Teníem berenar d'amigues. I jo, poc temps. Així que he tornat a fer una recepta per la que no cal ni pensar. El clàssic pastís de iogurt. Per afegir-hi una mica de gràcia, hi he incorporat nous a dins i xocolata fondant per sobre. Ha quedat així!
Ingredients:
1 iogurt natural sense sucre
3 ous
1 mesura de iogurt ple de sucre
3 mesures de farina
1/2 mesura d'oli
1 sobre de llevat en pols
1/2 mesura de nous trinxades
Agafem tots els ingredients i ho barregem enèrgicament. A continuació, agafem un recipient per a fer pastissos, l'untem amb una mica de mantega perquè no se'ns enganxi i hi aboquem la barreja. Ho posem al forn durant mitja hora aproximada, però depèn del forn, a 180 ºC. I llestos!
simplemente facil y bueno y el toque de gracia de la cuinera,perfecta
ResponEliminapeto
Hola Marina!!!
ResponEliminaHe fet el teu pastís i ha estat un èxit
Una abraçada
Hola Marina, guapa tu
ResponEliminacom li he comentat a peu coix, es un pastís amb l ´èxit assegurat veritat ?,..hummm
mil petonets Susanna
he arribat a casa prop de la mitjanit i he posat a fer el pastís, serà el meu esmorzar de demà. quan me'l mengi me'n recordaré de tu, ja et diré que tal.
ResponEliminaEsos bizcochos tan fáciles son los que nunca cansan y gustan a todo el mundo. Se ve genial y muy bien hecho. Besos
ResponEliminaEps! M'agrada molt que us hagi donat idees!
ResponEliminaI als que l'heu fet!!! Ja em direu el què, perquè és un pastís que tan pot servir per esmorzar (Manel) com per berenar o postres.
Petons
Un pastís que no falla mai! Gràcies per compartir-lo a la xarxa ;)
ResponEliminaHem de tenir en compte que la pastisseria és una ciència, ultimament estic veient variacions d'aquest pastís (afegir xocolata, fruites... a la massa mare) que fan que no millori sinó al contrari.
Petons!
Un clàssic però SEMPRE queda bé! És ideal... Home, tastar-lo amb ingredients nous també està molt bé. A vegades ratllo una poma i l'hi afegeixo. Queda la mar de bo, però l'original sempre serà l'original, és evident! Un petonet, guapa!
ResponEliminaQuè bo, aquest pastís! Em recorda els meus anys d'infantesa. Era rara la setmana que ma mare no en feia un. A mi m'era ben igual si només hi havia un plat principal o si menjàvem tres dies seguits cuinat de llenties, però aquesta coca de iogurt, com li deia ma mare, em feia feliç.
ResponElimina