No és una recepta inventada, ni complexa, ni amb massa ingredients, ni tradicional, ni amb colors, ni que aguanti gaire, però és, per a mi i des que la vaig descobrir, una gran recepta. D'aquelles que fan Senyor, vaja. Avui us presento una crêppe suzette, que ja té un nom bonic perquè sí. Alguns fonts diuen que va néixer a París, i que va ser preparada per primer cop per al rei Enric VII, però hi ha qui diu que la recepta va ser inventada en honor a l'actriu Suzanne Reichenberg. En tot cas, si voleu saber més coses sobre l'origen d'aquesta crêppe us haureu d'esperar fins al final de la publicació, on adjunto un petit resum del tema (en anglès). De moment, anem a la recepta.
Ingredients per a la massa:
200 g de llet
100 g de farina
20 g de sucre
2 ous
1 pessic de sal
Per a la salsa:
100 g de mantega
70 g de sucre
el suc d'una taronja
un got de licor Cointreau
Comencem preparant la massa de les crêppes, batent tots els ingredients esmentats i deixant-ho reposar a la nevera fins al moment de coure. Si tenim una crepera ens serà molt fàcil fer-los. Si no, podem untar una paella amb una mica de mantega i posem una cullerada de massa per crêppe. En aquest cas, ho vaig fer amb la crepera de casa:
Un cop fora de foc les dobleguem dues vegades, de manera que ens quedin en forma de triangle. Seguim amb la salsa. Posem la mantega a fondre amb el sucre.
Després afegim el suc de taronja i el Cointreau
Ho deixem coure una mica, perquè espesseixi, i també incorporem les crêppes, ja cuites.
I ara.. el pas més divertit: FLAMEJAR! Amb l'ajut d'un encenedor llarg, per no cremar-nos, farem evaporar l'alcohol amb la flama.
Ja tenim les crêppes a punt d'emplatar! Si voleu, podeu ratllar una mica de pell de taronja per a decorar.
***Origen de la crêppe Suzette (potser)
The origin of the dish and its name is somewhat disputed. One claim is that the dish was created out of a mistake made by a fourteen year-old assistant waiter Henri Charpentier n 1895 at the Maitre at Monte Carlo's Café de Paris. He was preparing a dessert for the Prince of Wales, the future King Edward VII of the United Kingdom, whose guests included a beautiful French girl named Suzette. Different sources (like the Larousse Gastronomique) however doubt that Charpentier was serving the prince instead of the head waiter because he would have been too young.
In 1896, Oscar Tschirky published the recipe as "Pancakes, Casino Style" with everything in place except the final flambée. This appears on page 629 of his book published in New York, The Cook Book by "Oscar" of the Waldorf.
Doncs no les he provat mai les crepes així i n'havia vist en algun llibre de cuina. Tenen molt bona pinta les tinc que provar! Petons
ResponEliminaSón molt meloses i dolcetes, Roser, anima't, et treu la depre al moment! ha ha
EliminaA mi també m'agraden ja d'entrada per el nom. Suzette! No es pot ser més cuqui!! :D
ResponEliminaÉs que la Suzanne era molt, molt... coqueta! ha ha.Petons!!
Eliminaque pinta més bona per llepar-se els dits
ResponEliminaGràcies parella!
EliminaDespués de haberlos sumergido en ese baño dulce están para empezar a atacarlos sin demora.
ResponEliminaBesos
JUEGO DE SABORES
Sí, toda la razón, estas creppes son para hacer y comer. Besos
EliminaAixò fa mooolt a estiu... Em recorda a l'estiu i no precisament per ser un postre refrescant... Em sol fer mandra preparar crêpes a casa i no és tan complicat, tampoc... De fet, bé que preparo "Pancakes"... M'hi hauré de llençar! Gràcies! ;)
ResponEliminaPetó!
Més fàcils i tot que els pancakes! Llença't-hi, Elena! No te n'arrepentiràs. Les creppes accepten tota mena de farcits! Petonets
EliminaOk, ho faré! Aquest cap de setmana, que me'n torno a Palamós! ;)
EliminaComparteixo amb tu el gust per les creppes suzette, les vaig tastar a França i des de llavors mai mes, amb la teva recepta aquest diumenge em puc donar un caprici.... m´encanta!!! petons,
ResponEliminaoh! Joaquina, doncs ja m'explicaràs! És una golafreria que de tan en tan encara ens hem de permetre, no? he he. Petonet!
