dilluns, 9 de gener de 2012

Garoinada

Aquest cap de setmana hem fet la nostra primera garoinada. Se'm fa difícil descriure amb paraules el plaer que suposa menjar-te uns bons eriços, acabats de pescar, sentint la remor de les onades i l'olor de salabró de la preciosa Costa Brava. Ara a l'hivern és temps de garoines, garotes, eriços... digueu-n'hi com volgueu, que tinguin el nom que tinguin, són una delícia per al paladar. Els qui ens sentim d'aquestes terres marineres, no ens en podem estar!


Això sí, tot i que se'n poden comprar al mercat, el millor és pescar-los un mateix. Aquesta vegada, jo no em vaig atrevir a ficar-me a l'aigua i ho vaig deixar per algú més valent.
Cala Pedrosa, entre Llafranc i Tamariu

Els eriços, normalment, es mengen crus, acompanyats d'un troç de pa i un gotet de vi. També es poden fer gratinats, però les receptes que se'n troben són escasses. La part mengívola de l'eriç són les gònades, que són els òrgans sexuals d'aquests animals. N'hi ha de mascles i de femelles, és a dir, hi ha eriços i erices. Es distingeixen pel color. Les femelles tenen un color més ataronjat i lletós, mentre que els mascles són d'un roig rubí intens.
Femella

Mascle

Nosaltres ho vam acompanyar d'un pa de pagès del baró (un forn molt nostrat de Palamós), uns triangles de formatge i unes carxofes farcides amb ou i tonyina. Ho vam regar amb vi blanc i ho vam acabar amb una fruita i uns garapinyats d'ametlla. Ni taula, ni coberts, ni estovalles. Només unes vistes fantàstiques. Vaja, què més es pot demanar?

Només per prudència, cal anar en compte amb les punxes. Es claven fàcilment i poden produir infeccions. Per evitar-ho, uns bons guants fan el fet.


11 comentaris:

  1. No cal demanar mes, i tens raó al dir que no calen estovalles...., sols una bona companyia!

    Bon any!
    Petons

    ResponElimina
  2. Caram! No he tastat mai però cru, em costaria molt

    ResponElimina
  3. quina enveja Marina! aquestes garotes no tenen preu... molts petonets guapa!

    ResponElimina
  4. OHHHHHHH, al meu pare li agradaven molt els, eriços. Quina excursió tan bonica ¡¡quina enveja!!

    ResponElimina
  5. Massitet, tens raó, ho vaig trobar un luxe!


    Dolors, tens raó, la companyia omple tots els altres buits!

    Núria, si no els has provat mai... atreveix-te! Són molt bons1 Primer notes el gust intens de mar salat, i després deixa anar un gust dolç exquisit.

    Judith! tens raó, les garoines no tenien preu! Van sortir gratis perquè les vam agafar nosaltres1 gràcies pel piropo! Petonet

    Lolines, al teu pare li agradaven? Els havies provat? Són bons, oi?

    Petonets i gràcies a tots/es!

    ResponElimina
  6. Aix, recordo amb molta melangia una pesca de garoines que vem fer al port de Cadaqués quan jo era un nen. Desde l'espigó lateral i amb una canya rematada amb una punxa.

    Quin festival de sabor iodat.

    Així que imagino la vostra festa i alegria :)

    ResponElimina
  7. Vau poder pescar-les amb canya?? Ostres, això no ho he vist mai. L'únic sistema que conec jo és tirar-se a l'aigua i agafar-los amb la ma, amb una xarxa lligada a la cintura. Així els vam pescar nosaltres... Petons!

    ResponElimina
  8. Quin reportatge més bonic!!! i que bones les garoines llástima que duri poc la temporada.
    Estás molt guapa en aquesta fofo!!!PETONS.

    ResponElimina
  9. Im-pressionant, m'encanten, aquest nadal vaig probar una llauna d'unes garoines amb algues d'una empresa gallega i vaig xalar com un berro, ara amb les que t'has menjat tu, encara xalaria mes. Ara ja no ets Marina, ets "la garota de cala Pedrosa".

    ResponElimina
  10. Es que les platges que tenim aquí són ben maques, tot i que tinc que reconèixer que no n'he menjat mai de garoines, almenys que recordi. Haurè de fer una excursioneta a la platja :)
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...