Quin festival! Diumenge passat vam anar d'excursió al Montnegre - Corredor, un parc natural que us recomano molt, si mai no hi heu estat, al costat del Montseny. La idea era fer el recorregut de la Vall d'Olzinelles, popular per la seva bellesa paisatgística, les sureres i la riera que la ressegueix. A mi sempre m'agrada recollir alguna cosa del bosc i per això sempre hi vaig amb motxilla. Qui diu cosa diu bolets, branques, fruits... és que sóc recol·lectora de mena, jo... he he. La sorpresa va ser que, a mig camí, ens vam topar amb arboç ben carregat de cireres. Ara n'és el temps, i en aquesta zona humida, els arbres i arbustos creixen frondosos per a exhibir tot el seu fruit i poder. en vam agafar tantes, de cireres, 1 kg i 800 grams... que vaig decidir fer-ne melmelada!
Ingredients:
1,8 kg
100 g de sucre
suc de !/2 llimona
4 g d'agar-agar en pols
Netegem les cireres: Comencem traient les branquetes i fulles que hi puguin haver quedat enganzades. Després, les posem al foc baix, perquè comencin a desfer-se. Mentrestant, esteril·litzem els pots (bullim 15 minuts amb aigua)
Al cap de 10 minuts, afegim el suc de la llimona i l'agar-agar en pols. I seguim coent 3/4 d'hora més.
Cap al final, ja veureu que les cireres d'arboç han quedat pràcticament desfetes, però si volguessiu la melmelada encara més fina ho podeu triturar amb la batedora. Jo vaig optar per a no fer-ho.
Un cop cuita la melmelada i els pots de vidre escorreguts i secs, els omplim amb una quantitat que gairebé ompli tot l'interior del pot, deixem només mig centímetre perquè l'aliment no toqui la tapa. I, en aquest cas, com a una opció no obligada, ho tornem a esteril·litzar al foc, bullint els pots 10 minuts més.
I si ens volem menjar aquesta melmelada, podem incloure-la en un iogurt, o bé barrejar-la amb carns, que també deu ser ben bona! (això últim encara no ho he provat :-)
Iogurt amb melmelada de cireres d'arboç
I encara abans de marxar us deixo amb unes fotos de la zona, on podreu veure com n'anaven, de carregats, els arboços!!
Una surera
Parròquia de Sant Esteve, a mig camí del recorregut.
I qui vulgui viure amb els propies peus aquest indret, aquí teniu l'enllaç que us ho posarà fàcil!
que escursion mas bien aprovechada Marina y esta mermelada esta brutal¡¡ me encanta
ResponEliminapeto
Gràcies, Miquel!
EliminaAquest any ha sigut un any excel·lent de cireres d'arboç, els arbres estaveb carregats a tope!
ResponEliminaFer-ne melmelada és la millor opció per poder-ne gaudir tot l'any.
I tant! Les cireres que no es veuen aquí ens les vam menjar pel camí... un empatx!! ha ha ha. Petonets
EliminaTot sovint anem a bosc i encara no m'he decidit mai a fer-ne melmelada de les cireres d'arboç, a veure si m'hi poso!!
ResponEliminaJa m'explicaràs!
EliminaContinuu sense haver-ne provat! Quina enveja!;-) Ha de ser deliciosa!
ResponEliminaUna forta abraçada!!!
Doncs vinga, anima't, Gemma! Petonets
EliminaJo Marina, en casa siempre les han llamado madroños y a mi abuela le encantaban, los he visto un montón de veces en el bosque, pero nunca pense que se podía aprovechar tan bien como tu lo has hecho, enhorabuena. Petons
ResponEliminaSí, en castellà es diuen madroños. Són bones, oi? Petons!
EliminaPor esta zona tenemos muchos, pero nunca los he visto en mermelada, buena idea y con una pinta estupenda. bss Acaramelada
ResponEliminaDoncs anima't, és bona!
EliminaMarina no se porque me cuesta horrores conectarme a tu blog.
ResponEliminaLa mermelada excelente.
FELICES FIESTAS.
Un abrazo.
uix... doncs no ho sé... gràcies per intentar-ho igualment!! Petonets
Eliminaquè bé t´ho passes Marina, no conéc estes sireres però segur que la melmelada és boníssima, bsts i bon nadal!!!
ResponEliminahe he. Això d'anar d'excursió és una delícia, reme! Petons
Eliminauauu!! aixo si que es una autentica mermelada! No se'n troben a les botigues no!!! aquestes cireretes són de vici!! petons
ResponEliminaNo, d'aquestes no se'n troben! Petonets, bonica!
EliminaEs una mermelada de lo más original, es bastante difícil encontrar madroños por nuestras tierras!
ResponEliminahttp://juegodesabores.blogspot.com.es
Vaya... qué tierras son?
EliminaMarina, quina excursió tan preciosa i quina melmelada tan bona
ResponEliminaGràcies, Lolines!
EliminaQuina collita més bona que vau fer Marina.
ResponEliminaFa temps que no mejor cireres d'arboç i m'encanten. M'has fet enveja. Un petonet.
Sí, vam tornar carregats, Laura, ja ho veus!! ha ha. Petons
EliminaDeu meu, fa anys que no menjo cireres d'arboç!! M'he tornat un habitant del sofà molt fort perque estan boníssimes i no sabria on anar-ne a buscar. Fantàstica melmelada Marina :)
ResponEliminaDoncs ja ho saps, si ara vas el bosc en trobaràs segur!! Petons i gràcies!
EliminaAquesta temporada no he anat al bosc, ara em venen ganes d'anar-hi. A La Conreria també s'hi troben cireres d'arboç.
ResponEliminaDeu ser ben bona aquesta melmelada.
Petons.
Yo tengo mi casa en una urbanización al pie del Montseny y tengo también unos 200 metros cuadrados dentro de mi parcela que le dejamos tal y como estaba o sea de bosque. Lo mantenemos limpio y tengo la gran suerte de que en ese pequeño trozo hay 15 madroños que en estos momentos están llenos de frutos y ya apuntando las flores para el próximo año.
ResponEliminaGracias por la receta, de esta forma los aprovecharé bien.
Petons guapa
Aixó si que es un festival!!
ResponEliminaQue maco el bosc amb els arboçoc florits.
Es el seu temps,fa unes setmanes, varem cullir molts, aprop de Barcelona,
al Ordal. La propera vegada també faré melmelada.
També vem aprofitar molt el día, cullita de cireretes i de bolets.
Petonets i bones Festes.
Les cireres d'arboç són boníssimes, sí senyor! Què bé que ens hagis preparat aquesta autèntica i magnífica mermelada. M'ha encantat! Molts petonets, aquest cop ben dolços.
ResponElimina