dimecres, 1 de febrer de 2012

Verat marinat acompanyat de salsa i gelatina de remolatxa


M'endinso altre cop al fantàstic món del peix, aquest cop, amb un verat. És un peix molt econòmic, com molt bé diu el seu nom, i molt versàtil. I per si fos poc, és molt saludable perquè conté els arxifamosos greixos saludables omega-3. Un peix blau ideal per acompanyar una bona conversa.

La idea la vaig treure d'una recepta que vaig veure la setmana passada al Cuines, aquest espai de cuina que s'emet cada dia, després del telenotícies, a TV3. He versionat una mica la recepta oiginal, aquestes coses ja ens passen als qui ens agrada fer noves provatures a la cuina. Resulta que tenia un verat fresc a la nevera volia provar de cuinar-lo d'una manera diferent, ja que normalment sempre l'acabo fent a la planxa o a la brasa, amb una mica d'all i julivert. De fet, el verat és un peix blau que necessita ben poca disfressa. El seu gust potent i la seva textura carnosa ja ens ofereix tot el necessari per a gaudir del tot del seu sabor.

Vaig començar per marinar el verat, el dia abans. Simplement, s'ha d'obrir per la meitat i cobrir-lo amb vi blanc. També hi vaig afegir una cabeça d'all i unes quantes fulles de llorer, per aromatitzar. Es deixa tota la nit a la nevera i l'endemà es deixa a temperatura ambient.


Vaig continuar amb els acompanyaments de remolatxa...

Gelatina de remolatxa:
Ingredients
2 remolatxes bullides
1 gotet de vinagre de xerès
1 cua de peix (full de gelatina)

Posem la remolatxa a bullir, juntament amb el vinagre. Mentrestant, posem en remull la gelatina amb aigua natural. Quan la remolatxa ja ha bullit una mica retirem la remolatxa del foc, la triturem amb el tourmix i hi afegim una mica d'aigua i la gelatina. Remenem bé i ho disposem en una safata, coberta amb paper film, per guardar unes 4 hores a la nevera.

Crema de remolatxa:
Ingredients
1 remolatxa bullida
100 g de formatge cremós

Aquesta salsa és ben fàcil de preparar i el color que en resulta és realment molt atractiu. Només cal triturar la remolatxa amb el formatge i llestos! Crec que la tornaré a fer algun altre dia, perquè el sabor també és molt bo.

Finalment, vaig preparar el plat. D'entrada, passant el llom de verat per la planxa, perquè quedi doradet i gairebé cuit, tot i que hem de comptar que ja el tenim semi cuit gràcies al marinat i no cal entretenir-s'hi gaire estona. Disposem una llengua de la crema de remolatxa amb formatge al centre del plat. Després, recuperem la gelatina ja presa i la tallem a daus. N'agafem uns quans per a disposar-los al plat arbitràriament repartits. I, finalment, posem el nostre protagonista d'avui: el verat. El decorarem amb una mica d'anet per a donar-hi un punt de color i ho rematarem amb uns cordonets de reducció de vinagre balsàmic. i llestos!


P.D. Va quedar molt bo, però he de reconèixer que la gelatina no em va quedar prou presa. Hauré de tornar-ho a provar un altre dia perquè aquests dauets color de vi em van robar el cor...


11 comentaris:

  1. Ho compro tot amb entusiasme menys la reducció de balsàmic, que a tants restaurants 'gastronòmics' me la han posat en els darrers cinc anys... que m'he saturat :)

    ResponElimina
  2. Carai quin plat, trobo tot el conjunt boníssim. I es que t'ha quedat un plat de luxe.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. ohhhhhhhh!!! quin plat, mes bó, un peix ecònomic i que deliciòs t'ha quedat

    ResponElimina
  4. Quina presentació tan maca, segur que aquest plat a un restaurant t'el cobren a preu de caviar.
    Petons.

    ResponElimina
  5. te ha salido un plato con una decoracion magnifica,y ademas bueno y barato,cosa que en un restaurante te costaria cuatro veces mas.
    peto

    ResponElimina
  6. òscar: tens raó, la reducció de vinagre balsàmic està molt sobada... tot i que queda diferent si és fet a casa. Prova-ho!

    Cris: gràcies per això del plat de luxe! De vegades, el preu dels ingredients no ha de ser astronòmic, oi? ;-)

    Lolines: Gràcies pels elogis!

    Cocinera de Betulo. tens raó, segurament el cobrarien car...

    Miquel: gràcies pels compliments. Barat i bo, segur!

    Petons a tots/es

    ResponElimina
  7. aquest plat sembla talment un quadre fet per una pintora, però molt més nutritiu. i el marinat és clar que ha de ser la tècnica culinària estendard d'aquest bloc ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una pintora una mica esbojarrada, si de cas... he he.

      Elimina
  8. Nena avui t'as lluit!!!!!!quina cosa mès bona i mès bonica!!!i més barata!!!u té tot, una reverencia et mereixes....i petonets també!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mamilu!!! Un plaer haver gaudit de la teva visita.

      Elimina
  9. Es un plat que esta a l’espera de comprar verat per fer a casa
    Petons

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...