Avui hem tingut un dinar ben especial. El restaurant grec de Sabadell, l'Alexandros, celebra els seus 10 anys de vida. Com que ja en som uns quants que hi hem treballat alguna temporada durant tot aquest temps, avui ens han convidat a participar d'un àpat que ha acabat amb una bona ballada de danses tradicionals gregues i, és clar, amb una trencadissa de plats!!! Gràcies, Jordi, per aquesta vetllada tan agradable. Potser repetirem, perquè aquesta ja és la setena festa que es fa de commemoració... i l'any 2010 encara no s'ha acabat! Així que potser tornarem a ballar sirtakis? Qui ho sap...!
Alguns dels plats que hem tastat:
Mezés formats per Taramosalata, Tzatziki, Melitzanosalata, Hummus, Piperià, Tirocafteri, Dolmades, Feta, Keftedes, Spanakopita, tiropita
Detall del tzatziki (salsa de iogurt, cogombre i all), una dolmade (fulla de parra farcida d'arròs) i un kefté (la mandonquilla)
Detall d'una spanakopita, kefté i piperià
Detall de l'hummus (crema de cigrons), feta (formatge grec) i taramosalata (crema de caviar vermell)
Melitzánes Imam (albergínies al forn amb ceba caramelitzada i gratinades)
Biftéki gemistó (hamburgueses farcides de formatge)
Iogurt grec amb mel i gelat de maracuià (aquest no sé si és gaire grec...)
I finalment... el ball grec. Llàstima que m'he oblidat de fer fotos dels plats trencats, però us ben asseguro que n'hem trencat més d'una trentena!!
M'encanta el menjar grec, i els restaurants. La meva primera experiència al respecte la vaig tenir a Montmatre (París). Inolvidable. Em va impressionar.
ResponEliminarenoi, quin banquet! aquests platillos de la cuina grega, que comparteixen amb altres països de la riba mediterrània, s'adapten molt bé al nostre paladar, oi? almenys, a mi m'encanten, i em fa l'efecte que tu també n'has gaudit molt.
ResponEliminaEstava tot boníssim, sí!!! I amb la retzina (un vi blanc grec que fa gust de resina, com diu el nom), el vi negre i el xarrup de tsípuro final... no vegis, si vam ballar!!! jajaja. En total, 4 hores de bon menjar i bona companyia. Petonets
ResponEliminaAixò no és un plat, això és un festival rodejat d'un altre festival!! hahahaha
ResponEliminaCom m'agrada l'Alexandros! Llàstima que se'm dispari el pressupost cada vegada que hi vaig...
ResponEliminaAi sí! Això sí... només quan hi treballava... aleshores era gratix!! Però així a peu dret i a la cuina! no es regala res... he he. Petonets
ResponEliminaBuah! Quina bona pinta que fa tot! Sens dubte, l'Aléxandros és un altre dels grans tresors que tenim a Sabadell :)
ResponEliminaQuina pinta que té tot! Fa massa que no vaig a un restaurant grec i mira que m'agrada! Segur que en vau gaudir molt
ResponEliminaPetons
Sandra
Ara fa temps que no hi anem a sopar... I ja han passat 10 anys? A nosaltres ens encanta! Segur que va ser una gran festa ;)
ResponEliminaunos buenos platos y ademas baile y musica mejor imposible
ResponEliminapeto
Sí, Gemma, 10 anys! Com passa el temps... jo els vaig conèixer quan estaven al c/ Papa Pius i després vaig treballar-hi quan van traslladar-se al c/ St Quirze. Si t'animes, encara hi ets a temps! Faran un parell de celebracions més abans no s'acabi l'any. Els dissabtes, em sembla que van dir.
ResponEliminaSí, Miquel. La música i la trencadissa de plats va ser la cirereta del pastís!
Petons
Una gran festa, una bona desfilada de plats, una bona ballada, i com traca final, trencadissa de plats, no es podia demanar res més!!!!!!!
ResponEliminaMolts petons
Realment una pena que auqest restaurant hagi marxat a Barcelona... Era el meu preferit... (No se si serà pel meu nom o què... jejeje)
ResponElimina