L'última publicació que vaig fer, la del pa amb vi i sucre, demostrava, d'alguna manera, la importància del pa. Potser no és cap recepta, ni cap plat, ni cap delicatessen, però forma part de molts dels plats que fem, i els acompanya.
I si aquest és el gran QUÈ del pa, bé podríem dir que el pa és la SUPER RECEPTA, la més versàtil i la que més agrada. I acompanya gairebé tots els menjars, d'aquí i d'arreu del món, potser posant per excepció el continent asiàtic, tot i que en algunes regions també mengin baguettes, influència de l'arribada de francesos.
Avui, el pa és de pagès, i sucat amb tomàquet. Acompanya unes sardines a la brasa amb all i julivert, allioli (no podria passar sense ell!) i amanida de tomàquet i ceba amb olives trencades. I el pa amb tomàquet, que em vaig oblidar de fotografiar sol, s'endevina en el costat superior esquerra de la foto. Un pic-nic a l'aire lliure que vam gaudir molt i molt a principis de setembre, quan la sardina encara és plena.
I si aquest és el gran QUÈ del pa, bé podríem dir que el pa és la SUPER RECEPTA, la més versàtil i la que més agrada. I acompanya gairebé tots els menjars, d'aquí i d'arreu del món, potser posant per excepció el continent asiàtic, tot i que en algunes regions també mengin baguettes, influència de l'arribada de francesos.
Avui, el pa és de pagès, i sucat amb tomàquet. Acompanya unes sardines a la brasa amb all i julivert, allioli (no podria passar sense ell!) i amanida de tomàquet i ceba amb olives trencades. I el pa amb tomàquet, que em vaig oblidar de fotografiar sol, s'endevina en el costat superior esquerra de la foto. Un pic-nic a l'aire lliure que vam gaudir molt i molt a principis de setembre, quan la sardina encara és plena.
És un allioli amb ou, és a dir, una maionesa casolana
Amanida de tomàquet i ceba amb olives trencades i arbequines
Quin picnic més bo, les sardines amb all i julivert queden molt bones, i ja si els afegeixes aquest allioli, que gustoses! I el pa que no falti ;)
ResponEliminaUna abraçada
fantastico este picnic,me encanta todo, las sardinas a la brasa lo mejor y bien derecho la maza como debe de ser
ResponEliminapeto
Aquest dinar és una passada. Les sardines a la brassa em recorda als estius quan preparavem alguna nit unes sardinetes a la brassa i queden espectaculars, es mengen soles!
ResponEliminaPotser que m'apunti amb vosaltres no? feu-me un raconet...
Petons :)
Un dinar fantàstic i segur que tothom va gaudir de les sardinetes, l'all i oli (amb ou, com el faig jo a casa), de l'amanida i de la companyia. A reveure.
ResponEliminaAixò es per mi un àpat de luxe. Unes sardines molt maques i la amanida ben bona.
ResponEliminaPetons.
Las sardinas boníssimas pero aquet allioli a de ser "DE LO MÁS", ja,ja,ja...per lleparse els dits!!!
ResponEliminaPetons.
Cris Mini món: Sí que queden bones, sí!
ResponEliminaMiquel: crec que l'allioli fet amb morter no s'assembla de res al que podem comprar, oi que no?
Acabatdefer: el proper dia et fem un raconet o raconàs, com tu vulguis! he he
Mercè: Tothom va gaudir molt, sí!
Cocinera de Betulo: àpat de luxe i molt econòmic! Per sort, le sardines encara estan a bon preu!
Mamilu: l'allioli m'encanta... reconec que hi tinc debilitat per acompanyar alguns plats...!
BUuaa quin menú!! m'agrada toot! fa mil anys que no menjo sardines, ja ni me'n recordava d'elles. Ara em venen de gust fetes a la brasa....mmmmm
ResponEliminaAra m'agraden les sardines, tenim una relació intermitent, i la resta m'encanta ! A casa l'amanida que fem més sovint és la de tomàquet amb ceba i olives i vinga a sucar pa!
ResponEliminaPetons.