Esqueixada de bacallà amb magrana i anet

Bacallà, magrana, anet i oli d'oliva verge extra

El magraner o mangraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana o mangrana. Procedent del nord d'Àfrica i d'Àsia occidental, el magraner es freqüent a Catalunya (excepte a les comarques pirinenques) i al País Valencià. Plantat en horts i jardins, està assilvestrat en zones del litoral, sobre marges i zones pedregoses. El nom de magrana ve del llatí malum granatum, malum és la poma, i granatum significa que és abundant en granes.

El fruit fa de 7 a 12 cm de diàmetre, té forma arrodonida i hexagonal amb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible són les llavors i la seva coberta les envolta. Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l'hemisferi nord.

La magrana al món: Al Pròxim Orient els grans de la magrana s'utilitzen tradicionalment per farcir les aus i també per elaborar el mahumara, una salsa elaborada que té com a ingredients principals pebrots vermells i nous o el fesenjan, a base de fruits secs fregits, ceba i carn de pollastre. A l'Índia els grans de la magrana serveixen per a preparar chutneys o es dessequen per a utilitzar-los com a condiment en certs curris. El suc de la magrana és la granadina, molt popular a l'Àfrica del nord i els països de l'Orient Mitjà (si heu estat a Istambul segurament n'haureu tastat... és boníssim i les magranes són d'un vermell sang més intens). La granadina també es fa servir com a ingredient d'alguns còctels. Avui l'he fet amb bacallà, perquè trobo que el contrast dolç - salat hi queda prou aconseguit!