Aquí tenim unes nous, unes nous verdes, que seran les protagonistes d'avui. Ja us vaig dir
aquí que aviat us en parlaria i ara que ja tinc classificades les fotos de les plantes és el moment de fer-ne el resum. Va ser el cap de setmana passat que vam assistir a un TALLER DE RATAFIA. De seguida em va semblar un taller molt engrescador per diverses raons:
La primera, perquè tenia lloc a les
Feixes de Canyelles, un indret preciós tocant a Castellar del Vallès.
La segona, perquè ens hi convidava el Xavi Ruano, un expert en tota mena de qüestions relacionades amb l'horta, la natura i la botànica (en dóno fe perquè fa anys que en segueixo les passes).
La tercera, perquè al taller de ratafia també ens guiaria un mestre ratafiaire des de fa 30 anys, l'Armengol Esparrach.
L'Armengol ens parla de les flors
I la quarta, perquè a casa sempre hem estat molt d'anar a buscar plantes al bosc. En fem ús a la cuina i també aprofitem les propietats curatives i medicinals d'algunes d'aquestes aromàtiques. Som una mica recol·lectors, ben pensat. L'oportunitat que ens oferia aquest taller, poder aprofundir en el coneixement d'algunes de les flors silvestres que tenim al nostre abast, a la franja mediterrània, era sense dubte un gran esquer per picar. I així ho vam fer!
D'entrada, us resumeixo algunes (que no totes) de les plantes que vam trobar pel camí, a les feixes que el Xavi Ruano ja fa dos anys que està arranjant i que tan bé ha sabut transformar. Després, ja us explico quines plantes en concret vam fer servir per la ratafia, tot i que ja us avanço que la fórmula no és exacte, ja que pot incloure fins a 40 plantes diferents, i nosaltres en vam utilitzar unes trenta.
Cua de cavall, herba de la pedreta, Matricaria, romaní
Pi, cua de cavall, aladern, plantatge, mill gruà
Herba romaguera, savina
Didalera groga, espígol, cap d'ase, ruda
Mata o llentiscle, orquídia silvestre, savina, flor de Sant Joan o Tanacet
Sempreviva, esparnellac, espantallops, càdec
Pericó o hipèric, canyella, llimona
Hisop, Absenta!, cap d'ase, ginesta
Fonoll, plantatge, sàlvia labandulifolia, farigola llimonera, farigola, didalera groga
I ara anem a les flors bàsiques, que són:
la sempreviva, la flor de Sant Joan i l'Esparnellac, unes flors que només floreixen per Sant Joan, cosa que fa imprescindible l'elaboració de la ratafia durant el solstici d'estiu, amb nits molt curtes i dies més llargs. L'efecte màgic diuen que ja era conegut quan bruixes i trementinaires collien fa segles aquest tipus de plantes per a curar la gent.
Tots nosaltres, cercant flors...
Vam acabar ben satisfets de l'excursió i de la recol·lecta de flors:
La recol·lecta dins el cistell
I, evidentment, encara ens faltava l'aiguardent anisat i les nous, que vam introduïr a les ampolles, prèviament partides per la meitat. Després de les nous, les herbes i, finalment i en últim lloc, l'aiguardent.
En Xavi i l'Armengol tallant les nous
Les nous verdes ja són dins el pot!
L'aiguardent anisat dolç
I ara sí, la fórmula:
Aiguardent anisat dolç (els litres que volgueu, en el nostre cas van ser 6 litres)
*** Si feu servir aiguardent sec hi haureu d'afegir sucre***
Ampolla de vidre de boc gros, preferiblement, de vidre transparent
3 nous x litre
3 flors de til·la per l.
3 ramellets de flors d'espígol x l.
3 brots de fonoll x l.
3 flors de pericó x l.
3 flors de malva x l.
3 flors de farigola x l.
3 flors de farigola llimonera x l.
3 flors d'escabellosa x l.
3 ramets de llentiscle x l.
3 ramellets de flors x l.
3 branquetes de ruda x l.
3 flors de romanió x l.
3 flors de cap d'ase x l.
3 brots tendres de pi x l.
1 trocet de pell de llimona
1 trocet de branca de canyella
3 boletes d'herba de la pedreta x l.
3 ramellets de cua de cavall x l.
3 ramellets de flors d'orenga x l.
3 llavors de cardamom
3 branquetes de camamilla x l
3 fulles de sajolida x l.
3 flors de marialluïsa x l.
3 flors de sabina x l.
3 boletes de ginebró x l.
3 trossets de regalèssia x l.
3 flors de ginesta x l.
3 trocets d'herba romaguera x l.
3 fulles de sàliva x l.
3 flors de sempreviva x l.
3 fulles de menta x l.
Si triem bé les flors, la barreja hauria de quedar-nos així:
Anem introduïnt les flors i fulles dins el pot, a sobre de les nous
En primer pla, branca de malva
I anem destriant les flors que ens interessen...
Tapem amb un drap. S'hi estarà durant 9 dies.
Un cop tenim el pot ple, mirant de deixar un marge de 4 o cinc dits buits perquè amb la maceració dels fruits el líquid pujarà cap a la superfície, ho tapem amb un drap i ho deixem reposar, a sol i serena, durant 9 dies. Passat aquest temps, colarem el líquid, l'embotellarem en diverses ampolles i les taparem amb tap de suro. Les haurem de deixar reposar un any! abans de tastar la ratafia...
En tot cas, passats els 9 dies ja podrem fer la primera cata... ja us ho explicarem!
La colla ratafiaire!
