dilluns, 30 de gener de 2012

Pa amb vi i sucre

Aquest cap de setmana hem tornat a fer un intent per trobar prou neu per fer una mica d'esquí de muntanya. Però no ha estat possible. Hem trobat neu perquè nevava però no prou per poder esquiar. Avui, però, no penjaré el sopar al refugi que vam fer, que val molt la pena i penjaré en una altra ocasió, sinó que us ensenyo unes fotos que he trobat mentre arxivava els àlbums muntanyeros. I es tracta d'una ascensió que vam fer amb un amic i el seu gos a la Pica d'Estats. La vam fer en dues etapes.

El primer dia vam fer la primera aproximació fins al Llac d'Estats, on vam plantar tenda i vam sopar. I el segon dia vam arribar al cim. El que ara us mostro és una part del sopar que vam fer: pa amb tomàquet i salmó, una sopa - prisa amb fogonet i un fantàstic pa amb vi i sucre que feia tant temps que no tastava que em va fer recular fins a la infantesa, quan la meva àvia ens en donava mentre ens gronxàvem al gronxador que tenia lligat en un arbre, al pati. Un gronxador que havia construit el meu avi, que era fuster.

Continuant amb el sopar al llac, vam tenir sort perquè, ben a prop, s'havia instal·lat un parell d'excursionistes que també amb tenda i portaven cava ben fresquet. Això ja ho tenim, els excursionistes cibarites, que carreguem pesos que per altres serien innecessaris (vins, caves i licors... he he). Allà dalt, és fàcil que tot sigui ben fresquet! Ens  van oferir cava. A canvi, els vam regalar un parell de gotets del Montsant que portàvem. Heus aquí un petit resum de l'ascensió, que vam fer fa un any un mes de setembre.



15 comentaris:

  1. Abans el pa amb vi era molt típic, ara ja quasi ningú en menja, però que bé que entra. :)
    Les vistes des d'allà dalt deuen ser fantàstiques!
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. que recuerdos que me trae el cim de la Pica dos veces la subi y desde alla arriba es mundo se ve de otra manera y el pa amb vi i sucre buenisimo
    bona setmana
    peto

    ResponElimina
  3. OHHHHHHH, quins records mes bonics aixó del pa am vi i sucre.

    ResponElimina
  4. Quins records, mare meva, el vi del porró i força sucre!!!!

    Petons

    ResponElimina
  5. Quina noia mès trampada!!! bona deportiste, m'agrada aquesta faceta teva, quan era petiteta amb donaven pa xucat com el teu pels díes de fred, per curar els refredats!!!!soc de CAMPRODÓN i la neu es fa esperar tens raò.
    Petons.

    ResponElimina
  6. No he tastat mai pa amb vi i sucre però diuen que és molt bo. El meu pare de petit en berenava.
    Petons muntanyenca!

    ResponElimina
  7. Hola Marina, guapa tu

    quins records més macos d´infantessa, pa amb vi i sucre, sobre tot força sucre, je,je

    una bona sortida, gràcies per compartir-la
    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  8. Un clàssic de sempre i per sempre que en plena natura es gaudeix més que mai.

    ResponElimina
  9. Em fa vergonya, però he de dir que mai he menjat pa amb vi i sucre. En canvi, sempre he menjat: pa, oli i vinagre. Un dia el tastaré la llesca de vi.
    Nani

    ResponElimina
  10. Cris Mini món: Unes vistes fantàstiques, sí! Si el cel és clar

    Miquel: Jo també l'he fet alguns cops, però hi tornaria a pujar ara mateix! És tan especial... gràcies pel comentari

    Lolines: Ben cert, quins records!

    Dolors: Sí, força sucre perquè el vi és fort! Però si és bo entra com l'aigua... he he.

    Coses de Llabiro: Doncs és molt bo, el pa amb vi i sucre!

    Susanna: encantada per la teva visita!

    Cristina: Tens raó, a la natura tot és tan bo...!

    Nani: prova-ho! Ja veuràs com t'agrada... és... diferent!

    Petons a tots/es

    Mamilu: Gràcies mamilu! No sabia que eres de Camprodon! Si passo per allà ja t'enviaré un mail abans, a veure si coincidim!

    ResponElimina
  11. Aquest any està sent horrorós per l'esquí de muntanya... esperem que la cosa millori :(
    Amb un sopar i unes postres així, segur que la pujada a la Pica va ser un plis plas! :)

    ResponElimina
  12. El pa amb vi i sucre també em fa venir records d'infantessa, de la meva àvia. Si ara dones aquest berenar a un nano et denuncien pero donar-lis alcohol. Quins temps!
    Petons.

    ResponElimina
  13. Tens molta raó, Ana! Com canvien els temps... petonet

    ResponElimina
  14. Un clàssic molt nutritiu! Com m'agrada el pa amb vi i sucre... ;)

    ResponElimina
  15. Ohhh!!! encara recordo quan la meva iaia me'n preparava per berenar!!! Deliciós!!!

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...