dimarts, 29 d’octubre del 2013

Memòries garapinyades - Cigrons garapinyats


El títol d'avui va en dos sentits. D'entrada, per la memòria de les garapinyades que tothom té al cap, de ben segur, des de ben petit, ja que les garapinyades han acompanyat sempre algun moment o altre de la nostra vida gustativa. I memòria de garapinyades, sobretot, perquè aquest és el repte del mes d'octubre de Memòres d'una cuinera.

I déu n'hi dó, quin repte! Amb altres bloguers ho hem comentat, hem troat que el repte era ben complicat, aquesta vegada. A la garapinyada hi ha dos ingredients imprescindibles: el sucre i el fruit sec. I això fa més difícil fer volar la imaginació per a crear alguna recepta ben diferent de la que és estrictament la garapinyada.

Tot i aquests entrebancs, ja ho sabeu que m'encanta fer conserves i fer garapinyades és, també, una forma de fer conserva, ja que el sucre que embolcalla el fruit allarga la vida al fruit, el conserva més temps.

Sobre la recepta que he triat de garapinyada, de seguida vaig tenir clar el què, però no tant el com. És a dir, vaig tenir clar que triaria el cigró sec, perquè és el fruit sec que més m'agrada de la barreja, juntament amb les faves (al contrari que molta gent, que prefereix cacauets i xurruques). Sobre el com, vaig furgar entre diverses receptes de cuina tradicional. Això és el que n'ha sortit, uns cigrons garapinyats que són molt bons (si t'agraden els cigrons secs) però que potser la propera vegada compraré, perquè porten molta feina i embrutes molt de caramel, sobretot si no tens aquells perols d'aram que tots tenim al cap. Som-hi:

Ingredients:
Cigrons secs torrats (no són els crus)
1/2 got d'aigua mineral
Sucre blanc


Comencem a escalfar el sucre amb els cigrons i hi afegim l'aigua. Ho coem a foc fort. Observarem que el sucre experimenta dos processos: el primer és que passa de sòlid a líquid (sembla aigua), després torna al punt de fil i, finalment, s'agrumolla. És en aquest moment quan traiem la cassola del foc i remenem per desenganxar el fruit del cul del cassó.


A continuació, ho tornem a posar a escalfar, a foc fort, i observem com el sucre grumollós es torna altre cop líquid, i s'enfosqueix. Agafa el color de caramel. Ho anem remenant contínuament fins que creiem que el sucre ja està prou torrat. Aneu en compte de no cremar el sucre, ja que se us tornaria amargant. Em sembla que jo, per prudent, l'he tret massa aviat, ja que més torradet encara seria més bo. 


Un cop ho hem tret del foc, i ja fred, separem els fruits amb l'ajut d'una eina. O bé, encara calents, els escampem sobre una superfície llisa.




I com que el cap de setmana passat vam poder visitar una fira medieval molt xula (que ja us explicaré on) vaig poder fotografiar unes garapinyades que realment feien goig. Aquí us les deixo!

Garapinyats: de sèsam, d'avellana, de coco i de pipes de carbassa.

Garapinyats de pipes de carbassa, de macadàmia, d'ametlla, de pipes de girasol, vista general.







33 comentaris:

  1. Ostres, es un gran repte aquest, però crec que te n'has sortit, sobretot per la originalitat de fer uns cigrons garrapinyats!! No m'ho hagués imaginat mai!!

    Cuina d'emergencia
    http://cuinadeemergencia.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Marina qué bueno. Nunca había pensado en los garbanzos,. Por cierto los garbanzos los pones crudos no?? No se quedan duros?. Ya me dirás. besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Conchi! No, no, els crus no. Agafo els que ja venen torrats, saps aquells que trobem a la barreja on també hi ha kikos, cacauets, etc? Els que ja estan a punt per menjar tal qual.

      Elimina
  3. Que originals els teus garapinyats i com sempre molt interessants els teus comentaris. Petons

    ResponElimina
  4. No havia vist mai cigrons garrapinyats! Molt original! A mi també m'agraden secs, per anar picant... però amb sucre no m'imagino el gust!

    Felicitats!

    ResponElimina
  5. Pues no no tenía ni idea de cómo se hacía! Me encanta todo lo garrapiñado! (Que fino...) Te lo copio!

