divendres, 10 de febrer de 2012

Menú degustació al restaurant Coure

Després d'haver veure l'exposició de Ferran Adrià i elBulli et queda un buit. Però no un buit intel·lectual, no, un buit a la panxa, literalment. I és que després de veure plats d'excel·lència i vídeos on només veus boques que mengen exquisideses l'estómac reclama alguna cosa per menjar. I no alguna cosa qualsevol...

El Coure és un restaurant situat al passatge de Marimon de Barcelona. Segurament no el triaria com el millor restaurant de Catalunya però és un lloc que, si no s'hi ha estat mai, permet satisfer el paladar amb un menú degustació de 6 o 9 plats, (aquest últim és el que vam triar nosaltres). Dit així, sembla que la cosa hagi d'embafar, però no és així. Les racions, en una proporció justa d'ingredients pel que fa a la quantitat, et permeten anar avançant en un sopar que ben bé pot durar dues o tres hores.


El local és auster, de parets grises, cadires fosques i estovalles ben blanques. Uns llums al sostre il·luminen cenitalment l'estança. Hi vaig trobar a faltar els quadres. Tot i que a la web sí que se'n vegin, jo crec que el deuen haver reformat... amb això del disseny d'interiors no m'hi vull posar però, què voleu que us digui, un bon quadre (encara que no sigui un Tàpies) anima una mica més la cosa.

Vam demanar el menú de 9 plats i ens van prendre nota. No ens havien portat la carta de vins però som pacients i la vam demanar. No ens van fer cas i vam haver d'insistir. Finalment, al cap d'una bona estona, va arribar la carta de vins. Això sí, amb alguns vins marcats que ens van dir que no tenien... vaja. Vam acabar demanant el Brunus negre, un Montsant amb garnatxa i Syrah que era molt bo.

I ara vénen els plats. Ja avanço que tinc un problema, í és que m'agrada tot, des d'una botifarra amb allioli fins a una menestra deconstruïda del Ferran Adrià... he he. El problema és que quan vaig a un restaurant on se suposa que pagues l'excel·lència (que no vol dir que t'hagin de servir sempre extravagàncies) no puc evitar demanar un nivell d'exigència més alt. Si la qualitat-no s'ajusta em quedo una mica xof. Al Coure, el menú em va encantar perquè feia temps que no en tastava cap, i que tot vagi a base de platets i puguis tastar coses tan diferents és fantàstic. Però em va decebre en el  sentit que un menú degustació d'alt nivell, amb un preu d'alt nivell també, hauria d'arribar una mica més lluny...bé, malgrat tot, aquí tenim els plats, per si algun dia voleu anar-hi sense fer-me cas:

Aperitiu: salmó marinat amb mandarina i salsa de iogurt

Ou cuit a baixa temperatura amb quinoa, ceba deshidratada i ravioli de formatge Comté

Ceviche de peix blanc amb alvocat i ous de truita

Presa ibèrica escabetxada amb encurtits

Macarrons de llebre i foie amb bolets de temporada

Peix de platja mab pèsols ofegats

Espatlla de xai lletó amb migas i formatge Payoyo

Crema de fruita de la passíó amb escuma de coco i granisat de menta

Pera escalivada, cafè, tofee amb sucre moscovado i mantega d'avellana

En resum, el Coure és un restaurant que segurament s'ha de provar algun dia. És clar, però, que davant té l'Hisop, que pel meu gust totalment personal i subjectiu, li dóna unes quantes voltes... però ja us dic, tot és qüestió de gustos.

12 comentaris:

  1. No hi he estat mai i llegint la teva crònica em sembla que trigaré a aanr-hi... El problema d'aquests restaurants tan cars és que el preu crea unes expectatives que sovint costen de satisfer. Sovint sortim més contents d'un restaurant de menú de 12€ pel simple fet que les expectatives no eren gaire altes, no trobes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Gemma. De vegades, la pretensió juga males passades i fa que, en comptes de satisfer, decepcioni... petonet! Però tot era molt bo, això sí!

      Elimina
  2. Potser el menú estava bo, però no em convenç gaire, ho normal es que la carta de vins te la portin sense demanar-la.
    Petons.

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb tù, una mica fluix, tot i que deu ser de vanguardia amb aquesta decoració, vols que tu digui....a vegades volen ser tan...tan...tan....que no arriban gaire lluny. tambè soc una mica exigent quan vaig a aquets llocs, a unes cuineras com nosaltres no ens poden donar qualsevol cosa...ja,ja,ja...
    Petons.

    ResponElimina
  4. Vaig estar fa poc, bé.
    Hi ha una opció interessant: tenen una barra força interessant per quan no vols entaular-te.
    Els vins, varem pendre un riesling i un ribera.
    Els crítics en parlant bé.

    ResponElimina
  5. L'hora del comentaris no surt bé veritat??
    ara són les 17:49

    ResponElimina
  6. Doncs potser perquè jo no acostumo a anar mai a llocs d'aquest nivell, quan els companys de feina em van regalar un sopar al Coure fa uns mesos i vaig tastar el menú de temporada per 35 Euros em va semblar encertadíssim, prou bé de preu comparat amb l'Hisop i d'altres, i els plats una meravella. Vam gaudir moltíssim i l'atenció va ser fantàstica... Amb el que sí et dono tota la raó és amb el local. No té cap mena de caliu ni de gràcia. Una mica "Búnquer"...Però el recomano perquè vam menjar d'allò més bé. De tota manera la meva economia és més de menú "arregladet"...je,je. A reveure!

    ResponElimina
  7. a tener en cuenta gracias por compartirlo
    peto

    ResponElimina
  8. Fa molt que no vaig a bons restaurants, només en algunes ocasions molt especials, i per això moltes vegades et crees unes expectatives que no s'assoleixen.
    El menjar té bona pinta però quan pagues un cert preu tot hi ha d'acompanyar.
    Petons

    ResponElimina
  9. S'hi haurà d'anar amb aquests plats tan bons!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies per compartir-ho!! Ho tindrem en compte i així podem anar a descobrir-ne d'altres (i ens estalviem un calerons!)! ;)

    Petons!

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...