Amb el fred, tornen a venir de gust els plats de cassola, aquells que es fan a poc a poc, sense neguits ni presses, aquells que reposats un dia i una nit, un cop fets, encara són més bons. Avui us en proposo un, que tot i ser un clàssic, també incorpora alguna peculiaritat, com ara les castanyes que, substituïnt a la patata, compleixen dues funcions, la d'espessir la salsa i la de donar un punt dolcet al plat.
La vedella que us presento també és un bon exemple d'allò que passa en plats salats, que no cal ser exigent amb les quantitats, sinó que podem posar-n'hi més o menys, segons ens convingui. Per això potser diuen que la cuina és "de lletres" i la pastisseria "de ciències"... bé, tot és discutible. Som-hi?
Ingredients (per a quatre persones)
6-8 talls de vedella per a fricandó
2 tomàquets
un grapat de llanegues negres
1 grapat de castanyes
2 cebes de figueres tallades en juliana
2 pastanagues tallades en rodó
Farina per arrebossar
1 branca de farigola fresca de l'hort del Tapa't
1 got de vi ranci
Sal i oli
Ingredients per a la picada:
1 grapat d'avellanes
julivert fresc de l'hort del Tapa't
1 rosegó de pa sec
1 gra d'all
1 pessic de sal
3 c. d'aigua
Comencem a fer el guisat tallant els talls de vedella en dos o tres troços, els enfarinem i els enrossim en una paella amb oli. No els salem encara. Després, els reservem a part.
A continuació, en una altra cassola, fem el sofregit de la ceba ja tallada i les pastanagues. Ho salem una mica i també hi afegim la branca de farigola.
Mentrestant, hem bullit i pelat les castanyes. No ens ha d'amoïnar si no queden perfectament pelades, que amb la cocció la pell interior ja s'estova i queda bona igual. Al sofregit de ceba i pastanaga hi afegim les castanyes i els tomàquets, trossejats "a la bruta" i sense pelar.
Ho seguim coent una estona més i, quan el tomàquet ja hagi canviat de color, incorporem la vedella que hem sofregit abans.
Mentrestant, netegem i trossegem les llanegues negres. Sobretot, no les hem de mullar amb aigua, sinó només netejar amb l'ajut d'un pinzellet, si volem. Per cert fan una aroma que impregna la cassola al moment! Les afegim al guisat.
Al cap de cinc minuts hi afegim un rajolí de vi ranci.
Després, tapem la cassola i la deixem coure mitja hora DE PAGÈS, que diuen... A foc baix.
Deu minuts abans d'apagar el foc hi afegim la picada que ja hem preparat prèviament.
Ho remenem bé i deixem fer l'últim xup - xup. I ja tindrem l'estofat a punt! Com ja he dit al començament, deixeu-lo reposar una estona, o fins i tot un dia, que guanyarà sabor i melositat.
Amb aquesta recepta participo a la Recepta del 15 d'Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta.
......................................................................................................................
I aprofitant l'avinentesa, us presento el nou repte de l'Enfogona't del mes de novembre!!! Animeu-vos!
Hola a tots, fogoners! (Això ja sembla un programa de TVE1) A veure, entenem que el tema de la Hispanitat no inspirava gaire la gent i per tant hem tingut poca participació! Així i tot, us presentem les receptetes que ens heu enviat:
- La Laura del Cuinejar ens va enviar un Fricandó tal com el feia la seva mare, una recepta ben catalana!
- La Roser del Trifàsic de Baileys ens porta una Pizza a la catalana, molt de la terra, també!
- La Lourdes d’Els fogons de l’àvia Nuri ens va suggerir unes Cassoletes de crema catalana amb xocolata, unes postres boníssimes!
- La Marina del Tapa’t de tapes va fer una altra crema, una Crema catalana de carbassa, espectacular!!!!
- L’Amadeu, de Llegando a la fábrica del cemento ens va enviar un Timbal per la independència, molt català i original!
