dimecres, 11 d’abril de 2012

Marmitako de tonyina

Aquest d'avui és un plat ben fàcil i bo, tant si prefeim menjar-lo ben calent com si el fem a temperatura ambient. Per tant, un plat de tupper i un plat de forquilla que, per si fos poc, ens fa viatjar fins al País Basc on, almenys jo, n'he trobat de més bons. Una recepta per a sucar-hi pa. Heus aquí el resultat:


Ingredients:
3 patates mitjanes mona lisa
Tonyina en conserva de qualitat (de pot de vidre)
1 ceba mitjana
1 pebrot italià
2 tomàquets madurs ratllats
1 gra d'all
1 trossos de fonoll (o anet en espècie)
oli, sal i pebre blanc

Comencem fent un sofregit amb la ceba en juliana, el tomàquet ratllat, el pebrot tallat a dauets i l'all laminat. Quan ho tenim una mica rosset afegim les patates tallades a daus i els donem un parell de voltes. Salpebrem i afegim 2 gots d'aigua (o bé brou de peix). Ho deixem fer xup-xup durant 15 minuts. Seguidament, afegim la tonyina en conserva, que ha de ser de les que s'envasen en pots grossos de vidre, i que es guarden en trossos grosssos. També incorporem el fonoll fresc o l'anet en espècie.

Ho coem durant 5 minuts més i, finalment, apaguem el foc i ho deixem reposar uns 5 minuts perquè lligui un xic i es barregin tots els sucs. Si volem, just abans de servir-ho, hi podem donar un cop de forn perquè se'ns torri una mica per sobre. I ja ho tindrem a punt per menjar!

30 comentaris:

  1. Es una plat que m'agrada molt, a casa el fem de avegades, me'l menjo amb cullera i acompanyat d'un bon troç de pa.
    Una abraçda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb cullera i directament de la cassola encara té més bon gust, oi? ;-)

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Quin bon color que te i segur que esta ben bo.
    un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bo, Neus! T'ho asseguro, amb les patatones ben sucoses.

      Elimina
  4. bueno siempre un marmitako asi,irresistible
    peto

    ResponElimina
  5. Que bo el marmitako, ta quedat fantàstic, ara tindre que fer-ne molt aviat, me’n has fet vindre moltes ganes.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em diràs què tal! Segur que et queda ben bo! Petons

      Elimina
  6. Con este plato se coge energia para toda la semana, me gusta mucho,. besicos.

    ResponElimina
  7. A mi ja m'agrada per la contundència del nom: marmitako!! Sona al que és: plat de cullera saborós i reconstituent :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un nom amb so potent, sí! També m'encanta... he he.

      Elimina
  8. Marina, jamás he hecho marmitako, lo veía muy complicado, pero con tu receta me parece que me animaré a prepararlo. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues anímate! Ja veuràs que bo que queda...! petonet

      Elimina
  9. On dius que haig de venir per omplir el meu tupper de demà a dinar? :)
    Té una pinta sensacional, per sucar-hi una bona llesca de pa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha ha ha! La casa marinera no està oberta demà... però segur que si ho fas a casa te'n lleparàs els dits! Petonet

      Elimina
  10. T'ha quedat un color preciòs, ha de ser bo a la força.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita, Ana! Ho va ser, sí. Perquè ja no en queda... ;-)

      Elimina
  11. Quin platillo....m'encanta....amb un pa tou per xucari...ooohhhhh !!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sucar-hi pa, i força! petonet mamilu

      Elimina
  12. Que boo!! Jo l'he fet alguna vegada i és realment bo i recomfortant!! també l'he vist amb salmó pero mai l'he fet, segur que bonissim també!! el toc de fonoll que li has donat és sensacional!! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb salmó no ho he provat mai, m'ho apunto! Gràcies Roser! Petonet

      Elimina
  13. Marina!!! encara em venen de gust aquests plats!!! quina delícia!Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta el teu entusiasme, sílvia! Petonet ;-)

      Elimina
  14. M'agrada el plat i m'agrada el lloc d'origen. I això de posar-lo al tupper, em sembla perfecte, que els tuppers no han de ser avorrits!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Glòria, els que cada dia anem de tupper sempre procurem fer-los ben divertits i variats! Petons

      Elimina
  15. Així es un plat fácil peró bonissim

    ResponElimina
  16. Si vols, a mi no em costa res anar cap al País Basc si hem de menjar un plat com aquest...
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha ha! Quan dius que hi anem? A mi no m'ho has de dir dues vegades que a Donosti repetiria sempre! Petonet nani

      Elimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...