Aquest d'avui és un plat ben fàcil i bo, tant si prefeim menjar-lo ben calent com si el fem a temperatura ambient. Per tant, un plat de tupper i un plat de forquilla que, per si fos poc, ens fa viatjar fins al País Basc on, almenys jo, n'he trobat de més bons. Una recepta per a sucar-hi pa. Heus aquí el resultat:
Ingredients:
3 patates mitjanes mona lisa
Tonyina en conserva de qualitat (de pot de vidre)
1 ceba mitjana
1 pebrot italià
2 tomàquets madurs ratllats
1 gra d'all
1 trossos de fonoll (o anet en espècie)
oli, sal i pebre blanc
Comencem fent un sofregit amb la ceba en juliana, el tomàquet ratllat, el pebrot tallat a dauets i l'all laminat. Quan ho tenim una mica rosset afegim les patates tallades a daus i els donem un parell de voltes. Salpebrem i afegim 2 gots d'aigua (o bé brou de peix). Ho deixem fer xup-xup durant 15 minuts. Seguidament, afegim la tonyina en conserva, que ha de ser de les que s'envasen en pots grossos de vidre, i que es guarden en trossos grosssos. També incorporem el fonoll fresc o l'anet en espècie.
Ho coem durant 5 minuts més i, finalment, apaguem el foc i ho deixem reposar uns 5 minuts perquè lligui un xic i es barregin tots els sucs. Si volem, just abans de servir-ho, hi podem donar un cop de forn perquè se'ns torri una mica per sobre. I ja ho tindrem a punt per menjar!
Es una plat que m'agrada molt, a casa el fem de avegades, me'l menjo amb cullera i acompanyat d'un bon troç de pa.
ResponEliminaUna abraçda
Amb cullera i directament de la cassola encara té més bon gust, oi? ;-)
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQuin bon color que te i segur que esta ben bo.
ResponEliminaun petonet
Ben bo, Neus! T'ho asseguro, amb les patatones ben sucoses.
Eliminabueno siempre un marmitako asi,irresistible
ResponEliminapeto
i tant Miquel! Petons
EliminaQue bo el marmitako, ta quedat fantàstic, ara tindre que fer-ne molt aviat, me’n has fet vindre moltes ganes.
ResponEliminaPetons
Ja em diràs què tal! Segur que et queda ben bo! Petons
EliminaCon este plato se coge energia para toda la semana, me gusta mucho,. besicos.
ResponEliminaIgual! Besos
EliminaA mi ja m'agrada per la contundència del nom: marmitako!! Sona al que és: plat de cullera saborós i reconstituent :)
ResponEliminaÉs un nom amb so potent, sí! També m'encanta... he he.
EliminaMarina, jamás he hecho marmitako, lo veía muy complicado, pero con tu receta me parece que me animaré a prepararlo. Felicitats.
ResponEliminaPues anímate! Ja veuràs que bo que queda...! petonet
EliminaOn dius que haig de venir per omplir el meu tupper de demà a dinar? :)
ResponEliminaTé una pinta sensacional, per sucar-hi una bona llesca de pa!
Ha ha ha! La casa marinera no està oberta demà... però segur que si ho fas a casa te'n lleparàs els dits! Petonet
EliminaT'ha quedat un color preciòs, ha de ser bo a la força.
ResponEliminaPetons.
Gràcies per la visita, Ana! Ho va ser, sí. Perquè ja no en queda... ;-)
EliminaQuin platillo....m'encanta....amb un pa tou per xucari...ooohhhhh !!!!
ResponEliminaPetonets.
Per sucar-hi pa, i força! petonet mamilu
EliminaQue boo!! Jo l'he fet alguna vegada i és realment bo i recomfortant!! també l'he vist amb salmó pero mai l'he fet, segur que bonissim també!! el toc de fonoll que li has donat és sensacional!! petons
ResponEliminaAmb salmó no ho he provat mai, m'ho apunto! Gràcies Roser! Petonet
EliminaMarina!!! encara em venen de gust aquests plats!!! quina delícia!Petons
ResponEliminaM'encanta el teu entusiasme, sílvia! Petonet ;-)
EliminaM'agrada el plat i m'agrada el lloc d'origen. I això de posar-lo al tupper, em sembla perfecte, que els tuppers no han de ser avorrits!
ResponEliminaTens raó, Glòria, els que cada dia anem de tupper sempre procurem fer-los ben divertits i variats! Petons
EliminaAixí es un plat fácil peró bonissim
ResponEliminaSi vols, a mi no em costa res anar cap al País Basc si hem de menjar un plat com aquest...
ResponEliminaNani
Ha ha! Quan dius que hi anem? A mi no m'ho has de dir dues vegades que a Donosti repetiria sempre! Petonet nani
Elimina