divendres, 28 de juny del 2013

Gotets de bròquil, brandada de bacallà i ceba confitada


Avui sembla que la calor comença a fer acte de presència, tot i que ens avisen que fins dimecres que ve no podrem parlar de calor de veritat. Malgrat això, ja comencen a venir de gust els plats més lleugers, no cal que per força siguin freds. El d'avui és un entrant, tapa, aperitiu, gotet, digueu-n'hi com volgueu, que es menja calent o tebi, ben lleuger. Som-hi:

Ingredients:
Bròquil
Bacallà dessalat
Alls
Oli d'oliva verge extra
ceba
llet, farina i nou de mantega


El bròquil és una de les hortalisses més bones i sanes, nutritivament parlant, que podem trobar al mercat. Val la pena aprofitar-se'n, no? El primer que farem serà trossejar-lo, intentant conservar les rosetes, i escaldar-los amb aigua bullint i sal, durant uns 3-5 minuts. L'escorrem i el reservem.


Mentrestant, posem a confitar uns 2 o 3 alls amb oli, sense que aquest bulli. Els deixem submergits durant uns 10 - 15 minuts.


Mentrestant, també pelem i tallem la ceba en juliana, la posem a ofegar amb oli i sal, primer a foc fort i després a foc baix. L'hi deixarem ben bé mitja hora. 



A continuació, tallem el bacallà a trossets petits:


Traiem els alls de l'oli, els pelem, i els unim al bacallà.


Preprarem la beixamel posant a escalfar la mantega, incorporant després una cullerada de farina i la llet. Afegim el bacallà i, després, els alls.



Un cop espessit, ho triturem una mica amb la batedora, però no gaire, ja que ens hi agradarà trobar els trossets de bacallà. 


I ja ho tenim tot a punt per muntar el plat (bé, el got, en aquest cas). A la base, fiquem una mica de bròquil escorregut. A sobre, la brandada amb all confitat i, al capdamunt, la ceba confitada. Ho acabem decorant amb unes llavors de bròquil crues (caviar verd!)

Bon profit!





Bon cap de setmana!















dijous, 27 de juny del 2013

Taps de patata amb pop acompanyats de verdures saltejades


Aquesta d'avui és una d'aquelles idees que surten mirant la tele. De vegades, ens estem davant l'aparell sense pensar gaire en res i, de sobte, alguna cosa et crida l'atenció. Aquell dia m'estava mirant el programa 'Cuines' de TV3 i el cuiner va preparar el que ell va anomenar uns falsos coulants de patata (teniu la recepta aquí). Em va semblar que allò no eren uns coulants perquè jo els entenc amb l'interior líquid, i aquells eren farcits d'espàrrecs. D'altra banda, en aquell moment no vaig prendre nota ni de la recepta ni dels ingredients, però vaig guardar a la memòria la idea de cuinar la patata com si fos una petita capseta on guardar-hi records... i en va sortir aquesta recepta!

Ingredients:
patates kennebec
Pota de pop cuit
Tomàquets
pebrot verd
pebrot vermell
ceba
Pebre vermell picant i fumat


Comencem amb les patates. Les pelem, tallem els extrems i la repel·lem, de manera que ens quedi forma de rectangle. Així:



Després, agafem un buida cors i buidem l'interior de la patata, per la part més estreta. Prèviament, en tallem un quadrat, que després ens servirà de tap. Així:


Com que és una mica xungo fer-ho només amb el buida cors us acabeu d'ajudar amb un ganivet per arribar fins al fons, però sense foradar-la del tot per l'altre costat. Un cop tenim totes les patates buidades les posem  a confitar, i ho fem submergint-les en oli calent, però no bullint, durant uns 20 minuts. L'oli ha d'estar a uns 80 ºC. També confitarem les "tapes", és a dir, els quadrats que hem fet tallant els rectangles de patata.


Mentre les patates es van fent, tallem les verdures en juliana i les posem a saltejar al wok, amb una mica d'oli i prèviament salades.


Passats els 20 minuts, traiem les patates de l'oli i les col·loquem sobre un paper absorvent.


A continuació, agafem la pota de pop i la tallem a dauets, ben picada. La salem i, després, la introduïm dins la patata. Tapem el tub de patata amb la tapa. Així:


I ara ja només ens queda la part fàcil, que és la d'emplatar. Aquesta posada en escena té un secret, perquè la gràcia és que no es vegi el tap de la patata que amaga el secret de pop a l'interior. Així que col·locarem les    patates amb les tapes de patata a la base, de manera que a la part de dalt ens quedarà la patata sencera. Al voltant, hi disposarem les verdures, que camuflaran les tapes de la patata. Ho acabarem arrodonint amb una mica de pebre vermell fumat per sobre dels taps, perquè així el plat ens recordarà el tradicional 'pulpo a feira'. Ens ho podem menjar fred o calent, i la segona opció és la que us recomano, per notar més la intensitat dels gustos.




Bon profit!


Amb aquesta recepta participo al repte del mes de gener de 2014 de Memòries d'una cuinera














dimecres, 26 de juny del 2013

Taller de Ratafia a les Feixes de Canyelles


Aquí tenim unes nous, unes nous verdes, que seran les protagonistes d'avui. Ja us vaig dir aquí que aviat us en parlaria i ara que ja tinc classificades les fotos de les plantes és el moment de fer-ne el resum. Va ser el cap de setmana passat que vam assistir a un TALLER DE RATAFIA. De seguida em va semblar un taller molt engrescador per diverses raons:

La primera, perquè tenia lloc a les Feixes de Canyelles, un indret preciós tocant a Castellar del Vallès. 



