La llegenda de Sant Jordi
Fa molt i molt de temps, un poble de Catalunya era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven. El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres. Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà:
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
El dia 23 d'abril és un dia molt nostrat a cada nostra perquè, com ja bé sabem, celebrem el Sant Jordi, que no és diada nacional de Catalunya però gairebé. Els carrers s'omplen de flors i llibres i els catalans passegen gaudint de la festa. Per a mi, una de les més boniques que tenim. A més de regalar roses i llibres... també podem regalar receptes, oi? L'he fet de pasta fil·lo perquè, simbòlicament, imita les pàgines d'un llibre.. oi? La pasta també és en forma de fulls! Aquest és el pastisset que us proposo i, aprofitant el moment, felicito tots els Jordis i Jordines:
Ingredients per la crema:
2 ous
midó de blat (maizena)
2 branques de canyella
sucre
llet
Ingredients per al pastís:
pasta fil·lo
la crema
maduixes
xarop de maduixes
sucre glaç
menta per a decorar
Comencem posant la pasta fil·lo, dues làmines, al forn. La part que ens sobri del retallat el podem manipular en forma de llacet, ja l'aprofitarem per a la decoració. Hem de deixar-la coure poc, ja que la fil·lo de seguida queda torrada.
A continuació, comencem a preparar la crema. D'entrada, fem bullir tres parts de la llet que tenim amb el sucre i la canyella. L'altre part de llet, la desfem en fred amb la maizena i els dos ous. Quan haguem fet això ja podrem treure la pasta fil·lo del forn i la reservarem a part, a temperatura ambient.
Ara, aboquem la llet encara calenta, però no molt, a la barreja d'ous i llet. Ho farem a poc a poc i filtrada amb un colador, perquè els ous no quallin.
Un cop fet aquest procés tornarem a posar la crema al foc i anirem remenant contínuament fins que sigui força espessa. Després, la col·locarem a sobre la pasta fil·lo que ja tenim torrada i ho taparem amb dues làmines més de fil·lo. Ho tornarem a posar al forn durant 5 minuts a temperatura d'uns 170 ºC.
Passat aquest temps al forn, traurem el pastís i ho deixarem refredar a temperatura ambient. Si no ho poseu a la nevera, la pasta fil·lo conservarà tot el seu cruixent. Ho podeu decorar amb unes maduixes. En aquest cas, una rosa feta de maduixa i menta. I un xarop de maduixa per al dibuix de la senyera.
I si voleu altres propostes, aquí us deixo receptes de Sant Jordi que trobareu en aquest blog.
Feliç Sant Jordi!
