dijous, 4 d’abril del 2013

Cassoleta de brandada amb melmelada de tomàquet i cruixent de pell de bacallà


Avui us proposo una tapa que no és difícil de fer al moment, si bé necessita de preparacions prèvies. D'una banda, tenir llesta la pasta brisa casolana i, de l'altra, haver fet melmelada de tomàquet abans. Però bé, si no teniu temps de fer cap d'aquestes dues coses podreu utilitzar pasta brisa i melmelada comprades al mercat o al súper. En aquest cas, a la recepta d'avui, TOT ÉS FET A CASA. Som-hi?

Ingredients:
Pasta brisa (explicada aquí)
Melmelada de tomàquet (explicada aquí, però amb sucre normal)
Llom de bacallà dessalat i la seva pell
llet, farina i mantega
Pinyons
Sal


Comencem preparant les cassoletes, estirant la pasta brisa i ajustant-la en petits motlles. La posem al forn durant 7-10 minuts, a 180 ºC i la reservem.


A continuació, separem la carn del bacallà de la pell. Agafarem aquesta pell i la tallarem a tires. L'enfarinarem suaument i la daurarem a la paella amb una mica d'oli, fins que agafi color de torrat. La traurem del foc i la col·locarem sobre un paper absorvent perquè perdi l'excés d'oli.


A continuació, esmicolarem el bacallà i el posarem en un escorredor perquè perdi l'excés d'aigua del dessalat. En una paella, posarem a desfer la mantega, hi afegirem la farina, un pessic de sal i anirem incorporant la llet, a poc a poc, per a fer una beixamel. Quan ja sigui una mica espessa hi afegirem el bacallà esmicolat.


Finalment, hi afegirem els pinyons i remenarem enèrgicament fins que quedi una farça homogènia. 


Ho deixarem refredar una mica i, després, començarem a preparar la cassoleta. Al fons, la brandada.


A sobre, la melmelada de tomàquet i, per a coronar, les "rostes" de pell de bacallà cruixent. Intentarem servir-ho sense posar-ho a la nevera, perquè tot quedi ben cruixent, tant la pell del bacallà com la cassoleta de pasta brisa. Bon profit!!




Amb aquesta recepta participo al repte de Memòries d'una cuinera del mes de maig de 2014. 









35 comentaris:

  1. Quina recepta més suculenta, les cassoletes amb la brandada i la melmelada tot fet a casa, un conjunt boníssim Ummm
    Petons

    ResponElimina
  2. M'encanta la brandada! bé el bacalao en general i aquestes cassoletes les faig segur!
    Petonets

    ResponElimina
  3. Oiiii... he vist brandada!!! M'agrada, con sigui, "a palo seco", amb pebrots.. com sigui, el dia de reis sempre forma part del menú. I aquestes cassoletes amb la melmelada de tomàquet, han de estar de vici. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Quina recepta més bona Marina!
    Aquesta tapa és ben bé de luxe! d'aquelles que no pots menjar-ne només una!
    ptns!!

    ResponElimina
  5. Super bones aquestes tartaletes. A més amb el cruixent de la pell del bacallà!
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  6. Ostres Marina, quina recepta més vistosa, i bonissima!!!!! Me la quedo per provar-ho a casa!!!!!!
    Una abraçada!!!!

    ResponElimina
  7. Ostres Marina, quina recepta més vistosa, i bonissima!!!!! Me la quedo per provar-ho a casa!!!!!!
    Una abraçada!!!!

    ResponElimina
  8. Me gusta este bocadito de principio a fin. Besos!

    Ana

    ResponElimina
  9. Marina quina tapa més bona!!!! Me l’apunta a la llista de pendent.
    Petons

    ResponElimina
  10. Quina cosa mes divina !!! per el vermuth del diumenge !!! fabulós !!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  11. Això és alta "taperia"!!! Fan molt de goig visualment parlant, i se't fa la boca aigua... una delicia pels sentits!!! Una abraçada Marina!

    ResponElimina
  12. Quina casoleta més bona, i amb el cruixent de bacallà li deu donar un punt deliciós.

    ResponElimina
  13. tremendas estas tartaletas y ese detalle del crujiente de la piel sensacional¡¡
    peto

    ResponElimina
  14. Em semblen unes tapes d'allò més original. El cruixent és tot un detall.
    Petons.

    ResponElimina
  15. Quina preciositat!! i la combinació del bacallà amb la melmelada de tomàquet ha de ser boníssima!!

    ResponElimina
  16. Senzillament espectacular !!!!!!!De segur que ho provaré

    ResponElimina
  17. Quina tapeta més xula! jo li hagués posat melmelada de pebrot, o verd o vermell, però amb la de tomàquet segur que estava de muerte!

    ResponElimina
  18. Fantàstica la cassoleta, i a sobre amb la pell que és el que està de moda total!!! :D

    ResponElimina
  19. Marina per què fas aquestes coses tan bones?.
    Això de mirar i no poder provar, no si val

    ResponElimina
  20. no ho diries mai abans de tastar-la.. però la pell de bacallà cruixent és espectacular... i amn la resta de la combinació és pel llepar-se la pell de tots els dits!!

    ResponElimina
  21. Ummm pero que bueno Marina! es una tapa de lujo,que rico.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
  22. Una combinació fantàstica! la melmelada amb le peix m'encanta i les rostes de pell de bacallar jo també les faig així...què bo Marina. M'ha entrat gana! Marta

    ResponElimina
  23. que bonic que queda tot quan es casolà oi?! una monada! M'ha encantat la pell fregida! ho provaré! Petons

    ResponElimina
  24. No em menjo la pell del bacallà, però es d'imaginar que així torradeta en té que agradar.
    Pot servir d'aperitiu, t'ha quedat amb molt bona pinta.
    Petons.

    ResponElimina
  25. Jo sempre trec las pells dels peixos pero així torradeta deu ser "puro bizio" per començar i no parar. Molt bona recepta Marina.

    ResponElimina
  26. Què bona, me l'apunto. A casa som de bacallà i amb el cruixent ha d'estar fantàstic!
    Una abraçada,
    Emma

    ResponElimina
  27. Quina bona pinta Marina, m'ha encantat això de posar pinyons a la brandada, ha d'estar bonissim!!

    ResponElimina
  28. Marina! un bocadito exquisit amb aquesta melmelada!!! tot un encert! Petonets

    ResponElimina
  29. nyam nyam! Quina pintaaa! jo me'n demano un eee! Fa poc que vaig descobrir la mermelada de tomàquet i em va encantar!

    ResponElimina
  30. No m´ho facis això! que mato per la brandada, la melmelada i tot plegat...

    ResponElimina
  31. Això hq d'estar boníssim !!!
    Una combinació perfecte

    ResponElimina
  32. Bé, crec que t'haig de deixar, m'està entrant una salivera... No es pot tan bona boca noia, m'agrada pràcticament tot.
    El detall d'aprofitar la pell m'agrada, resulta una mida molt ecològica. Ben pensat, a sota la seva superficie s'hi deu recollir gran part de les propietats alimentàries, segur.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...