    ResponElimina
  6. Hola Marina, pues si el reto se las trae pero me parece genial ehhh. Tus garbanzos garrapiñados deliciosos, mira que yo nunca los he comido... tomo nota ehhh. un besoteeeeeeeeeeeee

    ResponElimina
  7. Ostras Marina, que idea más original, yo tampoco había visto nunca los garbanzos tostados y garrapiñados, pero me llevo la receta que me ha encantado.
    Petons.

    ResponElimina
  8. Genial! Una manera fàcil perquè els més petits mengin llegums, fins i tot a les postres és poden menjar.

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Molt original, marina. Jo encara no m'atreveixo amb garrapinyades..... petons!

    ResponElimina
  10. Has fet una proposta ben original!! Que bo!! I les de la fira...quina pinta també! pwtons

    ResponElimina
  11. Tens tota la raó, aquest cop el repte era ben complicat, però la teva proposta la trovo molt creativa. Petons,
    Pilar

    ResponElimina
  12. Vaya reto!!!! muy original, pero tienen que estar muy buenos.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
  13. Caram cigrons garrapinyats, quina sorpesa a mes de lo bons que deuen estar!!
    Un petó

    ResponElimina
  14. Doncs una gran idea la de garapinyar cigrons secs, veig que, al final, et va arribar la inspiració! (Al teu comentari de les meves garapinyades et queixaves que encara no estaves inspirada). Petons.

    ResponElimina
  15. Quan he llegit el títol m'he pensat que eren els altres cigrons jejeje!! Ha de ser boníssim i molt més original que les ametlles o avellanes! Ha de ser un gust entre salat i dolç,no? Molt xulo! Petons

    ResponElimina
  16. Amb cigrons....qué original!!! Repte superat amb excel·lent! Una abraçada Marina!

    ResponElimina
  17. Una idea GENIAL!! Cigrons, ben fora del que és habitual: m'encanta!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Marina sembla fantàstica la idea.
    Serà qüestió de fer-los.
    Petons

    ResponElimina
  19. Marina sembla fantàstica la idea.
    Serà qüestió de fer-los.
    Petons

    ResponElimina
  20. aquesta si que es bona! ma mare em comprava aquests cigrons de petita i m'encantaven! be, quan els veig a les bosses de barrejes de fruits secs encara els empaito!! pero garrapinyats??! molt bona idea Marina! m'ha encantat la pinta i l'elaboraicó ! a fer-los! petons

    ResponElimina
  21. Què bons aquests cigrons garapinyats!!! Fan molta mengera!! Salutacions

    ResponElimina
  22. Hola Marina! Sóc poc donat a deixar comentaris a altres blogs, però et debia i et dec, més d'una visita. Això dels cigrons, ho hauré de provar! Molts petons!

    ResponElimina
  23. Hola Marina! Sóc poc donat a deixar comentaris als altres blogs, entre facebook, blog i altres coses, gairebé no em queda temps. Però et debia i et dec, més d'una visita. Haurem de provar aquests cigronets!
    Molts petons!

    ResponElimina
  24. Totes aquestes garrapinyades de les Fires Medievals jo també las he vist i tastat, però amb cigrons no, la teva proposta em sembla molt original.
    Petons.

    ResponElimina
  25. cigrons??? doncs no en teníem encara pel recull! Una opció ben original. Un milió de gràcies guapa!!! petonets (PD: hi havia l'opció de cuinar amb garrapinyades ja fetes, mentres apareixin al plat és suficient :P)

    ResponElimina
  26. uau, sensacional, no se m'hauria acudit mai garapinyar cigrons secs. Ha de quedar boníssim!
    Val la pena embrutar les cassoles ;)

    ResponElimina
  27. alaaaaa ¡¡ que cosa mas original y pensar que yo siempre los quito de los revueltos jajaajaj así estarán deliciosos. besicos

    ResponElimina
  28. Ostres Marina, seria difícil però tela, quina sorpresa! Mai se m'hauria passat pel cap amb cigrons.
    A mi m'agradarien, els cigrons secs m'agraden.
    Petons i moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
  29. Quina idea més original!! Això l'hauré de fer molt aviat perque segur que soprendrà tothom!!!
    Petonets,
    palmira

    ResponElimina
  30. Uau, innovador! M'agrada la idea!

    ResponElimina
  31. Uau, innovador! M'agrada la idea!

    ResponElimina
  32. Molt bona idea! m'agraden els cigrons torrats... i a sobre garrapinyats! La guardo per fer-la...

    Una abraçada

    Anna

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...