Fa un parell de setmanes, en Xesco ens va convidar a sopar a casa seva. No al restaurant, on també ja hem estat diverses vegades, sinó a casa seva, on també la Maria, la Júlia i el Marc viuen, i que és just a sobre del restaurant Ca l'Esteve, a Castellbisbal. També hi van convidar l'Òscar i la Cris, el Massitet i la Sussana i el Dani Pantxeta i la seva dona Julia. Tots plegats vam gaudir d'un fantàstic repertori gastronòmic al que el nostre amic estimat Xesco ens té acostumats. Potser hauria de dir... mal acostumats, he he he. Sense esperar-ne res, sempre acaba sorprenent-nos amb noves i suculents propostes. Si voleu veure'n el resum que en vaig fer el trobareu a l'Instagram del blog.
De postres vaig portar aquest pastís que encara no havia fet mai i que probablement repetiré perquè va quedar molt bo, un lemon pie o pastís de llimona amb merenga. Us explico com el vaig fer, ja que vaig recopil·lar receptes d'altres blogs i també d'un llibre i en vaig fer la meva pròpia versió:
Ingredients per la pasta brisa:
200 g de farina
100 g de mantega
1 ou
1 pessic de sal
2 c. d'aigua gelada
Ingredients pel farcit de llimona:
2 llimones
3 rovells d'ou (guardeu les clares per la merenga)
250 g de sucre
50 g de farina de blat de moro (maizena)
1 c. de mantega
Ingredients per la merenga:
3 clares d'ou
100 g de sucre llustre
Comencem preparant la base del pastís, la pasta brisa. Si tenim màquina, introduïm tots els ingredients (la mantega fosa, la farina, la sal, etc...) dins el bol i ho amassem bé, fins que ens quedi una pasta cremosa. A continuació, estirem la massa sobre un motlle rodó, prèviament enfarinat i l'estenem. La punxem amb una forquilla i la coem al forn durant uns 25 minuts, a 180 ºC.
La traiem del forn i la reservem. Ara, fem la crema de llimona. Batem els rovells d'ou, el sucre i el suc de les dues llimones. També hi incorporem la maizena. Amb unes baretes, ho remenem bé i ho posem al foc. Anem batent, a mesura que amb la temperatura s'espesseix la crema. És iportant que, mentrestant, tingueu les clares d'ou a la nevera perquè es mantinguin ben fredes per muntar-les després.
Quan ja la tenim prou espessa, apaguem el foc i la reservem. Ara, prepararem la merenga. Altre cop, he fet servir la KMIX que em van portar els reis. De moment, continua traient fum, he he he.
Batem, primer a baixa potència i a més velocitat gradualment, la clara amb el sucre llustre. No ho fem amb sucre en gra perquè els granets s'hi notarien, ja que ho batem en fred i no es desfà. Un cop ho tenim a punt de neu, introduIm la barreja resultant dins una mànega pastissera, a punt per decorar el pastís.
Ja som a l'últim pas. Recuperem la base de pasta brisa i la farcim amb la crema de llimona. A sobre, hi anem disposant la merenga, fent petites boletes.
Un cop completat i ben recobert de merenga, l'introduïm al forn, a 170ºC durant 5-10 minuts al gratinador, o fins que la merenga veiem que queda torrada. I ja el tenim llest per servir!
I amb la merenga que ens sobri (en surt molta per la quantitat que us he posat) podem fer petites merengues individuals com aquestes...
t'ha quedat amb un aspecte fantàstic.... i la combinació: deliciosa!!
ResponEliminaUmmm deliciosa¡¡¡es la fovorita de mi madre y mia, un besote.
ResponEliminaQué maco t'ha quedat el pastís. M'encanten els dolços amb llimona, encara que a casa si porta merenga ja no els agrada, només a mi.
ResponEliminaPetons.
Maquíssim i bo!! amb la merenga queden un pastissos molt vistosos, a banda de bons... !! petons
ResponEliminaper lleparse els dits
ResponEliminaT’ha quedat un pastis fantàstic, i a més amb crema de llimona que m’agrada molt!!!
ResponEliminaPetons
Mmmm, una autèntica delícia
ResponEliminaT'ha quedat un pastís d'allo més vistós, ideal per a rematar un sopar que pel que expliques va ser exquisit! un petó!
ResponEliminaLa merenga li dona a aquest pastí un toc espectacular! A veure si m'atreveixo a fer-ne a casa! Una abraçada!
ResponEliminaTu torno a dir...uauu!!! aquesta me la guardo!
ResponEliminaOhhh Marina hoy si que me has dado! esta es mi tarta favorita y la has bordado!! si estuvieras mas cerca me llevaria un trocito, se ve impresionante, bicos
ResponEliminaMarina, pero qué maravilla! Lástima no poder llevarme un trozo, pero me llevo tu receta.
ResponEliminaSaludos!
Que buena esa invitación y lo que llevaste de postre me encanta. A mi las tartas sencillas , sin fondant porfavooorrrr, son las que más me gustan. Yo vivo "cerca" de Castellbisbal. Un besoooo guapa.
ResponEliminaQue delicia de tarta!!! Te ha quedado estupenda, me encanta.
ResponEliminaUn abrazo!!!
Cocinando con Montse
Aquest es un pastís que tinc pendent desde fa molt de temps, quines ganes que m'has fet venir! T'ha quedat espectacular! Un petó guapa!
ResponEliminaAquet pastis el tinc fet desde fa molt de temps i ara em donc conta que no el tinc publicat !
ResponEliminaLa veritat es que queda molt bo!
Petons per tots tres!
Un dels meus pastissos preferits, m'agrada molt la combinació àcid i dolç que té aquesta recepta i és un postre que sol agradar tant als més llaminers, com als que ho són menys :) Fa una pinta deliciosa, ja n'agafaria un trosset!!
ResponEliminaUn petó guapa!
Fantastico por dentro y por fuera¡¡
ResponEliminapeto
Ostres que bo!!!!!
ResponEliminaQué rico Marina!! seguro que no quedó ni las migas, probaré tu merengue, a mi no me sale del todo bien. Bss.
ResponEliminaUauuu Marina! és un dels meus pastissos preferits, t'ha quedat genial i com sempre una presentació preciosa!
ResponEliminaPetons