Garoinada

Aquest cap de setmana hem fet la nostra primera garoinada. Se'm fa difícil descriure amb paraules el plaer que suposa menjar-te uns bons eriços, acabats de pescar, sentint la remor de les onades i l'olor de salabró de la preciosa Costa Brava. Ara a l'hivern és temps de garoines, garotes, eriços... digueu-n'hi com volgueu, que tinguin el nom que tinguin, són una delícia per al paladar. Els qui ens sentim d'aquestes terres marineres, no ens en podem estar!

Això sí, tot i que se'n poden comprar al mercat, el millor és pescar-los un mateix. Aquesta vegada, jo no em vaig atrevir a ficar-me a l'aigua i ho vaig deixar per algú més valent.

Cala Pedrosa, entre Llafranc i Tamariu

Els eriços, normalment, es mengen crus, acompanyats d'un troç de pa i un gotet de vi. També es poden fer gratinats, però les receptes que se'n troben són escasses. La part mengívola de l'eriç són les gònades, que són els òrgans sexuals d'aquests animals. N'hi ha de mascles i de femelles, és a dir, hi ha eriços i erices. Es distingeixen pel color. Les femelles tenen un color més ataronjat i lletós, mentre que els mascles són d'un roig rubí intens.

Femella

Mascle

Nosaltres ho vam acompanyar d'un pa de pagès del baró (un forn molt nostrat de Palamós), uns triangles de formatge i unes carxofes farcides amb ou i tonyina. Ho vam regar amb vi blanc i ho vam acabar amb una fruita i uns garapinyats d'ametlla. Ni taula, ni coberts, ni estovalles. Només unes vistes fantàstiques. Vaja, què més es pot demanar?

Només per prudència, cal anar en compte amb les punxes. Es claven fàcilment i poden produir infeccions. Per evitar-ho, uns bons guants fan el fet.