Aquesta vegada us proposo una versió reduïda, en format tapa, d'un plat ben bo. Hem fet risotto de bolets, no dels frescos, és clar! Perquè al territori català no n'hem trobat, enguany. Però els vaig comprar assecats: uns moixernons i una pols de ceps. El risotto ens agrada molt. És un plat típic de la cuina italiana, basat en l'arròs. Els risottos provenen del nord d'Itàlia i especialment, de Milà. D'aquí el famós risotto milanès. S'elaboren, per anar bé, amb arròs carnaroli, és el més adequat per la seva estructura. Però si no n'hem trobat, també podem fer servir el bomba o l'arborio.
La característica principal del risotto és el manteniment del midó, que al final de la cocció, lliga els grans d'arròs entre ells com si fos una crema. Per al nostre plat vaig fer servir ceba, mantega, oli i vi blanc. Prèviament, vaig posar en remull els moixernons. A l'hora de coure l'arròs, vaig tirar el suc de l'aigua que aquests bolets havien deixat, hi vaig afegir la pols de cep i també l'aigua. Afegeixo l'aigua a poc a poc, a mesura que l'arròs se la beu. D'aquesta manera, el midó va expandint-se i surt de l'arròs.
I, finalment, abans de finalitzar l'arròs, hi vaig incorporar un ingredient imprescindible perquè el risotto tingui gust de risotto: un parmesà en virutes, que afegeixo quan ja gairebé l'arròs és cuit. I per a decorar, un polsim de julivert!
Bon profit!
Igual que hi ha tapes de fideuà, aquesta de risotto també em sembla sensacional.
ResponEliminaLlàstima de la mala temporada de bolets d'enguany :(
Per mi el Rei dels risottos! I mira que n'arribem a menjar a casa! La pols de ceps és sensacional per aromatitzar els plats, eh?
ResponEliminaPEtons
Sandra
Gemma, sí que és una llàstima que no hi hagi bolets. Tot i que per fer el risotto potser encara millor que siguin dels assecats, perquè concentren més el gust, oi?
ResponEliminaSandra, la pols de ceps és fantàstica. Jo, des que la vaig descobrir, la faig servir per a moltes coses: per aromatitzar una salsa de espagueti, una salsa d'entrecot, salsa de lluç.. i al risotto li dona una aroma...oi?
Petons!
em sembla que començo a pillar el rotllo de la tapa: cuines el mateix, però en poses poc... això no és una mini trampa, súper? ;-)
ResponElimina(ara, que no m'hi faria pregar pas gens per acceptar-ne un plat, o una tapa)
Eureka Manel! És clar que podria basar-ho tot amb montaditos, però aleshores no seria el que realment preparo a casa un dia qualsevol. I pels que vivim sols, sempre acostumen a ser tapes, ja sigui perquè són petits o perquè ens tapen la gana fins l'àpat següent! Petons
ResponEliminaesta bien asi en formato reducido tambien es una manera de comer de todo y no engordar, aunque este rico como este rissoto,seria bueno comer en plan tapa siempre seguro que entonces no tendriamos problemas con el peso al menos es lo que dicen los dietistas hay que comer en plato mas pequeño
ResponEliminapeto
Miquel, el vaig fer així perquè només era un entrant. De segon vam tenir llobarro al forn amb patates i ceba. També va quedar bo! Una abraçada.
ResponEliminaOh! Un bon risotto SENSE CREMA DE LLET!!! (com l'original) i sense que sigui un pasterot semi-ciment que es compacta a l'estómac! Gràcies per aquesta classe de bona cuina ;)
ResponEliminaDe res, noies! I felicitats pel programa! Aquest divendres sí que es va emetre, i us vaig escoltar!!! Petons
ResponElimina