Avui us proposo una coca que, si bé és entretinguda pel temps que reclama, és molt fàcil de preparar i és tan bona freda com calenta, per endur-nos al tupper, si ens ve de gust...! Doncs bé, aquesta és una coca que, estigui del què estigui farcida, em retorna al passat, quan amb l'àvia anàvem a Cal Forner (aleshores en dèiem així) i compràvem pa i coca per casa. La fornera, que ens estimava molt i que ja ens coneixia, sempre em regalava un retall o "retalló" (com en deia ella) de la coca d'oli que sobrava del dia. Ara encara hi ha forns que sempre tenen coca d'oli i de sucre, que es fan de forma similar però una és salada i, l'altra, dolça. Des d'aleshores, quan tinc temps i ganes, torno a fer aquesta coca, que es diferencia de les altres per l'oli que es fa servir per amassar, en comptes d'aigua.
Què necessitem?
Ingredients per la massa:
200 g de farina de força
1 got d'oli d'oliva verge extra 1 º
1 pessic de sal
1 pessic d'orenga
Ingredients pel farciment:
1 pebrot vermell gros
1 albergínia grossa
2 porros grossos
Sal i pebre
Per preparar la coca ens cal barrejar tots els ingredients (farina, oli, orenga, sal). Ho amassem amb les mans i piquem la massa damunt del marbre perquè se'ns estovi. No cal posar-hi llevar, ja que el que volem és que quedi ben fina. La deixem reposar durant una hora i després, amb l'ajut d'un corró, l'estirem fins a un gruix de mig centímetre, aproximadament. La disposem en una safata per anar al forn.
Prèviament, la nit abans, haurem escalivat al forn el pebrot, l'albergínia i els porros. Els deixarem en un bol i, l'endemà, per farcir la coca, els triarem, traient-los la pell i llavors i tallant-los a tires, excepte els porros, que els deixarem sencers i que només netejarem de les fulles exteriors.
Jo l'he vaig fer quadrada, la coca, però podeu donar-hi la forma que més us agradi: ovalada, rodona, rectangular, en petites porcions... La qüestió és que quedi vistosa i que la disposició del farciment tingui una mica de gràcia. La coca d'oli va anar al forn ben bé mitja hora i, finalment, va quedar així:
Marina, el gruix de 72 cm (amb admiració inclosa) desperta la meva ídem ;-P
ResponEliminaEhem... ja està corregit... ;-)
EliminaMarina, me encantan este tipo de cocas, parece que la estoy oliendo...
ResponEliminaja ja... ojalá poguessim olorar per pantalla, oi Conchi? Estaríem tots ben tips!
EliminaSimplement....irresistible!!
ResponEliminaHo és! Gràcies per la visita, Roser.
EliminaM'encanten aquestes coques, per mi són més bones i més digeribles que les pizzes.
ResponEliminaI amb els calçots ha de quedar molt gustosa...
Gemma, no són calçots, són porros. Però sí, queden molt gustosos! Petonet
Eliminauna de las cocas que mas me gustan,irresistible Marina
ResponEliminapeto
Gràcies Miquel! petons
EliminaQue bona i nutritiva, aquesta coca es de les que sempre entre bé.
ResponEliminaUna abraçada
Sí, molt bé entra. I acompanyada d'unes anxovetes de meravella...! Petonet
EliminaHola Marina, guapa tu
ResponEliminanena que bona et copio la formula, hummm
gràcies per compartir-la i mil petonets Susanna
De res Susanna! Encantada de la teva visita
EliminaBuenísima pinta. Me encantan las verduras. Tengo que probarla. Muchas gracias
ResponEliminaDe nada! A ti por la visita. Petonets
EliminaMarina, quina coca mes bona, la farè, pero amb el teu permis, cambiarè porros per calçóts de temporada.
ResponEliminaI tant! TAmbé hi quedaran molt bé, els calçots!!! nyam..! Petonet
EliminaM'agraden molt aquestes receptes que poden ser fredes o calentes. Naturalment, els ingredients hi juguen molt i es poden adaptar a productes de temporada. Tot plegat: magnífic.
ResponEliminaUna abraçada
I tant, Josep. S'adapten al gust del comensal. Gràcies pel comentari. Petons
EliminaLes coques m'agraden tan fa que siguin dolces o salades. Aquesta massa amb oli la tinc que fer, deu quedar molt cruixent.
ResponEliminaPetons.
Ja em diràs què tal, si la fas!
EliminaAquesta coca m'encanta! Jo en tinc una pendent de publicar molt semblant que a la meva zona s'anomena coca amb samfain. T'ha quedat espectacular!
ResponEliminaPetons
Mmmm amb samfaina també ha de ser boníssima, Roser!
Eliminacoca amb samfaina, perdò que me menjat una lletra!
ResponEliminahe he... ja t'he entès, no pateixis
EliminaLa millor coca salada que hi pot haver, amb diferència!, així com la feu i la presenteu és massa temptadora com per no prendre nota!, una abraçada!
ResponEliminaHola, yo tampoco conocía tu blog. Me quedo a ver tus propuestas. Un besito:)
ResponEliminaUna coca excel·lent.
ResponEliminaNani
Apa que no fa bona pinta ni res, aquesta coca....
ResponEliminaPetonets.
Buf!!!! d´aquestes coques menjaria cada dia!!! com m´agraden:)))
ResponElimina