Fesols de Santa Pau amanits i acompanyats amb verduretes crues

En aquesta publicació continuo instal·lada a la Garrotxa. Ja tenim el pastís de mousse de maduixa i plàtan fet amb iogurts grecs de la Fageda paït i l'aniversari passat, i cal tornar a la normalitat. Però amb il·lusíó, com deia algú que ara no recordo... he he he.

Avui us proposo un aliment que pot combinar-se de mil i una maneres: els FESOLS DE SANTA PAU, un llegum menut, de forma arronyonada i de pell molt prima. Un cop cuits, els fesols en la boca són saborosos, amb una textura molt fina, gens farinosa i molt tova. Se sol sembrar de la primera setmana de juny a la segona quinzena de juliol, i la collita és al setembre.

Aquests fesols els tenia al rebost des de feia un mes, esperant el seu destí, el de ser cuits i menjats. Però sempre amb cura,  sempre pacients a la seva justa cocció, d'una hora i mitja (així ho faig jo..) , amb aigua abundant i un parell de grans d'all, sal i dues fulles de llorer. Així, de ben segur que us assegureu que quedin ben cuits i tous. A més, a mig camí de la cocció, espanto els llegums. No sé si ho heu sentit mai, però recordo que m'ho van explicar ja fa temps, que els llegums, perquè no provoquin tantes flatulències, cal sorprendre'ls. En castellar dirien " asustar a las habichuelas??", que no sé si serveix per tot tipus de llegums però que amb mongetes seques i fesols funciona, us ho assegura. I això és fa incorporant dos gots d'aigua ben freda a mitja cocció. Simplement això!

Com us he dit, es poden acompanyar de moltes maneres, fent-ne un plat més o menys consistent, que bé depèn del gust del tastador o de l'època de l'any. A mi m'agraden molt en amanida quan arriba la calor. Trobo que els acompanyo amb botifarra, cansalada, o amb gaire salsa se'm fan feixucs. Així que avui, amanideta de llegums, AMANIDETA DE FESOLS!

L'acompanyament:

Pebrot verd, pastanaga, blat de moro i pebrot vermell

Només cal barrejar els fesols amb aquests ingredients i afegir-hi un bon raig d'oli d'oliva verge extra i una mica de julivert picat. Sense adonar-nos-en estarem barrejant el fesol i el blat de moro (llegum + cereal) i, vaja, a nivell nutricional ens dirien que això és bona cosa, ens aprofitarem del matrimoni de conveniència per a menjar-nos una proteïna d'alta qualitat!

Bé, després de tot plegat, qui diu que les amanides són insípides i avorrides?