Avui us proposo un seitán. Sóc força aficionada a aquest producte perquè, sense ser carn, ens aporta tot allò que ens cal per a estar forts i sans. I com que jo no sóc massa de carn el seitán em sembla una solució fantàstica que, a més, té molt bon gust! Si no l'heu provat mai us hi animo.
El seitán és una proteïna vegetal del gluten del blat que s'obté per procediments naturals i que s'elabora amb tamari, algues kombu i gingebre. És un producte amb molts beneficis i propietats i és el millor substitutiu de la carn, fins i tot és millor. A més, és molt fàcil de digerir, cosa que el fa molt indicat per nens, avis i totes aquelles persones delicades d'estómac.
És originari de la Xina. El seitán es produeix a partir de la farina de blat integral, és la proteïna del blat (gluten), que se separa del midó i del segó, després de pastar-los, rentar-lo i coure'l. No té greixos saturats ni colesterol i, per tant, redueix el risc de malalties cardiovasculars. També s'anomena "carn vegetal" perquè posseeix un alt contingut en proteïnes, a més d'olor, sabor i consistència similar a la carn. A més de tot això conté B2 i ferro, i moltes menys calories que la carn! Aquí teniu una recepta fàcil i gustosa per a gaudir del seitán:
Ingredients:
Seitán filatejat
Ceps secs rehidratats
125 ml de crema de llet
1 got del suc dels ceps
1 pessic de sal
1 pessic de pebre
El que hem de fer per a preparar aquesta recepta és molt senzill, tot i que una mica llarg. La nit abans, posem a rehidratar els ceps. L'endemà, els escorrem i en guardem l'aigua sobrant. Seguidament, posem els ceps en una paella, els salpebrem i els enrossim una mica. Després, hi afegim la crema de llet i el suc dels ceps. Remenem bé fins que s'espesseixi.
Després, tenim dues possibilitats. Afegir el seitán a la paella de la salsa, o bé coure'l a part, com vaig fer jo. Només cal fer-li volta i volta a la paella, perquè s'escalfi. I després el reguem amb la salsa de ceps. Podem decorar el plat amb una mica d'amanida.
No he provat mai el seitán, però amb el que expliques i amb la recepta tan fantàstica que ens has plantejat em sembla que l'haurem de provar.... a casa som molt de provar coses noves així que no crec que trigui a provar-lo!
ResponEliminaDoncs prova'l! Jo crec que t'agradarà, és sucós i té molt bon gust!
EliminaCom més va, menys m'agrada menjar carn, no pas gens de gust. Una vegada vaig menjar seitán a un vegetarià i me va agradar, però no n'he cuinat mai, crec m'has despert les ganes de portar-ne a sa cuina de sa lluna.
ResponEliminaHe he he! Doncs ja em diràs el què, Margalida!
EliminaSempre veia el seitan i no sabia d'on provenira, gràcies per il·lustrar-nos!!
ResponEliminapetonets
De res! Encantada de compartir-ho!
EliminaNo l'he tastat mai però la pinta la fa boníssima!
ResponEliminaMarta
Anima't doncs! És ben bo
EliminaSeitán... hi penso sempre menys quan vaig al super :S (quin cap!!)
ResponEliminaTinc moltes ganes de probar-lo, i aquesta recepta em sembla sencilla y molt gustosa a la vegada.
Ha ha ha! La propera vegada, escrit a la mà! Alguna vegada he de fer aquest sistema per no oblidar-me de les coses, també... he he. petons!
EliminaHe parat molts cops al supermercat i me l'he estat mirant i remirant, però no m'acaba de convèncer la pinta tant rara que fa...jejej Encara que tal com el presentes tu i amb aquesta salseta te molt bona pinta! Algun dia l'acabaré provant... Petons
ResponEliminaDoncs és molt bo, Roser. Si t'animes ja m'explicaràs!
Eliminano he probado nunca el seitan pero con esta salsa de ceps debe de estar divino
ResponEliminapeto
Lo está! Molt gustós, amb tantes el tamari i el gingebre
EliminaEm sembla que no n'he menjat mai. Serà qüestió de provar-ho, pels beneficis que aporta.
ResponEliminaI també perquè és ben bo, us ho asseguro. Petons
Eliminaque bo amb aquesta salsa
ResponEliminaGràcies!
EliminaQuina recepta més bona, Marina! Seguríssim que provaré de fer el seitan així, jo no menjo gens de carn ni peix, així que en consumeixo sovint...Per acabar de fer el plat sense greixos animals, et proposo canviar la crema de llet per una crema vegetal, jo faig servir la de soja, té la mateixa textura que la de llet...MMMMMMMMMM!!!!!!
ResponEliminaDoncs ho provaré, Àngels! No he comprat mai crema de soja perquè em semblava que no aconseguiria la textura... et faré cas! Petons i gràcies pel consell!
EliminaEsta salsa me encanta, pero el seitan tampoco lo he probado. Bss
ResponEliminaDolors, val la pena.
EliminaMarina, del seitan, no sóc molt amant però d'aquests bolets i de la salseta, només puc dir-te, espectacular.
ResponEliminaNo t'agrada el seitán...? Vaja, a mi sí. La salseta es pot acompanyar amb una altra cosa, és clar! Per exemple, amb bacallà? ;-) Petons
EliminaEl seitán m'agrada d'aquesta manera, amb una bona salsa perque tingui més sabor.
ResponEliminaPetons.
És bo oi? Petons
EliminaUn cop vaig provar el seitan, però no em va acabar d'agradar massa, suposo q va ser xq té poc gust.
ResponEliminaPerò clar, si ho acompanyem d'una salsa de ceps, aqt problema queda més q solucionat!!
ptns!!
Doncs és estrany, eh? El seitán té molt gust. El que té poc gust és el tofu, que sí que s'ha de condimentar més... petons
EliminaTens tota la raó Marina!! M'he confós de ple mab el tofu.
EliminaCom ja veus, no som massa d'aquest tipu de productes.
Però si dius que té tant de gust l'haurem de provar!!
ptns!!
ostresss!! a mi el seitan m'agrada mooolt pero mai ser com cuina'l. I tinc ceps deshidratats al congelador que tampoc mai ser que fer-ne!!! noia pero quina idea m'has donat! avui ja ser que sopar!! jeje petons
ResponEliminaDoncs mira, ja tens una idea, Roser! petonets
EliminaHAy que insistir con estos productos,la gente a veces no les da la oportunidad que se merecen y cuando se los presentas así se sorprenden muy gratamente...en casa comen tofu y no lo saben,les encanta...tendrías que ver la cara cuando lo ven en la nevera.
ResponEliminaMe llevo esta recetaza.
Tens raó, de vegades tenim por al desconegut i a provar coses noves. Però si ho disfrassem, o simplement ens hi atrevim, podem tenir una grata sorpresa, oi? Petons
EliminaEps, molt bona presentació....fa ganes de sucar el dit, jeje.
ResponElimina