Torno de nou a les confitures. És que no sé què em passa que aquestes últimes setmanes hi estic enganxada... potser perquè ara tenim els fruits per fer-ho? Aquest cop, us proposo un codonyat casolà. Malgrat que ja m'havien regalat o havia comprat codonys, mai m'havia acabat de sortir bé. Em quedava com una crema de codony o bé en feia allioli. Aquest cop hi he posat esforç, empenta i paciència i me n'he sortit! Primer, he estovat els codonys al forn, cosa que m'ha facilitat moltíssim la "peladura". Només he fet servir el codony, el sucre i un xic de llimona. Hi ha quedat molt bo. Per cert, com es diu codonyat en castellà? M'han dit que és el "membrillo" però això no és el codony? Bé, a veure si em doneu un cop de mà. Gràcies!
I per estrenar-lo, una amanideta de codonyat, créixems, roquefort i pipes de girasol crues.
MEMBRILLO O DULCE DE MEMBRILLO... A mi m´encanta. Trobo que has fet bé deixar la recepta, aviam si m´animo i la faig algun dia...quin perill!!!
ResponEliminaAh, m´he oblidat de ser més precisa: El dulce de membrillo seria el condonyat. O sigui l´elaboració que tu has fet amb el fruit: codony o membrillo.
ResponEliminaL'hauré de provar de fer a casa i faig feliç al Xavi!! jejeje Ja ho diuen, "quien la sigue la consigue" i a tu t'ha quedat amb una textura genial!
ResponEliminaPetonets
Sandra
El conec com confitura de codony o codonyat. M'ha encantat això que has fet d'estovar-los al forn. Jo no en faig perquè costen molt de pelar. A casa també estem enganxats a la melmelada i a la confitura però és que val la pena.
ResponEliminaJo també vaig fer el meu primer codonyat la setmana passada, i crec que encara l'he de millorar una mica, però com que em vaig fer un quilo.... encara tinc per uns quants dies. Vaig seguir la teva mateixa recepta però sense llimona.
ResponEliminaCristina, gràcies per l'aclariment! Anima't a fer-ne! És un plaer menjar-te el teu propi codonyat... i regalar-ne, perquè en surt tant que va bé ser generosa amb amics i familiars!
ResponEliminaSandra, anima't! Segur que en gaudiràs i faràs content al Xavi, si en fas.
Núria, això del forn és molt bon invent. La pell se separa de la carn, com quan fas escalivada d'albergínia, i t'estalvies destrossar-te els dits!
Marga, doncs sense llimona també deu quedar ben bona! Jo només en vaig posar una mica, per evitar que s'oxidés... però de fet, com que el codony sortia del forn no crec que fes falta tampoc.
Petons a totes!
Crec que ja t'han aclarit el nom :)
ResponEliminaEs digui com es digui, queda boníssim! Acompanyant un trosset de formatge, mmm...
juraria que vaig deixar un comentari ahir a la nit, peruqè el codonyat és sens dubte la meva confitura preferida, sempre amb formatge, en una amanida com la teva o bé sol, d'entrant o de potres. però no n'he fet mai, tinc la sort que a vegades me'n regalen.
ResponEliminasi un dia em decideixo afer-ne, ja et demanaré les mides de fruita i de sucre :-)
Cap problema Manel! Et donaré les quantitats. Anima't!
ResponEliminaHe, he, he... "Casa maestrillo tiene su librillo". És ben sabut que això de les confitures és tot un món personalitzat. Cadascú les elabora segons el seu paladar... de fet, fins al segle XIX no es va escriure el primer llibre seriós (vull dir científic) de conserves. Va ser Ruper Appert. Anteriorment només tenien el tractat de Nostradamus, que indicava d'una manera màgica l'elaboració i proporció d'ingredients. En tot cas, i responent-te, jo poso 800 g de sucre per cada quilo de codony. Petons!
ResponElimina"Cada maestrillo tiene su librillo", volia dir...
ResponEliminaI queda una oloreta ben especial per la casa quan fas codonyat :)
ResponEliminaLa meva recepta porta un pelet menys de sucre: 750 grs. per cada kilo de codony. He aquí mi librillo heh!
Sí! un perfum natural que dura fins l'endemà! Ets un altre tipus de maestrillo, ja ho veig... he he. Petons
ResponEliminaQue bo que es el codony, jo també en faig cada any
ResponEliminaPetons