Va, a veure si ens animem a la propera proposta, l’enfogona’t nº5! Aquest novembre ens enfogonem amb:
Per tant busquem receptes de tardor, fred o directament totes aquelles receptes que portin una bufanda (arrebossats, embolcalls, gavardines…). IMAGINACIÓ AL PODER! Teniu temps fins el dia 30 d’aquest mes i per enviar-nos les vostres receptes heu de copiar-ne l’enllaç a l’esdeveniment de Facebook Enfogona’t 5: receptes amb bufanda.
Té una pinta estupenda! Amb aquesta explicació ens ho has fet ben fàcil. Ah!, i quines fotografies més boniques. T'agafo la idea per fer-la aquest cap de setmana, ja et comentaré com ha quedat. Segur que boníssim! Gràcies Marina. :) Petons de dijous.
ResponEliminaQue bo aquest estofat! Comencen a venir molt de gust ara que comença el fred! t'ha quedat de vici i amb les castanyes i les llanegues segur que té un puntet extraordinari!
ResponEliminaHOla Marina!!!!
ResponEliminaHe rebut el teu comentari al correu, però quan t'anava a cotestar al bloc, no m'hi surt... coses de la informàtica!!! Així que he aprofitat per fer-te una visita, ;)
El teu estofat fa una menjerassa!!!! No som gaire d'estofats i aguiats, però en aquest hi pegaria una caixalada!!!!
De picornells n'hi ha d'un parell de tipus , els que he usat jo vendrien a ser el camagrocs. Si vols veure fotos, i els altres tipus, pots mirar aquests llocs web:
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=picornells&operEntrada=0
http://bolets.uib.es/cat/bolet/7345.html
Besades!!!!!!!!!
Ah! Veig que també se'n diuen llengua de bou, i aquests sí que els conec! Gràcies guapa! No sé perquè no et surt el comentari, hauré de consultar-ho a google...
EliminaUn estofat ben bo i amb llenegues Ummmm
ResponEliminaPetons
Quin estofat tant bo! No he cuinat mai amb castanyes, m'imagino que deu quedar molt bo! Fa poc em vaig comprar uns plats igual que aquest amb el que ho presentes, es tant bonic!! Petons
ResponEliminaMarina, como diría mi madre: este es un plato como Dios manda. Sí senyora un plat ben bo. Petons
ResponEliminaMarina divino estofado y bien otoñal con estos ingredientes,me encanta y la presentacion sublime
ResponEliminapeto
Marina, aquest Estofat de vedella genial i un pas a pas de 10!!!!
ResponEliminaaixò si que és un autèntic plat de tardor!!! estofat, bolets i castanyes!! m'agrada! ja tinc una recepta pensada pels plats de bufanda!! ;-) petonets
ResponEliminaun plat totalment de tardor
ResponEliminaQuin estofat tan bo, Marina.
ResponEliminaHa de ser cert que la cuina es de lletres i la pastisseria de ciències, les quantitats han de ser més exactes.
ResponEliminaUn estofat exquisit al ficar castanyes el contrast de sabors encara que suau ha de ser molt bo.
Petons.
Nosaltres no som molt d'estofats!
ResponEliminaXo ara que ve la fresqueta i veient la pinta del teu ja ens comencen a venir de gust!
ptns!!
Deu ser per això que m'agrada tant la pastisseria, je je je...
ResponEliminaT'ha quedat un guisadet fantàstic i molt de temporada, ideal per sucar pa i deixar el plat ben net!
Quin guisat més bo pel temps que ens està fent! Estic molt contenta pel proper enfogona't perquè aquesta setmana volia publicar una recepta d'hivern. Marta
ResponEliminaAquest tipus de plats m'encanten, ja tinc ganes de veure què més ens tens preparat! ;)
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!
Petonets
Sandra
Que bó té que hasta,tinc un premi al meu blog per tu
ResponEliminaUn estofat de temporada!!! que bó amb castanyes i llanegues.... m´encanta. Petons,
ResponEliminaQuin guisat més bo. Jo disfruto molt smb les llenegues, el toc de les castanyes m'agrada i ho faré al proper guisat
ResponEliminaUn plat plenament de tardor!!! boníssim!!
ResponElimina