dimecres, 27 de febrer del 2013

Paccheri farcits de beixamel amb bacallà, panses i pinyons amb salsa de sàlvia


És la primera vegada que cuino aquesta pasta, que es diu Paccheri. 

Els Paccheri són cilindres de pasta més petits que els canelons però més grans que els rigatoni. Hi ha una llegenda que explica que aquest tipus de pasta es va inventar per poder passar els alls de contraban des d'Itàlia fins a la desapareguda Prússia, perquè el govern d'aquest país va prohibir el comerç dels alls italians. Segons explquen, eren més gustosos que els prussians, i per això els agricultors els amagaven a l'interior de la pasta. Potser per aquest motiu hi ha moltes receptes de paccheri amb aromes i gust d'all... És ideal per farcir, i per això la majoria de receptes que trobem són amb farciment.

Aquesta delícia culinària italiana és tradicional de la regió de Campania. Hi ha diverses versions sobre l'origen del seu nom. Segons el fabricant de pastes De Cecco, paccheri ve de “paccarià” que en dialecte napolità vol dir “bofetada”, fent al·lusió a la consistència gran i pesada d'aquest tipus de pasta.

Després d'aquesta breu història dels paccheri també us resumeixo breument la història d'aquesta recepta d'avui. Si m'he decidit a cuinar els paccheri és perquè, amb el trasllat de casa, van arribar a casa. El Manel en tenia, a la cuina de casa seva, i quan vam unir casa, vida i cuina va portar aquesta pasta. Com que no sóc massa de pasta, jo, no en vaig fer gaire cas. S'estava a l'estanteria fins que, la setmana passada, vaig decidir-me a provar-la. El resultat és aquest:

Ingredients:
Pasta Paccheri
Bacallà dessalat
Panses 
Pinyons
Formatge ratllat emental
Formatge de cabra rul·lo

Per la salsa:
Sàlvia 
Oli i sal

Per la beixamel del farcit: 
Llet
Farina
Sal i pebre
nou de mantega


Comecem bullint la pasta paccheri durant 10 minuts a foc fort i amb molta aigua. Hi afegim un pessic de sal. Després, l'escorrem i la rentem amb aigua freda perquè s'aturi la cocció i la reservem. Seguim preparant la beixamel, amb la que farcirem la pasta. Primer, posem la mantega en una paella, hi tirem la farina i remenem una mica. Després, hi incorporem la llet, les panses i els pinyons (prèviament torrats), i finalment, el bacallà esquinçat.

Deixem que la beixamel quedi una mica espessa i la traiem del foc. A continuació, farcim els paccheri i els col·loquem en una safata per anar al forn. 



Quan ja els tenim farcits, els reguem amb una salsa que haurem fet amb sàlvia fresca, oli i sal, tot emulsionat. 


Per sobre, hi posem formatge ratllat, els trossets de formatge de cabra i ho enfornem. Prèviament, haurem posat a escalfar el forn. ho coem durant 15 minuts a 170 ºC. 


Passats aquests minuts ja ho podrem treure del forn. Els podem servir en forma de tapa, en porcions individuals, o com a plat. Com més ens agradi. Això sí, mengeu-los calents, que són més bons!



Si voleu una altra recepta similar aquí us deixo aquestes croquetes amb bacallà, panses i pinyons .
Bon profit!













26 comentaris:

  1. Jo Marina, qué lujo de plato!! Me ha gustado mucho. Besos.

    ResponElimina
  2. Marina, que receta más exquisita, me ha encantado!!! El que sea de pasta, el relleno de bacalao y queso, en fin que todo me gusta.
    Petons.

    ResponElimina
  3. Pero que ricos.Un pelín laborioso el rellenarlos,pero seguro que un plato de impacto para los comensales.
    Buenísimo MArina ;)

    Un besito

    ResponElimina
  4. Aquesta pasta la vg veure un cop al super... pero no sabía que era per farcir i no la vaig comprar per semblar-me incomoda de menjar... pero d'aquesta manera, la propera vegada que la vegi la compraré segur.
    Felicitats per la recepta!!!!
    Ptns.
    Lourdes.

