Palaies, pesto, tomàquet... en principi, tres aliments bons, saludables i frescos. Ahir van funcionar per a fer un sopar lleuger però ben bo. La idea era fregir les palaies, com habitualment faig, a la paella, amb xic de sal i pebre. Aleshores vaig recordar que m'havien sobrat alguns pinyons dels panellets i que tenia alfàbrega fresca a casa (la de la fulla grossa). Només em faltava el parmiggiano, que vaig anar a comprar mentre anava cap a casa. Així va sortir el plat que avui us proposo. Unes palaies a la paella, acompanyades de salsa pesto, i uns tomàquets a rodanxes passats per la planxa i amanits amb sal, oli i orenga.
La palaia és un peix blanc, de la família del llenguado. La palaia bruixa, bruixa de quatre taques o llisèria (Lepidorhombus boscii) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes. Pot arribar als 40 cm de llargària total. El costat esquerre és de color groguenc i el dret és blanc. Té quatre clapes a la part posterior de la dorsal i de l'anal. Els seu ulls són grossos i es troben en el costat esquerre, separats per una cresta òssia. La palaia es reprodueix entre hivern i primavera. Menja cucs i crustacis.
El pesto genovès es fa amb alfàbrega. Tot i que normalment es trituren tots els ingredients a la mà de morter, ahir reconec que vaig ser una mica més mandrosa i ho vaig fer amb la batedora.
Ingredients
1 bon manat de fulles d’alfàbrega de fulla gran (genovesa).
1 gra d’all
1 Cullerada de pinyons
1 Cullerada de parmesà ratllat
4 Cullerades d’oli d’oliva verge extra
Sal gruixuda
una rica combinacion que sorprende agradablemente esta muy bien,
ResponEliminabon cap de setmana
peto
Doncs sí, Miquel. El pesto amb peix també m'hi agrada... és clar que el que va sobrar el faré amb alguna pasta italiana de calité... petons i bon cap de setmana també!
ResponEliminaQue senzill, i quina aspecte més genial que te!!
ResponEliminaNo havia caigut mai en aprofitar el pesto amb el peix (fins ara sempre amb pasta) :) m'agrada!!
Doncs reconec que de la palaia no en coneixia ni el nom,i es que no soc gaire consumidor de peixos plans. Tinc la sensació intuitiva que la relació pes efectiu vs preu per kilo és desfavorable respecte als més 'cilindrics' i per aixó normalment no els escullo.... la maleida crisi??? hahaha
ResponEliminaDoncs no és que sigui molt car, no. La palaia vindria a ser el germà pobre del llenguado. Igual que la canana del calamar. Potser per això quan no som gaire llestos diem: que canana que sóc! Si un dia pots, prova-la! És molt suau i bona! Petons
ResponEliminaEl pesto jo tambe el faig amb el tirmix, es molt mes practic ;)
ResponEliminaM'encanta la combinacio amb la pelaia, ha de quedar ben bo i molt sa!