La segona, perquè ens hi convidava el Xavi Ruano, un expert en tota mena de qüestions relacionades amb l'horta, la natura i la botànica (en dóno fe perquè fa anys que en segueixo les passes).


La tercera, perquè al taller de ratafia també ens guiaria un mestre ratafiaire des de fa 30 anys, l'Armengol Esparrach.

L'Armengol ens parla de les flors

I la quarta, perquè a casa sempre hem estat molt d'anar a buscar plantes al bosc. En fem ús a la cuina i també aprofitem les propietats curatives i medicinals d'algunes d'aquestes aromàtiques. Som una mica recol·lectors, ben pensat. L'oportunitat que ens oferia aquest taller, poder aprofundir en el coneixement d'algunes de les flors silvestres que tenim al nostre abast, a la franja mediterrània, era sense dubte un gran esquer per picar. I així ho vam fer!

D'entrada, us resumeixo algunes (que no totes) de les plantes que vam trobar pel camí, a les feixes que el Xavi Ruano ja fa dos anys que està arranjant i que tan bé ha sabut transformar.  Després, ja us explico quines plantes en concret vam fer servir per la ratafia, tot i que ja us avanço que la fórmula no és exacte, ja que pot incloure fins a 40 plantes diferents, i nosaltres en vam utilitzar unes trenta.

Cua de cavall, herba de la pedreta, Matricaria, romaní

Pi, cua de cavall, aladern, plantatge, mill gruà

Herba romaguera, savina

Didalera groga, espígol, cap d'ase, ruda

Mata o llentiscle, orquídia silvestre, savina, flor de Sant Joan o Tanacet

Sempreviva, esparnellac, espantallops, càdec

Pericó o hipèric, canyella, llimona

Hisop, Absenta!, cap d'ase, ginesta

Fonoll, plantatge, sàlvia labandulifolia, farigola llimonera, farigola, didalera groga

I ara anem a les flors bàsiques, que són:
la sempreviva, la flor de Sant Joan i l'Esparnellac, unes flors que només floreixen per Sant Joan, cosa que fa imprescindible l'elaboració de la ratafia durant el solstici d'estiu, amb nits molt curtes i dies més llargs. L'efecte màgic diuen que ja era conegut quan bruixes i trementinaires collien fa segles aquest tipus de plantes per a curar la gent.

Tots nosaltres, cercant flors...

Vam acabar ben satisfets de l'excursió i de la recol·lecta de flors:

La recol·lecta dins el cistell

I, evidentment, encara ens faltava l'aiguardent anisat i les nous, que vam introduïr a les ampolles, prèviament partides per la meitat. Després de les nous, les herbes i, finalment i en últim lloc, l'aiguardent. 

En Xavi i l'Armengol tallant les nous

Les nous verdes ja són dins el pot!

L'aiguardent anisat dolç

I ara sí, la fórmula:

Aiguardent anisat dolç (els litres que volgueu, en el nostre cas van ser 6 litres)
*** Si feu servir aiguardent sec hi haureu d'afegir sucre***
Ampolla de vidre de boc gros, preferiblement, de vidre transparent
3 nous x litre
3 flors de til·la per l. 
3 ramellets de flors d'espígol x l.
3 brots de fonoll x l.
3 flors de pericó x l.
3 flors de malva x l.
3 flors de farigola x l.
3 flors de farigola llimonera x l.
3 flors d'escabellosa x l.
3 ramets de llentiscle x l.
3 ramellets de flors x l.
3 branquetes de ruda x l.
3 flors de romanió x l.
3 flors de cap d'ase x l.
3 brots tendres de pi x l.
1 trocet de pell de llimona
1 trocet de branca de canyella
3 boletes d'herba de la pedreta x l.
3 ramellets de cua de cavall x l.
3 ramellets de flors d'orenga x l.
3 llavors de cardamom
3 branquetes de camamilla x l
3 fulles de sajolida x l.
3 flors de marialluïsa x l.
3 flors de sabina x l.
3 boletes de ginebró x l.
3 trossets de regalèssia x l.
3 flors de ginesta x l.
3 trocets d'herba romaguera x l.
3 fulles de sàliva x l.
3 flors de sempreviva x l.
3 fulles de menta x l.

Si triem bé les flors, la barreja hauria de quedar-nos així:

Anem introduïnt les flors i fulles dins el pot, a sobre de les nous

En primer pla, branca de malva

I anem destriant les flors que ens interessen...

Tapem amb un drap. S'hi estarà durant 9 dies.

Un cop tenim el pot ple, mirant de deixar un marge de 4 o cinc dits buits perquè amb la maceració dels fruits el líquid pujarà cap a la superfície, ho tapem amb un drap i ho deixem reposar, a sol i serena, durant 9 dies. Passat aquest temps, colarem el líquid, l'embotellarem en diverses ampolles i les taparem amb tap de suro. Les haurem de deixar reposar un any! abans de tastar la ratafia...

En tot cas, passats els 9 dies ja podrem fer la primera cata... ja us ho explicarem! 

La colla ratafiaire!















LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...