Quan no tenim gaire temps per a preparar el dinar o el sopar, el que més ens ajuda és comptar amb un ingredient de qualitat que, amb poca disfressa i cocció, faci el fet. I superi amb escreix algun dels plats que, d'altres vegades, requereixen de la nostra paciència i atenció. Dic tot això perquè avui us vull presentar unes senyores, ben ensenyorades, que es mengen gairebé sense oli, gairebé sense sal i gairebé sense cocció. Les gambes fresques.
En aquesta ocasió, unes gambes de Palamós, acompanyades amb uns pèsols saltejats amb all, i empolsades amb unes escates de sal maldon. I cap a dins! I escurant els caps ben escurats... Gairebé les potes i tot, es poden menjar.
ALA!!!!!!que bó....amb un vinet blanc ben fresquet i mare meva!!!
ResponEliminaI després a vallar la Samba, ja,ja, molts petons.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTens raó no necessiten gaire acompanyament. Un bon oli d'oliva i la sal i a gaudir d'un magnífic menjar.
ResponEliminaGràcies guapes!!
ResponEliminaunas gambas de Palamos solas ya estan de vicio total,y asi con este acompañamiento mas equilibrado y mas bueno i el caps ben escurats faltaria mes
ResponEliminapeto
OH MARINA ..nunca las tomé con los guisantes ..muy buena idea ..me encantan las dos cosas ..besos MARIMI
ResponEliminai amb una clareta, no?
ResponEliminaQué pinta tienen esas gambas. me imagino el sabor y el olor que desprenden. Ese jugo encima de los guisantes les da un sabor divino. Besos y buena semana
ResponEliminaMiquel, els caps van quedar ben escurats, i tant!
ResponEliminaMarimi, si les proves amb pèsols ja em diràs el què!
Cristina, i tant! Amb clareta inclosa, bona idea!!
Anna, petons per tu també!
¿gambes de Palamós?? èxit segur
ResponEliminaQue bo un plat de pèsols amb unes bones gambes, una menja deliciosa
ResponEliminaPetons
Gràcies Sión! Un petonet!
ResponEliminaQuan l'ingredient principal es bo, no fan falta gaires més acompanyaments. Unes gambes molt bones.
ResponEliminaUna abraçada