Pa amb vi i sucre

Aquest cap de setmana hem tornat a fer un intent per trobar prou neu per fer una mica d'esquí de muntanya. Però no ha estat possible. Hem trobat neu perquè nevava però no prou per poder esquiar. Avui, però, no penjaré el sopar al refugi que vam fer, que val molt la pena i penjaré en una altra ocasió, sinó que us ensenyo unes fotos que he trobat mentre arxivava els àlbums muntanyeros. I es tracta d'una ascensió que vam fer amb un amic i el seu gos a la Pica d'Estats. La vam fer en dues etapes.

El primer dia vam fer la primera aproximació fins al Llac d'Estats, on vam plantar tenda i vam sopar. I el segon dia vam arribar al cim. El que ara us mostro és una part del sopar que vam fer: pa amb tomàquet i salmó, una sopa - prisa amb fogonet i un fantàstic pa amb vi i sucre que feia tant temps que no tastava que em va fer recular fins a la infantesa, quan la meva àvia ens en donava mentre ens gronxàvem al gronxador que tenia lligat en un arbre, al pati. Un gronxador que havia construit el meu avi, que era fuster.

Continuant amb el sopar al llac, vam tenir sort perquè, ben a prop, s'havia instal·lat un parell d'excursionistes que també amb tenda i portaven cava ben fresquet. Això ja ho tenim, els excursionistes cibarites, que carreguem pesos que per altres serien innecessaris (vins, caves i licors... he he). Allà dalt, és fàcil que tot sigui ben fresquet! Ens  van oferir cava. A canvi, els vam regalar un parell de gotets del Montsant que portàvem. Heus aquí un petit resum de l'ascensió, que vam fer fa un any un mes de setembre.