Avui us proposo una tapa que no és difícil de fer al moment, si bé necessita de preparacions prèvies. D'una banda, tenir llesta la pasta brisa casolana i, de l'altra, haver fet melmelada de tomàquet abans. Però bé, si no teniu temps de fer cap d'aquestes dues coses podreu utilitzar pasta brisa i melmelada comprades al mercat o al súper. En aquest cas, a la recepta d'avui, TOT ÉS FET A CASA. Som-hi?
Ingredients:
Pasta brisa (explicada aquí)
Melmelada de tomàquet (explicada aquí, però amb sucre normal)
Llom de bacallà dessalat i la seva pell
llet, farina i mantega
Pinyons
Sal
Comencem preparant les cassoletes, estirant la pasta brisa i ajustant-la en petits motlles. La posem al forn durant 7-10 minuts, a 180 ºC i la reservem.
A continuació, separem la carn del bacallà de la pell. Agafarem aquesta pell i la tallarem a tires. L'enfarinarem suaument i la daurarem a la paella amb una mica d'oli, fins que agafi color de torrat. La traurem del foc i la col·locarem sobre un paper absorvent perquè perdi l'excés d'oli.
A continuació, esmicolarem el bacallà i el posarem en un escorredor perquè perdi l'excés d'aigua del dessalat. En una paella, posarem a desfer la mantega, hi afegirem la farina, un pessic de sal i anirem incorporant la llet, a poc a poc, per a fer una beixamel. Quan ja sigui una mica espessa hi afegirem el bacallà esmicolat.
Finalment, hi afegirem els pinyons i remenarem enèrgicament fins que quedi una farça homogènia.
Ho deixarem refredar una mica i, després, començarem a preparar la cassoleta. Al fons, la brandada.
A sobre, la melmelada de tomàquet i, per a coronar, les "rostes" de pell de bacallà cruixent. Intentarem servir-ho sense posar-ho a la nevera, perquè tot quedi ben cruixent, tant la pell del bacallà com la cassoleta de pasta brisa. Bon profit!!
Amb aquesta recepta participo al repte de Memòries d'una cuinera del mes de maig de 2014.
Quina recepta més suculenta, les cassoletes amb la brandada i la melmelada tot fet a casa, un conjunt boníssim Ummm
ResponEliminaPetons
M'encanta la brandada! bé el bacalao en general i aquestes cassoletes les faig segur!
ResponEliminaPetonets
Oiiii... he vist brandada!!! M'agrada, con sigui, "a palo seco", amb pebrots.. com sigui, el dia de reis sempre forma part del menú. I aquestes cassoletes amb la melmelada de tomàquet, han de estar de vici. Una abraçada.
ResponEliminaQuina recepta més bona Marina!
ResponEliminaAquesta tapa és ben bé de luxe! d'aquelles que no pots menjar-ne només una!
ptns!!
Super bones aquestes tartaletes. A més amb el cruixent de la pell del bacallà!
ResponEliminaBon cap de setmana!
Ostres Marina, quina recepta més vistosa, i bonissima!!!!! Me la quedo per provar-ho a casa!!!!!!
ResponEliminaUna abraçada!!!!
Ostres Marina, quina recepta més vistosa, i bonissima!!!!! Me la quedo per provar-ho a casa!!!!!!
ResponEliminaUna abraçada!!!!
Me gusta este bocadito de principio a fin. Besos!
ResponEliminaAna
Marina quina tapa més bona!!!! Me l’apunta a la llista de pendent.
ResponEliminaPetons
Quina cosa mes divina !!! per el vermuth del diumenge !!! fabulós !!!!
ResponEliminaPetonets.
Això és alta "taperia"!!! Fan molt de goig visualment parlant, i se't fa la boca aigua... una delicia pels sentits!!! Una abraçada Marina!
ResponEliminachulisim i que bo
ResponEliminaEm sembla deliciós!
ResponEliminaQuina casoleta més bona, i amb el cruixent de bacallà li deu donar un punt deliciós.
ResponEliminatremendas estas tartaletas y ese detalle del crujiente de la piel sensacional¡¡
ResponEliminapeto
Em semblen unes tapes d'allò més original. El cruixent és tot un detall.
ResponEliminaPetons.
Quina preciositat!! i la combinació del bacallà amb la melmelada de tomàquet ha de ser boníssima!!
ResponEliminaSenzillament espectacular !!!!!!!De segur que ho provaré
ResponEliminaQuina tapeta més xula! jo li hagués posat melmelada de pebrot, o verd o vermell, però amb la de tomàquet segur que estava de muerte!
ResponEliminaFantàstica la cassoleta, i a sobre amb la pell que és el que està de moda total!!! :D
ResponEliminaMarina per què fas aquestes coses tan bones?.
ResponEliminaAixò de mirar i no poder provar, no si val
no ho diries mai abans de tastar-la.. però la pell de bacallà cruixent és espectacular... i amn la resta de la combinació és pel llepar-se la pell de tots els dits!!
ResponEliminaUmmm pero que bueno Marina! es una tapa de lujo,que rico.
ResponEliminaBesos
Cocinando con Montse
Ala, com t'ho curres, m'encanta!
ResponEliminaUna combinació fantàstica! la melmelada amb le peix m'encanta i les rostes de pell de bacallar jo també les faig així...què bo Marina. M'ha entrat gana! Marta
ResponEliminaque bonic que queda tot quan es casolà oi?! una monada! M'ha encantat la pell fregida! ho provaré! Petons
ResponEliminaNo em menjo la pell del bacallà, però es d'imaginar que així torradeta en té que agradar.
ResponEliminaPot servir d'aperitiu, t'ha quedat amb molt bona pinta.
Petons.
Jo sempre trec las pells dels peixos pero així torradeta deu ser "puro bizio" per començar i no parar. Molt bona recepta Marina.
ResponEliminaQuè bona, me l'apunto. A casa som de bacallà i amb el cruixent ha d'estar fantàstic!
ResponEliminaUna abraçada,
Emma
Quina bona pinta Marina, m'ha encantat això de posar pinyons a la brandada, ha d'estar bonissim!!
ResponEliminaMarina! un bocadito exquisit amb aquesta melmelada!!! tot un encert! Petonets
ResponEliminanyam nyam! Quina pintaaa! jo me'n demano un eee! Fa poc que vaig descobrir la mermelada de tomàquet i em va encantar!
ResponEliminaNo m´ho facis això! que mato per la brandada, la melmelada i tot plegat...
ResponEliminaAixò hq d'estar boníssim !!!
ResponEliminaUna combinació perfecte
Bé, crec que t'haig de deixar, m'està entrant una salivera... No es pot tan bona boca noia, m'agrada pràcticament tot.
ResponEliminaEl detall d'aprofitar la pell m'agrada, resulta una mida molt ecològica. Ben pensat, a sota la seva superficie s'hi deu recollir gran part de les propietats alimentàries, segur.
Una abraçada.