dijous, 19 de juliol de 2012

Crêppe de sobrassada i formatge de Maó


Hi ha menjars que t'atrapen. Sense saber ben bé perquè la nostra llengua es posa a salivar, i en ficar-los a la boca les nostres endorfines, neurones o ves a saber què, experimenten un inmens plaer. El mateix passa amb determinats indrets que visites altre cop durant unes vacances, curtes o llargues, que també t'atrapen. Si unim viatge + menjar la cosa ja es converteix (amb perdó de l'expressió) en una experiència "orgàsmica". Hi ha lligams que neixen per a no trencar-se mai.



El perquè d'aquesta parrafada és perquè el cap de setmana passat vaig poder tornar a visitar Menorca, una de les illes més petites de les Balears, disculpant Formentera, Cabrera, i algun illot més petit. Va ser una visita fugaç per l'illa menorquina, però suficient per a poder encantar-se davant les costes meravelloses d'aigua cristal·lina, els pobles de parets pintades de blanc, el "Jaleo" (una festa eqüestre),  les danses tradicionals, l'olor de mar salada i uns menjars que et retornen, inevitablement, al mar.


La paradoxa és que el plat d'avui no n'és pas, de mariner, Però, alhora, sí que ve del mar. Quan comprem sobrassa pensem en les balears i quan parlem de formatge de Maó... bé, el nom ja ho porta fins i tot incorporat. En aquest viatge, que ja he dit que va ser curtet però ben aprofitat, tampoc no vaig tornar amb les mans buides, sinó amb un trosset de sobrassada menorquina (picant!),  un tascó de formatge de Maó curat i una porció d'ensaimada amb cabell d'àngel que es desfeia a la boca, sense ni quasi mastegar. 


Avui, l'ensaimada que vaig portar ja no existeix (he, he), i de sobrassada i de formatge encara en queda una mica a la nevera. Com he dit al començament, costa resistir-se a segons quins menjars i, en el meu cas, el formatge n'és un, i la sobrassada de la bona, és l'altra. Potser com més m'agrada menjar-me la sobrassada és amb pa, i sí és amb Quelis encara millor, que tot queda a les illes. Tinc família a Mallorca i, o bé anem a veure-la nosatres o venen ells, sempre carregats amb aquestes sobrassades i ensaimades tan bones. Des de ben petita que ja he tingut la sort de poder-ne tenir a mà, i és una sort perquè no tenen res a veure amb les d'untar o les dels supermercats. Ja aleshores ja vaig descobrir que la combinació de pa sucat amb el tomàquet, un xic d'oli, amb la sobrassada tallada a llesques, era realment un menjar fàcil i deliciós. El que avui farem, però, serà una crêppe amb aquests ingredients, i també hi afegiré una verdura que, pel seu gust suau, acompanya i refresca aquest plat.

Ingredients per a la crêppe:
1 ou
3-4 c.s. de farina
1/4 l llet aprox
1 xic de sal
1 c.s. d'oli d'oliva verge extra
 També trobareu la recepta aquí:  crêppe de salmó i salsa tàrtara

Ingredients del farcit:
3 llesques de carbassó tallades fines
1 llesca de sobrassada
1 tall de formatge de Maó curat

D'entrada, preprarem la massa de les crêppes perquè reposada sempre serà més gustosa. A continuació, estovarem una mica el carbassó al microones perquè després ens sigui més fàcil de cargolar amb la crêppe. El courem un parell de minuts, a màxima potència. Arriba el moment de preparar les crêppes, en una crepera, si pot ser, i si no en una paella untada amb un xic de mantega.


Si volguessiu aconseguir una crêppe triangular tan sols haurieu de disposar els ingredients del farcit de manera diferent, perquè aleshores us sigui fàcil de doblegar-la en quatre parts. Jo he preferit fer-la en forma de tub. També us recomano que poseu els ingredients abans de treure la crêppe del foc ja que aixi aconseguirem que la sobrassada deixi anar els seus olis i que el formatge (tot i ser curat) es desfaci una mica. A l'hora de menjar queda molt i molt bo, ho he comprovat en primera persona... he he. I perpresentar el plat, potser uns esquitxos d'oli de pebre vermell, que ja vaig explicar aquí, ja que ens recorda el pebre de la sobrassada.

La crêppe

La mossegada

I per acabar, un repàs de les festes que vam trobar-nos a l'illa i un avanç del post que vindrà aviat... perquè.. si vas a Menorca... quin plat no pots deixar de menjar??? (.. continuarà)


Es Mercadal

Cala Morell

33 comentaris:

  1. Ostres! Quines ganes m'has fet venir de menjar pa amb sobrassada o directament aquesta crêppe. Però sobretot de tornar a Menorca, un lloc del que sempre et quedes amb ganes de tornar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, jo ja en torno a tenir ganes! ha ha. Petonets!

      Elimina
  2. La recepta genial i les fotos molt boniques

    ResponElimina
  3. Jo afegiria, "multi", "multiorgàsmica" uauu!! Una meravella d´illa ,que no conec i per tot el que m´han explicat, i per més sobrassada, formatge amb crep....Un 10!

