A mi m'agraden molt, les sepiones. És un marisc que sempre ve de gust abans de començar amb els plats principals. Als pobles mariners, les sepiones formen part de la rutina gastronòmica, tot i que avui ja no se'n pesquen tantes com abans... tristament. Aquestes són de Palamós. Ben fresques.
Les sepiones es distingeixen dels xipirons i calamarsets perquè les primeres tenen el cul en forma de punxa, com bé podeu veure a la fotografia. Un cop cuites, redueixen el seu tamany a la meitat i canvien de color:
Les sepiones no necessiten massa disfressa i, si són prou petites, es poden menjar senceres, sense treure'ls ni l'espinada ni els ulls. Aquestes que avui us proposo s'acompanyen, simplement, d'una picada d'all i julivert. Però també podríem preparar-les arrebossades, tipus tempura, com fem de vegades amb els xipirons. Abans d'emplatar, hi espolseu una mica de sal i pebre i... a menjar! Us recomano servir-les ben calentones, guanyen molt!
Segur que estàn ben bons, i veien que no s'han de netejar, porten poca feina, m'ho apunto per fer-ho un dia a casa.
ResponEliminaUna abraçada
No s'han de netejar gens, cris, sobretot si bón petitons! Ja em diràs què tal... Petonet
EliminaUMM, A MI TAMBÈ M'AGRADEN MOLT I MOLT LAS SEPIONES.
ResponEliminasón bones, oi lolines? Jo no puc parar... he he. Petonet!
Eliminamuy faciles y el toque de ajo y perejil quedan fantasticos,asi tambien me encantan a mi.
ResponEliminapeto
Gràcies Miquel! Petons
Eliminasóc molt ignorant de les coses marines, i cada dia en descogreixo de noves... veient crues aquestes sepiones hagués dit que eren calamarsets, tenia la impressió que més arrodonides, com les sípies grosses :-(
ResponEliminaDoncs Manel, les sepiones tenen punxa. Com les sèpies grosses. Els calamars sí que tenen el cul més rodonet.
EliminaOstres! jo també hagués dit que eren calamrcets! però bé, el plat m'encanta!!! boníssim!
ResponEliminaGràcies per la visita, Teresa!
EliminaQuina pintorraaaaaa! Com va anar la xocolatada, reina?
ResponEliminaSúper! Demà penjo el post ;-)
EliminaJa ho has dit, no necessiten res més i els peixaters diuen que aquests no es netegen tant, però comences a netejat i ja no pares.
ResponEliminaPetons.
Ep, apunta'ns dos, que venim a sopar!! Nyam!
ResponEliminaPetons
Sandra
Ummmmm ara mateix me’n menjaria un bon plat
ResponEliminaPetons
La veritat és que sense els teus consells no hagués pas sabut diferencial una sipiona d'un calamarset. Jeje! Ja veig que la qüestió és mirar-los el cul...
ResponEliminaSegur que saltejades amb all i julivert estan boníssimes!!!
Petonets!
Anna
Per la foto m'imagino l'olor de l'all i el julivert!
ResponEliminaNani
Están perfectes!!!no tenen pinta de que te quedin al plat, segur!!!
ResponEliminaPetons.
que bones! m'encanten com a apertitiu, plat principal...sempre queden genials!! petons
ResponEliminaEm sembla que no n'he vist mai i si n'he vist segur que he pensat que eren calamars.
ResponEliminaPetons.