    ResponElimina
  5. Quina gana m'has fet venir!! ains!! Una recepta genial, combinar pasta amb bacalla pansetes i pinyons.... se'm fa la boca aigua...

    ResponElimina
  6. Mai ha fet aquesta pasta, però després de veure aquesta recepta em sembla que no tardaré gaire a fer-la! I aquesta combinació d'ingredients m'agrada molt :)

    Petons

    ResponElimina
  7. No saps la il·lu que m'ha fet el teu comentari!
    Ja feia temps que et seguia 'en silenci', ja anava sent hora de fer-ho oficial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ah, sí? Doncs no saps la il·lu que m'ha fet a mi saber-ho, això que dius! Benvingut i encantada de saludarte OFICIALMENT. he he. una abraçada.

      Elimina
  8. Quan els he vist sempre m'han cridat l'atenció però mai no m'he animat a fer aquests "macarrons gegants", tot i que la pasta m'encanta... Tenen una pinta fantàstica!
    Marta

    ResponElimina
  9. Hola reina !!! m'encanta poguer tornar a visitarte, veig que las teves propostes son sempre genials....mira que me les he mirat vegades aquestas paccheri, que no sabìa ni com es deien....bona idea...
    Un petonàs i fins molt aviat !!!

    ResponElimina
  10. Oh Marina quin luxe de recepte ...........tenen una pinta !!
    Petons

    ResponElimina
  11. segur què no serà l´última, té una pinta boníssima Marina, bsts

    ResponElimina
  12. les compre hace nada para hacerlos rellenos y me has dado una buena manera de hacerlo.
    saludos

    ResponElimina
  13. Quin plat d'època de quaresma més original!!!
    Una abraçada
    Mònica

    ResponElimina
  14. Quina cosa més bona!!!! Cada vegada que entro al teu blog em quedo meravellada!!! Per cert, sóc de Sabadell de tota la vida i l'altre dia per primer cop vaig anar al "Dragon de Oro" per l'entrada que havies fet aquí al blog, i t'he de dir que no em va decebre gens! Repetirem segur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. oh, quina il·lusió! M'alegro que us temptés la proposta i que el provessiu. No és com un fast-food, oi? A mi també m'agrada anar-hi de tant en tant. Si no vau provar el tofu fregit us el recomano! Això si us agrada el cilantre perquè en porta una mica. Gràcies Neus! Un petó

      Elimina
  15. Espero que dissabte ens portis una safata! Quina delícia! Apa, ja pots començar a fer-los...
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. he he he... fa de mal dur... dissabte ja tindrem bon menjar per tastar, no? Em fa il·lusió conèixer-te! Petons

      Elimina
  16. Que rico, me encanta el relleno , tiene una pinta estupenda este plato.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
  17. M'han d'agradar molt amb aquest farciment.
    Es mol curiosa la llegenda sobre aquest tipus de pasta.
    La Maskina a la foto sembla crua per dins, pero no està crua, es un canvi de textura que queda molt cruixent per fora.
    Petons.

    ResponElimina
  18. que bo! l'he vist varies vegades aquesta pasta però mai l'he fet servir! per farcir és ideal, si no l'utilitzes com a macarró gegant! i aquest farcit és increible!!! m'encanta! petons

    ResponElimina
  19. M'agrada tot d'aquesta recepta...des de el bacallà, la pasta,las pansas, enfi.... que ha d'estar genial.... quan es pogui menjar virtualment... seré feliç!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Hosties !!!..(uy, perdó)....quin plat més bo !!!...dels que m'agraden a mi...molt bona feina Marina !!...m'agraden les teves "bofetades" !!!,jeje.

    ResponElimina
  21. aquests paccheri tan viatjats no podien pas tenir una millor fi! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que una pasta amb tanta història ha de tenir un final històric... oi?

      Elimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...