest plat. petons!
Eliminabones y molt boniques
ResponEliminaGràcies Lolines!
EliminaQuines galetes més vistoses!!
ResponEliminaa més sembla de ben segur que també estan molt bones!!
Ptns!!
La vainilla és el secret! Petons
EliminaMarina, no només publiques un munt de receptes sinó que a sobr earribes aviat a les cites. Com t'ho fas?? a mi també m'ha donat per fer galetes darrerament (o bé millor a les meues filles...) Guardame'n, si en queda alguna. Un petó, Marta
ResponEliminaSuposo que m'agrada tant la cuina que sempre em passa el temps volant fent provatures, Marta! M'alegro que t'hagin agradat! Petons
EliminaUna manera molt divertida de presentar las galetes, m'agrada !!! i tambè tot mengan podem fer la partideta !!! no et sembla ?
ResponEliminaPetonets.
I tant! Mentre mengem, juguem, que de vegades ve a ser el mateix... oi? ;-) Petons
EliminaAmb el joc dels dos colors queden molt vistoses! Porten una mica més de feina que les normals, però val la pena, oi?
ResponEliminaBe, veig qeu jà has fet unes altres galets per memòries..son ben originals aquets escacs i semblen molt bones!
ResponEliminasempre m'han agradat les galetes bicolors!!!! gràcies per participar guyapa!!! t'han quedat genial. petonets
ResponEliminaLes trobo molt complicades de fer, això de que hagin de sortir quadrats, aix.
ResponEliminaPetons i moltíssimes gràcies per participar.