Vaig veure per primer cop aquest pastís al bloc de la Sònia, L'Exquisit, i de seguida vaig pensar que un dia el prepararia, perquè al pati tinc una alfàbrega que sembla que hi està a gust, perquè no para de créixer! A més, la idea de 'contruir' un pastís verd em cridava molt l'atenció. El que no sabia és que el pastís tindria aquella aroma típica del pesto... però dolça!
La idea de combinar l'alfàbrega en una recepta dolça em va encantar. Finalment, el pastís es va fer realitat, vaig readaptar una mica la versió de la Sònia i, potser no ho hauria de dir, però a casa va fer tot un èxit! Som-hi?
Ingredients:
2 manats d'alfàbrega fresca sense les tiges
150 g de sucre
100 g de mantega pomada
100 g de farina
2 ous
1 pessic de sal
Cacau en pols
Nous sense closca
Cacau en pols
Nous sense closca
D'entrada, triturem les fulles d'alfàbrega amb el sucre amb l'ajut d'una batedora. Seguidament, també afegim els ous, la mantega pomada i, a poc a poc, la farina passada pel sedàs. En últim lloc, afegim la sal. Ho remenem bé amb una llengua de gat, i posem a escalfar el forn durant 10 minuts, a 200 ºC.
Agafem un motlle per anar al forn i l'untem una mica amb mantega (podem ajudar-nos d'un pinzell pastisser. Abaixem la temperatura del forn fins a 170 ºC i ho enfornem durant 35-40 minuts. Sabrem que és cuit quan l'escuradents que hi punxem surti sec. Després, ho desemotllem, ho tallem amb porcions individuals, hi empolsinem una mica de cacau pur i ho decorem amb una mitja nou. I llestos!
M'agafaria un trosset per esmorçar. Petons!
ResponEliminaAna de: 5 sentidos en la cocina
Q be q us hagi agradat....prepara l'afabrega, q demà tinc una recepta q també en porta :-)
ResponEliminaPetons,
Un èxit, Sonia, gràcies per la recepta! Estaré al loro, tinc l'alfàbrega a punt! he he. petonets
Eliminaamb el que m'agrada l'alfabrega com has pogut comprovar avui....aquest pastís em sembla fantasticament bo i deliciosament original!! diví!! petons
ResponEliminaHe he... prova-ho, Roser! A mi m'ha agradat molt, la proposta!
Eliminadesde luego a los amantes de la albahaca es una golosina este pastis,bien humedo y con buen color.
ResponEliminapeto
Doncs sí, Miquel, pels amants de l'alfàbrega és fantàstic!
EliminaÉs original i té molt bona pinta, l'alfàbrega sempre dóna un punt diferent. L'haurem de tastar!!
ResponEliminaI tant! Molt aromàtica. Ja em direu!
EliminaJa el vaig veure original, però em segueix sorprenent!!! t´ha sortit molt be! Petons
ResponEliminaGràcies Sílvia! La sonia, que ens dóna bones idees... he he
EliminaUala, no ho havia vist mai!!! M'han entrat moltes ganes de provar-lo... quedaria bé també amb menta??? mmm ja m'estic exprement el cervell :)
ResponEliminaSegur que sí, Gemma! La gràcia d'aquest és que potser t'ensumes un pesto salat i quan ho proves és ben dolç! petons
EliminaParece una propuesta arriesgada.Se lo vi a Sonia y me gustó la idea,la albahaca me encanta.Pero queda muy fuerte de sabor..?LO pregunto por mis "gourmetes",que son muy plastas a la hora de probar,"cosas raras",como ellos dicen...
ResponEliminaAsí presentada es que se aprecia muy,muy apetecible.
Que va! No queda massa fort, no? És un pastís molt suau, que recorda el pesto però molt dolcet... ideal per a sucar amb la llet! Anima't, sílvia. Petons
EliminaQuè original! penso que m´agradarà i miraré de fer-lo aviat :) un petonet
ResponEliminaJa em diràs el què! Petonets
EliminaAl.lucinada estic!!! fins i tot oloro l'alfàbrega!!! Què maca la tens. I això que a l´estiu solen cremar-se
ResponEliminaÉs que és molt valenta, l'alfàbrega del meu jardí... hi hi. Petonets!
EliminaHa de quedar una aroma i un gust molt bo, m'encanta l'idea.
ResponEliminaUna abraçada
Gràcies Cris!
EliminaMarina, Després de la meravellosa DIADA, un pastís com aquest senta estupendament bé
ResponEliminaI tant, una diada meravellosa, increíble, emocionant lolines!!! Visca Catalunya
EliminaAquests pastis ja es veia venir q es veuria per més blocs,amb l'ingredient principal q porta es molt dificil fer-se l'idea del seu sabor...per aixo s' ha de tastar.
ResponEliminaUn petonet bonica
Tens raó, Neus, tenia massa curiositat... l'havia de fer! ha ha. Petonets
EliminaOstres Marina, justament avui estava buscant una recepta per fer un coc diferent, per menjar-lo amb la xocolata de la mona, hi he vist la teva recepta...! vaig a fer-lo ara mateix!!! ha d'estar boníssim!!
ResponEliminaOstres, la Sandra té raó, amb la xocolata de les mones ha d'estar deliciosa!!! Una abraçada Marina!!!
ResponElimina