Hem deixat enrere la castanyada i, al forn o a la brasa, encara ens queden uns moniatos que ningú s'ha pogut acabar. Voleu treure'n profit abans que se us faci malvé? Aquesta és la meva proposta, una idea que vaig tunejar d'una recepta de Cuines de Tv3, transformant-la en un pastís sense farina:
Ingredients:
600 g de moniato cuit
2 ous
60 g de sucre
100 ml de nata líquida (35% m.g.)
sucre cremat líquid
1 c. petita de canyella en pols
1 llimona
1 moniato cru per fer-ne xips
Sucre llustre per a decorar
El que hem fet primer és coure dos moniatos al forn durant dues hores a 200 ºC. Potser encara en teniu fets dels dies anteriors, de moniatos, d'aquí que l'hagi batejat com una recepta d'aprofitament.
Després, pelem i aixafem els dos moniatos en un bol. En un altre bol, batem el sucre, la canyella i els dos rovells d'ou (només els rovells). A continuació, afegim el moniato aixafat a la barreja d'ou i sucre. Hi ratllem també la pell de mitja llimona i ho remenem tot.
Mentrestant, batem les clares a punt de neu. I quan ja tenim la barreja de moniato, rovells i sucre ben homogènia, hi afegim les clares d'ou amb l'ajut d'una llengua de pastisseria, removent lentament perquè no ens desaparegui l'efecte d'esponjositat. En últim lloc, també hi incorporem la crema de llet, tornem a remenar suaument. Agafem un motlle circular i de paret baixa i l'untem amb el caramel líquid a la base.
Un cop hem untat el motlle amb el caramel líquid, hi aboquem la massa de moniato, que posarem al forn a 200 ºC durant uns 25 minuts. Punxem amb un escuradents abans de treure'l del forn, per a comprovar que sigui cuit. L'escuradents ha de sortir net.
Mentre el pastís es refreda fora el forn, nosaltres prepararem unes xips de moniato. El pelem i el tallem amb una mandolina, fent-ne talls ben fins. Els fregim amb oli abundant i els escorrem quan siguin rossets damunt d'un paper absorvent.
Ara, els repartim per sobre del pastís de moniato, disposats com si fossin fulles de tardor. I els empolsinem de sucre llustre.
I ja el tindrem a punt per menjar! Si voleu, el podeu acompanyar d'unes castanyes o bé fer-lo més golafre amb una mica de xocolata desfeta per sobre. Bon profit i bon dilluns.
Una magnífica proposta rebostera d'aprofitament...i els xips li donen un toc innovador!!! Una abraçada Marina!
ResponEliminaAmb aquestes chips dolces li dona un aire festiu a quest pastis tan bo....quina idea mes bona!!!!!
ResponEliminaPetonets.
Molt bona idea per aprofitar els moniatos que ens han quedat per casa! M'encanten les xips que has posat sobre del pastís, és el toc perfecte! La textura que es veu fa venir una gana...no tindràs un trosset? Petons
ResponEliminaQue bó que ha de ser aquest pastis. M'encanta el detall dels xips.
ResponEliminapetons
Marina muy buena idea añadirle los chips crujientes por encima,asi queda treemndo¡¡
ResponEliminaBss
No han sobrat moniatos però segur que em farem coure altres per preparar aquesta meravella! El toc cruixent deu estar boníssim!
ResponEliminaPetonets i bona setmana,
palmira
mmmmm, com s'han de fer malbé els moniatos si ens proposes aprofitar-los així!!!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Quina currada, i quina pinta Marina!
ResponEliminaDoble ració de moniatos en dues versions diferents, m'ha encantat!
Petons!
Aquest any he pogut tornar a menjar moniatos (a Vitoria no arriben amb massa facilitat) a casa, y la veritat, no ens els vam poder acabar. Vam optar per posar-los d'acompanyament a unes butifarres, pero aquest pastis hagués estat una millor alternativa :)
ResponEliminaPer cert, a veure quin dia et veiem a 'Cuines' ;) (prometo seguir-te per TV3 a la carta :P)
Cuina d'emergencia
http://cuinademergencia.blogspot.com
Boníssim i d'allò més original amb les xips de moniatooo
ResponEliminaPetonets
Quina bona idea, Marina!!! M'agradat això de substituir la farina pel moniato... i tot el que sigui aprofitar, perfecte!!! Petonets.
ResponEliminaAmb la farina que tu t'has estalviat I els ous que m'he estalviat jo, ja en tenim per un altre pastís. Quina gràcia! I aquest de moniato amb les xips pel damunt ha d'estar deliciós. Molt bona idea, Marina! Petons.
ResponEliminaaqui si que te presencia el moniato!! fa una pinta fabulosa tot el conjunt Marina! petons
ResponEliminaBuena pinta si que tiene y con esos colores!!!! Los boniatos que yo he utilizado no son tan de color naranja, los tuyos tienen pinta de ser superdulces ¡que rico debe estar!
ResponEliminab7sss
Un color precioso y seguro que estaba bien rico, me gustan los chips que has preparado. Bss.
ResponEliminaEs molt original aquest pastís i el contrast de textures es perfecte,
ResponEliminaPetons.
M'encanten aquests xips de moniato, molt original!!
ResponEliminaOstres, quina gran idea!!!! Ets una artista!!! Les xips de moniato....ens agraden molt a casa!!!!
ResponEliminaPetons,
Olga
Je,je, jo l'any opassat també vaig fer un Brownie amb moniatos que m'havien sobrat! això és cuina d'aprofitament. Ha d'estar molt bo el pastís, jo agafe l'opció de menjar-me'l amb xocolata!! :-) Marta
ResponEliminaM'encanta el moniato a la cuina i a les postres!
ResponEliminaI l'acabat amb les xips, molt orginal i molt vistós!
No m'he pogut esperar al cap de setmana!!! Quina recepta més original, no? És un invent?! M'encanta Marina! I a més a més és molt vistós!! Un pto
ResponEliminaOh, nena, que bonic, que vistós! M'encanta el moniato, i una vegada vaig fer bunyols, però lo del pastís encara no se m'havia passat pel cap. En faré! o perquè no, magdalenes!
ResponEliminaGràcies, guapa!
M'encanta!!! que original!! Ets una artista! petons
ResponEliminaMoniatos!!!! Que bons!!!
ResponEliminaAviam quan inventen d'una vegada els blogs on poguem tastar també les receptes de les que parleu. Quina gana ens entra amb les teves receptes, Marina
Manel i Cristina
Te molt bona pinta aquest pastís i això que a mi els moniatos...no em diuen res!!!
ResponEliminaPtns
Les xips han de quedar perfectes amb la textura interior!!! Els moniatos m'agraden molt, però no els hi trec tan profit com tu. Molts petonets
ResponEliminaun dels més bons que has fet, si no el millor!
ResponEliminaMarina, semblen fulles caigudes. Li donen un toc tan tardorenc al pastís que tanta sort que no el tenc al davant i no he de rompre la dieta. Quina mengera!!!
ResponEliminaM'encanten les receptes d'aprofitament, perquè si ho mirem bé,girebé tot es pot aprofitar !!
ResponEliminaA mes aquesta proposta ès genial!!
Un petonas.