Trobada blocaire a la Garrotxa

Que bonica que és la Garrotxa a la tardor. Només t'hi apropes, lentament, i ja comences a divisar els fajos rojos, els roures grocs, les alzines d'un verd intens... quan baixes i camines sents el crepitar de les fulles, ja mortes, però d'un color tan viu que sembla que acabin de néixer, i que vulguin oferir tot el seu esplendor als nostres ulls, que poden contemplar tanta bellesa concentrada.

Avui hi hem passat el dia un grup de blocaires amb ganes de tastar-hi coses bones. I així ha estat. Conduïts pel mestre Pep Nogué, el que hem fet primer és endinsar-nos a la plaça del Mercat d'Olot. Allí hi hem trobat, com esperàvem, tota mena de productes. I, de regal, un esmorzar increíble amb pa amb tomàquet, embotit de la comarca, fesols de Santa Pau amb botifarra negre, una coca de sucre boníssima i unes farinetes de fajol fregides i ensucrades, acabades de fer. Tot regat amb un traguinyol de vi. Aquí teniu una mostra d'aquestes farinetes que us dic, regades amb Ratafia Russet, també de la comarca.

*Advertència: se m'ha espatllat la càmera i he hagut de fer les fotos amb el mòbil. D'aquí la poca qualitat de les imatges... em sap greu!

La regidora de promoció econòmica, el president del Mercat i en Pep Nogué ens han explicat quatre coses dels productes típics de la zona. De passada, ens han fet contents tirant-nos quatre 'piropos'... a tothom agrada, això...

En Pep ha xerrat amb un pagès que afirma que amb una ceba podem preveure quin temps farà durant tots els mesos de l'any. També ens ha fet una ponderació entre mesos amb la qual podrem saber el temps de l'any vinent. En fi, tot una argumentació que, si no científica, ens ha entretingut una estona.

Després, ens n'hem anat a Mas Farró, on hem tastat uns deliciosos formatges de cabra i d'ovella, semicurats i curats. Hem vist l'epai on s'elaboren aquests formatges i hem sabut que recullen uns 300 l. de llet de cada ovella, en els sis mesos de munyida. Després, la conversa ha derivat cap al cabró i la cabra. A Olot n'hi diuen bóc, del mascle.

I finalment, ens n'hem anat a dinar a l'Hostal dels Ossos, que es diu així perquè, just a l'entrada, hi ha dos ossos de cavall enganyats que, ens han dit, servien antigament per fermar els cavalls.