    PD: ja he fet les meves investigacions Sra. Holmes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi hi hi... i què, què? Hi ha "tomate" o no hi ha "tomate"? Ja m'estàs donant els detalls. Envia gmail. Mua!

      Elimina
  4. Quina crep més bona ........i les fotos preciosos....venen anes d'anar-hi.
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vivim en un país fantàstic... oi? Petons

      Elimina
  5. Quin viatge tan fantàstic!! He anat a les illes balears, a Mallorca i a ibiza i m'encanten, i m'agrada molt provar el menjar quan vaig als llocs també, i la verirar és que no he provat una ensaimada tant bona com la de mallorca! Que bona! I la sobrasada i el formatge més un altre pecat que junts cassen molt bé, una bona forma de manjar amb aquesta crep. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sempre et quedes amb ganes de més, tan bonic tot! Gràcies per la visita, Roser!

      Elimina
  6. Ohhh quants bons records amb aquesta entrada, ara que ho penso, aquest estiu ja fa 6 anys que hi vaig estar! crec que va sent hora de tornar-hi... amb dues maletes, una per la roba i l'altra buida per tornar-la plena de coses bones. Aquestes crêpes amb sobrassada i formatge són de les meves preferides, m'apunto la idea del carbassó! No sé quin plat deu ser l'altre que ens ensenyaràs... potser l'"oliaigo"? petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ja ja... sí, jo també tinc ganes de tornar-hi, el viatge va ser molt curtet. No és oliaigo... però també és un clàssic. petons

      Elimina
  7. Marina estoy de acuerdo contigo esto es una escapada muy "orgàsmica viatge + menjar" un placer irresistible y con estos dos ingredientes tan tipicos de las illas,te ha salido un creps sensacional uhmm
    peto

    ResponElimina
  8. Marina, amb aquesta crêpe i les fotos d'aquesta magnifica illa em conquistes, que més es pot demanar? Petons!

    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé res més, Ana. De vegades, el truc de la felicitat és en les coses senzilles... oi? Petons

      Elimina
  9. Quina magnífica combinació!!!
    Tan barrejar viatge amb gastronomia, com la tria dels ingredients per la teva recepta és magnífic. Suposo que vas gaudir de Menorca i el bon temps, i ara nosaltres podem gaudir dels teus menjars (aviam si inventen algun tipus de bloc on ens puguin arribar els sabors de les coses tan bones que ens mostres).

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan de bo, Cristina, tan de bo! Potser algun dia aconseguiran fer-nos sentir les olors... petonet!

      Elimina
  10. Mare meva!! Deu ser espectacular, que bo!! Es nota que es hora de dinar eh? M'en cruspia un parell!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ja ja! Bona n'era una estona, sí! La poca que va durar :P

      Elimina
  11. Que be tenir-te per ses illes, a Menorca hi ha una tranquilitat que es troba a pocs indrets. Molt original la recepta, no m'hages passat pel cap, encara que la meva forma preferida de menjar sobrassada, és escampada a damunt una llesca de pà blanc amb sucre al damunt.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, només una mica de pa i la sobrassada, la bona, passa sense gana! Que bé haver pogut fer l'escapada a menorca, tot i no tenir temps per a tot :-( Teniu una illa preciosa.

      Elimina
  12. Quines fotos tan maques de cales d'aigua ben neta.
    Uns productes molt típics i las crêpes deuen quedar molt bones ja que el carbassó ha de donar-li suavitat.
    A veure la caldereta!
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ajá! Ja l'has encertat... no es farà esperar gaire, s'està coent. petonets

      Elimina
  13. Això és un senyor viatge! a mi m'encanten aquells viatges en què un àpat se't queda gravat i l'intentes fer a casa i pots reviure l'experiència. Aquesta creppe és un escàndol.... mira que a mi el formatge de maò mai m'ha tirat gaire, però combinat així ha de quedar ideal!
    Per cert, un color d'ungles estupendo ;D Petó!

    ResponElimina
  14. Vull no, necessito aquesta crep, aquesta visita a Menorca i tot el que ens ensenyes a les fotos!!! m'ho quedo tooot!! petons

    ResponElimina
  15. Oh, quina pinta! Si que només de veure'l ja se'm fa la boca aigua!
    Marta

    ResponElimina
  16. Yo quiero estar ahí!! que chulas las fotos y acompañado de este creppe..una delicia!
    Bss

    ResponElimina
  17. Menorca enamora! I la combinació sobrassad i maó també... últimament no parem de fer-ne croquetes, amb toc de romaní... SENSACIONALS! (com les crepes!) Busca-la, és recepta de l'Isma Prados
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gràcia, Sandra, el primer que vaig pensar va ser: faré croquetes! I després vaig canviar d'opció, per la crêppe. Doncs si és de l'Isma Prados s'haurà de provar, aquest "homenet" em té el cor robat!! haha. Petons!

      Elimina
  18. Marina, quines fotos més boniques. Menorca! Abans hi a nava alguna vegada perquè el meu germà gran hi va viure uns anys: i és una illa tan bonica! Trobo a faltar aquelles escapades.
    Ptnts,
    Nani

    ResponElimina
  19. Tenen una pinta espectacular, aquestes creps!

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...