dissabte, 7 de gener del 2012

Plats finlandesos, productes vinguts del fred

Després d'haver comprovat que el salmó, a Finlàndia, és el rei dels peixos, el recorregut per aquest viatge per Helsinki continua amb altres plats i productes salats, també molt consumits en aquella regió de la Lapònia. Ja vaig mig insinuar en el darrer post que una de les carns més consumides és el ren. A tota la zona boscosa de Finlàndia, encara hi ha 250.000 rens que pasturen per aquell territori. Ja no n'hi ha en estat salvatge, però sí que fan com nosaltres aquí amb les vaques del Pirineu, que van xipades i pasturen lliures per la muntanya. A Finlàndia, parlar de muntanya és parlar més aviat de prats, perquè el terreny és tan pla que gairebé no es compten els metres per sobre el nivell del mar.


Haver anat a Finlàndia a l'hivern ha estat, segurament, una de les millors coses que hagués pogut imaginar. És cert que, a l'estiu, el país ha de ser preciós, ple de llacs i prats d'herba verda i trugent. Però viatjar al país del Pare Noël aprofitant aquell paisatge blanc, blanquíssim, ha afegit una mica més de màgia a aquest viatge esportiu i gastronòmic. Algunes de les carns de ren que vaig trobar i tastar tenien aquest aspecte.




El gust del ren és intens, de carn vermella de gran potència. A mi em va recordar el gust del fetge, que d'altra banda m'agrada molt. I, per tant, la carn de ren és una menja que vaig trobar exquisida. No apte pels qui prefereixin gustos més suaus, com els que vaig trobar en aquests plats salats.





A Helsinki m'he adonat d'una cosa. De la sort que tenim de poder gaudir de bons plats a molt bon preu. A Finlàndia, i també a la majoria de llocs d'Europa, menjar de restaurant cada dia resulta gairebé prohibitiu. Això, m'imagino que ha provocat que proliferin els fast-food per tot arreu. Helsinki no n'és l'excepció. A més del malauradament conegut Mc Donal'ds, també hi trobem altres establiments de menjar ràpid com el pic-nic, Hamburgers diversos i Döner Kebabs per tot arreu. El que no vaig veure gaire, són restaurants xinesos... ben curiós, sí, ben curiós...

5 comentaris:

  1. Quantas coses he aprés en un moment.....gracies és molt interesant i molt ben explicat. Petons.

    ResponElimina
  2. Gràcies Mamilu! M'alegro que hagis après coses. Petonet!

    ResponElimina
  3. Bon Any!
    Marina quines vacances més xules que has fet! I també un reportatge fabulós.

    Per cert, ni al Gagdet ni al Cookiteca(tots dos de l'Av. Diagonal) he trobat el sucre invertit. Se´ls ha acabat.Fins el gener no en portaran una nova remesa...

    ResponElimina
  4. No pateixis, Cristina. L'esperaré amb paciència. Com que mentrestant tenim altres plats per fer, oi? Petonet!!

    ResponElimina
  5. Quin ren més maco! I la carn quin color! M'agrada molt les descripcions que fas del viatje. Jo només he estat dos vegades a Helsinki però només a l'aeroport per fer trasbord, i vaig quedar parada de la quantitat de nitots de rens, i llaunes amb paté de ren que hi havia.
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...