dissabte, 5 de novembre de 2011

Pipes garapinyades

Els garapinyats són, també, una manera de conservar els aliments. Són una conserva una mica especial, perquè normalment no els posem en pots ni els guardem d'un any per l'altre. Però ho són. De conserves n'hi ha de molts tipus. I de conservants, també. Si parlem de conservants naturals, haurem de mencionar els que, al llarg de la història, s'han fet servir per a guardar tots aquells aliments que, a la intempèrie, s'haguessin fet malvé per culpa de l'aire, la calor, la humitat... Ens n'hem d'anar fins a l'època prehistòrica, quan després de descobrir el foc, ja es feien fumats i també s'assecaven productes. Amb la colonització, va aparèixer el sucre com a conservant. El que provenia de la remolatxa va ser molt benvingut perquè era més econòmic.
El primer tractat de conserves el fa fer Nostradamus, que aplicava la màgia als aliments, consideraven a l'època. Va ser amb la Revolució Francesa que la tècnica de fer conserves passa a ser un procés científic. Appert explica, per primera vegada, que hi ha quelcom que es diu esterilització.

Bé, tot això per dir-vos que de conservants naturals n'hi ha molts, però que principalment fem servir el sucre, la mel, la sal, l'oli, el vinagre, la salmorra i l'alcohol.  Avui hem fet pipes garapinyades (de carbassa i de girasol). Una conserva per fer perdurar durant més temps els fruits secs. Evidentment, les pipes podrien ser ametlles, nous, cacauets, anacards... i gairebé tots els fruits que continguin poca aigua. Ens assegurarrem, recobrint-los de sucre, que a més de ser més temptadors, ens aguantin molt més temps al rebost.


8 comentaris:

  1. Algun dia hauríem d'explicar la diferència entre garapinyat i caramelitzat! Aquestes que has fet tu són d'un garapinyat perfecte! Segur que per picar mentre mires una peli són un vici.

    PD: Quin horror haver de posar garapinyat amb una sola erra...

    ResponElimina
  2. Una manera subtil de dir-me que m'he equivocat? ;-) Ara ho canvio. Gràcies!

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Hola Marina, no coneixia el teu blog, he esborrat el anterior missatge, he caigut amb el mateix error teu, rrrrr.
    Em faig seguidora.
    Petons

    P.D. La recepte de les garapinyades?

    ResponElimina
  5. I el meu dubte és si amb les pipes garrapinyades també hi podem posar una punteta de sal... com quedarà? :D

    ResponElimina
  6. Hola Isabel, encantada de saludar-te! Aquí tens la recepta:
    Ingredients: 2 gos d'aigua, 2 gots de pipes, 2 gost de sucre i una espàtula de fusta.
    Preparació: S'han de posar tots els ingredients en un bol i deixar que coguin, fins que les piper comencin a petar (com les crispetes). Després es retira del foc i es comença a remanar enèrgicament, ja que el sucre s'enganxa de seguida. Es torna a posar al foc perquè el sucre torni a desfer una mica, però sense gens d'aigua. Es torna a treure del foc i es torna a remenar. Aquest procés és clau. Si veus que encara no queden del tot bé, ho tornes al foc i ho tornes a treure i tornes a remenar.

    Sí, Òscar! Jo crec que amb un punt de sal també deuen quedar molt bé! De fet, em recorda allò de posar sal sobre la xocolata... queda esplèndit, realça el gust!

    Petons

    ResponElimina
  7. No les he provades mai...solament les típiques ametlles. Quan les mengen fan "gara, gara", je, je,je

    ResponElimina
  8. Jajaja! No era perquè ho canviessis! Jo sóc la primera que poso garrapinyada a tot arreu, però a mi em toca posar-ho amb una erra, i no m'agrada! A casa, un dels menjars més típics són les garrapinyades de la padrina i sempre s'escriuran amb dues erres! Un petonet, guapa!

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...