Més content que un GÍNJOL

‘Més content que un gínjol’ és una expressió que, en terres catalanes, gairebé tothom ha fet servir alguna vegada. La coneixeu, oi que sí? Però... sabem què és un gínjol? Reconec tenir debilitat per tot el que es refereix a la botànica, i per la natura en general. Les plantes silvestres m’agraden força, sobretot, explorar les espècies encara desconegudes. Fins fa uns anys no m'havia plantejat el que era un gínjol. I ara que ja ho sé més bé...

M’he recordat que arriba el temps del... gínjol! El podreu trobar al mes de setembre, ja madur. Avui l’explico aquí perquè sí, ho heu endevinat, és un fruit, similar a la pruna d’aspecte però més proper a la poma, de gust, tot i que un xic més aspre (segons el meu paladar, és clar). El que no he aconseguit trobar és la relació del gínjol amb la frase 'Més content que un gínjol'. Potser m'hi podreu ajudar???

Però abans de res, comencem per parlar de l’arbre, el ginjoler.

El ginjoler

EL GINJOLER (Ziziphus zizyphus) és un arbre original de la Xina, o potser del nord d’Àfrica, o de la Índia, això depèn de les fonts d’on bevem per a buscar la informació. En tot cas, el ginjoler és conegut des de fa mil·lennis i, a més dels fruits, les arrels també es fan servir en remeis contra la febre i per a fer instruments com la gralla! (això últim m’ha fet força gràcia).I per cert, el ginjoler en castellà es diu azufaifo, un nom ben diferent, oi?

Gínjol verd

El GÍNJOL: El fruit del ginjoler és el gínjol, una fruiteta petita, comestible i amb un sol pinyol. Els gínjols són rics en sucres i contenen una important quantitat de vitamina C. Són apreciats pel seu valor nutritiu com a fruita, natural o assecada. La manera de fer preparacions culinàries amb gínjols és similar a les que es fan amb la poma i també les prunes.

Gínjol fresc i madur

HISTÒRIA DEL GÍNJOL: El gínjol és un dels fruits de la dieta mediterrània tradicional, que ja va ser mencionat per Herodot. El gínjol va ser el símbol del silenci a l'antiga Roma i es feia servir als temples de la Prudència. A la regió de l’Emília-Romanya es plantava un ginjoler a la zona exposada al sol per portar fortuna. Segons Plini, ^]els gínjols eren molt apreciats com a laxant.

A CASA NOSTRA: Tot i que actualment s’ha perdut el costum de consumir-la arreu, encara es mengen  gínjols a la tardor al Baix Ebre i al Montsià, a molts llocs rurals del País Valencià i a la regió de Múrcia. Al Mediterrani, els gínjols també es mengen al Líban, Egipte, Tunísia, Grècia i a Itàlia.

Gínjol sec

PREPARACIONS CULINÀRIES: Amb el gínjol es pot preparar l'allioli de gínjol, molt adient per acompanyar verdures bullides. Al Veneto, els gínjols es fan servir per la preparació de melmelades, xarops i un antic licor local, el brodo di giuggiole. El gínjol també s'ha utilitzat com a expectorant i com a remei contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis, etc. Les arrels del ginjoler s'han utilitzat contra la febre.

Doncs apa, ara que ja en sabem una mica més... a buscar gínjols aquest mes de setembre! De passada, fem una passejada pels boscos tan bonics que tenim ben a prop. I... més contents que un gínjol!!!

Aquesta informació que heu llegit avui ha estat completada amb:

Wikipèdia

Blog Centpeus