divendres, 24 d’agost del 2012

Més content que un GÍNJOL

‘Més content que un gínjol’ és una expressió que, en terres catalanes, gairebé tothom ha fet servir alguna vegada. La coneixeu, oi que sí? Però... sabem què és un gínjol? Reconec tenir debilitat per tot el que es refereix a la botànica, i per la natura en general. Les plantes silvestres m’agraden força, sobretot, explorar les espècies encara desconegudes. Fins fa uns anys no m'havia plantejat el que era un gínjol. I ara que ja ho sé més bé...

M’he recordat que arriba el temps del... gínjol! El podreu trobar al mes de setembre, ja madur. Avui l’explico aquí perquè sí, ho heu endevinat, és un fruit, similar a la pruna d’aspecte però més proper a la poma, de gust, tot i que un xic més aspre (segons el meu paladar, és clar). El que no he aconseguit trobar és la relació del gínjol amb la frase 'Més content que un gínjol'. Potser m'hi podreu ajudar???

Però abans de res, comencem per parlar de l’arbre, el ginjoler.

El ginjoler

EL GINJOLER (Ziziphus zizyphus) és un arbre original de la Xina, o potser del nord d’Àfrica, o de la Índia, això depèn de les fonts d’on bevem per a buscar la informació. En tot cas, el ginjoler és conegut des de fa mil·lennis i, a més dels fruits, les arrels també es fan servir en remeis contra la febre i per a fer instruments com la gralla! (això últim m’ha fet força gràcia).I per cert, el ginjoler en castellà es diu azufaifo, un nom ben diferent, oi?

Gínjol verd

El GÍNJOL: El fruit del ginjoler és el gínjol, una fruiteta petita, comestible i amb un sol pinyol. Els gínjols són rics en sucres i contenen una important quantitat de vitamina C. Són apreciats pel seu valor nutritiu com a fruita, natural o assecada. La manera de fer preparacions culinàries amb gínjols és similar a les que es fan amb la poma i també les prunes.

Gínjol fresc i madur

HISTÒRIA DEL GÍNJOL: El gínjol és un dels fruits de la dieta mediterrània tradicional, que ja va ser mencionat per Herodot. El gínjol va ser el símbol del silenci a l'antiga Roma i es feia servir als temples de la Prudència. A la regió de l’Emília-Romanya es plantava un ginjoler a la zona exposada al sol per portar fortuna. Segons Plini, ]els gínjols eren molt apreciats com a laxant.

A CASA NOSTRA: Tot i que actualment s’ha perdut el costum de consumir-la arreu, encara es mengen  gínjols a la tardor al Baix Ebre i al Montsià, a molts llocs rurals del País Valencià i a la regió de Múrcia. Al Mediterrani, els gínjols també es mengen al Líban, Egipte, Tunísia, Grècia i a Itàlia.

Gínjol sec

PREPARACIONS CULINÀRIES: Amb el gínjol es pot preparar l'allioli de gínjol, molt adient per acompanyar verdures bullides. Al Veneto, els gínjols es fan servir per la preparació de melmelades, xarops i un antic licor local, el brodo di giuggiole. El gínjol també s'ha utilitzat com a expectorant i com a remei contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis, etc. Les arrels del ginjoler s'han utilitzat contra la febre.

Doncs apa, ara que ja en sabem una mica més... a buscar gínjols aquest mes de setembre! De passada, fem una passejada pels boscos tan bonics que tenim ben a prop. I... més contents que un gínjol!!!


Aquesta informació que heu llegit avui ha estat completada amb:

21 comentaris:

  1. la relació amb la frase més content que un ginjol, crec que ve precisament de que es fan tenores, flabiols (crec) i altres instrumenst musicals amb la seva fusta!

    ResponElimina
  2. I tant que en mengem a l'Ebre, el meu pare té uns quants ginjolers, i però no havia pensat això de l'allioli. A mi m'agradaven els que verdejaven!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus que bé! Al vallès no gaire, Cinta, vull dir que no es coneixen gaire. Si proves de fer-ne allioli ja em diràs què tal! Petons

      Elimina
  3. Uau! M'ha encantat aquesta entrada Marina, he après moltíssim! La veritat és que desconeixia el fruit. Me n'alegro "anirac" ens hagi explicat el seu origen, impressionant! Me n'alegro saber que el seu origen és musical!! :) Gràcies per aquest post. Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res! A tu per la visita, Joel! Petons i bon cap de setmana.

      Elimina
  4. Ostres, m'has deixat de pedra! No coneixia pas el gínjol, no sabia que era una fruita. Si que he fet servir l'expressió però la veritat és que mai m'havia parat a pensar d'on venia. Molt interessant l'entrada!

    ResponElimina
  5. La veritat és que sempre m'havia fet gràcia aquesta expressió, però en coneixia ben poc d'aquest fruit. És ben bé que el món dels blocs ens enriqueix de coneixements de tot tipus.
    Quin post més interessant!

    Manel

    ResponElimina
  6. Eiiii!!!!!
    Jo tinc un petitó al jardí, me'l va portar el meu cunyat del seu hort, lo fotut es que punxa com un dimoni...
    Els fruits no son tan grans com una pruna (ja he dit que es petito) i no crec que pugui cuinar res, per que surten pocs i no arriben a la cuina...
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai! Doncs vinga, anima't a provar de fer alguna cosa culinària, segur que en treuràs profit! Petons

      Elimina
  7. Mai l'he tastat... a veure si en trobo per alguna paradeta de fruita i em puc posar ben content. Gran post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, a veure, potser en aquests mercats que visites sovint en trobes. Gràcies pel Gran! Petonets

      Elimina
  8. Ohhhh que post mas interesante... No conocía esta fruta y buscare de encontrarla para probar... Gracias por pasarte por mi blog!!! Besitos

    ResponElimina
    Respostes
    1. De nada! gracias a tí también por pasarte por el mío. petons

      Elimina
  9. Una lliçó magistral sobre el gínjol.
    L'habia sentit a sovint aquesta expressió, pero la veritat no hen sabia da on venia.
    Gràcies per l'informació.
    Petons

    ResponElimina
  10. Eii! Veig que vàres tornar fa uns dies! Jo acabo d'arribar per aquest món blogger de nou! Ara em toca posar-me al dia de les actualitzacions que has fet! PEl que veig de moment, has tingut unes bones vacances! Ens anem veient per aquí! ;)

    Petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda de nou, guapa!!! Sí, ja fa dies que se'm va acabar la bona vida. Com sempre, curt però ben aprofitat! Ens veiem per aquí! Petonets

      Elimina
  11. Marina,
    Tinc pendent la meva entrada del gínjol per a dintre d'uns dies. Jo el que he escrit es que es deu dir content perquè, jo no em canso de mirar-me'l els dies que fa vent, balla que és una meravella. I el fruit d'una exquisidesa sublim. Nosaltres ens fem un fart. Són tan bons...
    Nani

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...