El passat 26 d'abril es va fer el tret de sortida a la 1a Jornada del Xai de Collserolla, impulsat pel col·lectiu Cuina Vallès, el Consorci de Turisme del Vallès Occidental i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Podeu veure més informació aquí. El restaurant Ca l'Esteve de Castellbisbal, com bé sabeu, forma part del col·lectiu i és per aquest motiu que ofereix la degustació d'aquest producte als seus menús, fins al 4 de maig.
Dit això, avui us vull parlar de l'Esmorzar de forquilla que vam fer a Ca l'Esteve el passat diumenge. En Xesco Bueno, estimat xef i persona, convoca a uns quants blocaires a un esmorzar fantàstic, d'aquests que s'allarguen hores i hores, de manera que empalmes l'esmorzar amb el dinar. Per si no anés prou atabalat, ell sempre procura fer-nos feliços fins a l'extrem. I com ho fa? Doncs no només oferint-nos els millors productes sinó també cuinant-los amb paciència, amor i consciència. Per a mi, hi ha tres ingredients importants, en els esmorzars d'en Xesco que he viscut fins ara:
1. Amor al producte
2. Amor als fogons
3. Amor als comensals
I és en aquest últim punt on incideixo perquè penso que és important fer esment, deixar ben clar, que en Xesco cuina un plat o un altre en funció de qui sap que vindrà a tastar-ho. #hort i #xai van ser els hashtags, aquesta vegada, que ens va fer arribar via twitter. I sabent que, entre tots els comensals, també hi hauria el Manel, amant com bé sabeu dels menuts i faves, en Xesco se'n va aprofitar, cuinant les faves del seu propi hort i aprofitant els menuts del xai de Collserola que s'està promocionant aquests dies.
Una mica més sobre aquest xai...
Cuina Vallès ha arribat a un acord de col·laboració amb l’empresa DePastura per tal de poder oferir a les cartes del restaurants del col·lectiu aquest producte recuperat del nostre territori i oferir als seus clients un producte local i de qualitat. Aquests Xais pasturen al Parc Natural i gaudeixen d’un clima mediterrani. L’exposició a aquestes condicions, ha contribuït a la generació d’un producte gastronòmic amb un alt nivell de qualitat i amb una carn melosa, de gust i aroma suaus. L’objectiu del Pla Agropecuari del Parc Natural de la Serra de Collserola és implantar polítiques per promoure la recuperació dels usos i aprofitaments agrícoles i ramaders per així continuar desenvolupant-se de manera ordenada i compatible amb la protecció de l’espai natural. La marca de garantia Producte de Collserola és un distintiu de productes agroalimentaris de qualitat, garantia, proximitat, identitat i de temporada que es produeixen en l’àmbit territorial del Parc Natural de la Serra de Collserola. A més, compta amb un reglament d’ús general i amb uns reglaments específics per a cadascun dels productes que la conformaran.
MENÚ D'EN XESCO BUENO - 27/04/2014
Abans d'explicar-vos els plats, dir-vos que va ser una jornada molt agradable, un matí assolellat, a la carpa de fora el restaurant, i acompanyada d'una família de bloguers excel·lent, i al costat de dos cuiners (un professional, l'altre amateur) de categoria!
Faves repelades i pèsols amb salsa de llet de coco
Pa amb tomàquet i vi blanc de l'última anyada a Ca l'Esteve, el 9 i punt. L'Esteve Esteve ens va fer una breu explicació del vi, tant d'aquest com del negre Vuit + 1, també producte de les seves vinyes. A més, també ens va presentar el rosat 9 i punt, que no vam tastar, finalment.
Faves amb alls tendres. Quina delícia, per favor!
Cassoleta de fetge i perdiu (el pulmó) de xai de Collserola amb sofregit de calçots. Era un autèntic caramel!
Fideus a la cassola amb xai i carxofes. Molt gustosos!!
Però mireu, mireu quina cassola ens va dur de fideus! No podríem acabar-nos-la, i mira que som de vida!
Aquí s'aprecia la magnitud de la... cassola. En Xesco, al fons, es fa el despistat... he he he.
I, finalment, les postres, que aquesta vegada van arribar en forma de mona. La Kitchen Aid que en Marc Rodellas va elaborar ja fa unes setmanes i de la qual els bloguers ja vam parlar. Aquí teniu l'operació menjera!! Perquè no va ser fàcil, 8 quilos de xocolata que no ens vam poder acabar... i som xocoadictes, eh?
I, ja per acabar, un resum d'alguns moments estelars del matí. L'Òscar volia ficar-se la tassa al bolso, però va desistir. L'Arantxa també va intentar fer queixalada a l'instrument, com la Loreto, el Manel Cocinillas però ningú ho va aconseguir exitosament... només en Manel es va atrevir a fer de destroyer i va trencar la tassa.
Ostres Marina, no pares! Us vareu posar les botes! jejeje
ResponEliminahttp://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/
Quan el producte base és de qualitat, el resultat és millor, evidentment. Una enveja d'esmorzar!
ResponEliminaMarta
Renoi...quin bé de Déu de plats amb aquest xai que té pinta de desfer-se a la boca...i les postres finals...a mi em tenen el cor robat...la meva KA feta en xoco...! Immillorable mona! Petons!
ResponEliminaMira... jo no dic res, cap comentari... és que l'enveja em corrou :-D
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Que be us cuideu!! petons
ResponEliminaMés que un esmorzar, es un dina ben complert i tot es veu molt bo, encara que jo el fetge ni el tastaría, es un ingredient que no m'agreadat mai, però la cassola de fideus ja en menjaría doble quantitat.
ResponEliminaPetons.
Mare meua, quin esmorzar-dinar-berenar i, si m'apures, sopar i tot! Uns productes excel·lents que segur que vau gaudir encara més per la companyia. M'he quedat amb aquest plat de fetge i freixura , que déu estar deliciós. Petons.
ResponElimina