EliminaD'aquelles que fan Senyor, si senyora!!!
ResponEliminaOsti quina gana...
Ara has estat bé, Jordi!!! ha ha. Petons
EliminaOooooh Marina, estará muy visto pero a mí me has dejado babeando, qué pinta más rica!! Este verano mis sobrinos se han hartado de hacer creps, era una locura, pero este tuyo se lo prepararé yo, ya te contaré.
ResponEliminaJa espero el teu, doncs! petons
Eliminaesta clar que la recepta de lleugera no en té res....pero jo no se qui se'n podria resistir !!! quan vaig anar a Paris em vaig menjar una crep de pernil i formatge i vaig provar la de grand marnier, que te la porten flamejant!! tot un vici són les creps!! petons
ResponEliminaDe fet, és la mateixa creppe, Roser, es pot fer amb cointreau o amb Grand Marnier, la qüestió és que li doni el toc de taronja... que és el més bo d'aquesta creppe! Petonets
EliminaQuan una recepta es converteix en un clàssic és per alguna cosa! Fantàstics!
ResponEliminaPEtonets
Sandra
i tant! Els clàssics són per sempre, oi? Petonets, guapa!
Eliminanada mas lo he probado una vez y me encanto,te ha quedado que viendo las fotos ya dan unas ganas de comerloooooooooooo
ResponEliminapeto
M'encanta quan els flamegen ;-) No els he provat de fer mai a casa, potser m'animo!
ResponEliminaAnima't! És divertit!
EliminaLas he tastat, però no las he fet. Molt bones i amb la seva historia.
ResponEliminaPetons.
una història amb glamour, oi? Petons, Ana
EliminaAhora mismo me lo comía!! que buena pinta.. Bss
ResponElimina
ResponEliminaOh, Marina, aquesta recepta m'encanta. El meu pare les preparava de meravella i fa un munt de temps que no les menjo.
Gràcies per portar-me records tan bonics.
Passa't pel meu bloc i recull el premi que he deixat.
Petonets.
Vinc volant! Ja t'he enllaçat al meu blog. Petonets i gràcies!
EliminaI quan dius que anem a casa teva a fer unas crepes??? M'encanten!! Les tardes d'hivern que fa molt fred i no ve de gust sortir de casa, sempre en fem!
ResponEliminaÉs com un joc, oi? A mi també m'agrada molt fer-ne. Petonets!
Eliminaoooooooo, quin luxe de recepta!!!! no saps el que donaria per menjar-me un (amb nutella, pot ser????) petonets
ResponEliminaPot! i tant, amb el que vulguis!
EliminaQuins records....era petitona i me les feia una senyora que vivía a Torre Valentina,,,,ben iguals que els teus....ufff,,,boníssims !!!
ResponEliminaPetonets.
Carai! Ja anaves amb el cointreau....? Sort que amb el flamejat s'evapora gairebé tot l'alcohol... he he. petons
EliminaMarina , és la crep bàsica! Jo no l' he feta mai... Em ve salivera només veure el post. Amb el teu permís, la faré. Jo no tinc crepera aviam com surten.
ResponEliminaSimplemente delicioso!! Buen finde!! Besos :)
ResponEliminaQué ricos! Te han quedado perfectos! Me encanta tu fotografía!
ResponEliminaLa vaig provar una vegada i em va agradar molt. Serà qüestió de preparar-la a casa :)
ResponEliminaUna abraçada
Conec aquest plat des de fa molt, però no l'havia fet mai. Gràcies a aquest post tan didàctic, ahir em vaig fer avant i... Poques vegades una cosa tan senzilla està tan bona!
ResponEliminaSalut i bons aliments
http://tastatasta.blogspot.com.es/2013/02/les-creps-i-la-candelera.html
M'alegro que t'anés bé la recepta! són molt bones, aquestes creppes... oi? Ara ja no tenim excusa!! Ha ha ha. Petons
EliminaSón genials...I amb la teva explicació gràfica, les faré qualsevol vespre...que a casa els creppes són perdició!!!!
ResponEliminaAnima't, no te'n penediràs! Com diu el Vicent, senzilles i afegeixo jo... elegants! he he he
Elimina