Dijous Gras... però no gaire. Truita de poma

Avui és Dijous Gras. M'agrada molt aquesta diada perquè és el preàmbul de Carnestoltes i perquè, com diu la dita: "Per Carnaval tot s'hi val!". I aixó també val per la cuina. Per Dijous Gras sempre perdem les formes (en els dos sentits de la paraula) i ens permetem el tast de les delicioses botifarres d'ou i de tota mena de gustos novedosos que les carnisseries han elaborat amb amor i dedicació, i de les truites de tota mena, sobretot farcides de botifarra, i dels llardons, per fer-ne coques o menjar-los sols... en fi, que ens deixem anar i mengem pels descosits i copiosament. I això, si és només per un dia, sempre està bé... I no només pel que mengem, sinó pel que significa aquesta diada. Recuperem la cultura popular a través de la gran festa gastronòmica... això sempre ens ha agradat, en aquest país petit...

I tot això de Dijous Gras és possible gràcies al porc, ves qui ho hauria de dir!! Del porc tot s'aprofita. No descobrim la sopa d'all perquè si mirem enrere en el temps, les famílies aleshores més rurals i organitzades en economies autosuficients, feien la matança del porc durant aquestes dates i n'aprofitaven tota, tota la seva carn. I altres parts comestibles del porc, que són gairebé totes. I d'aquí que ara, encara que no matem el porc, continuem amb aquesta tradició tan celebrada  i nostra. Avui segur que molts de nosaltres tornarem a tastar aquesta botifarra que, personalment, m'encanta.

Però després de les calories, com que no tinc cap fotografia botifarrera perquè encara no hem arrencat amb les copioses menges, explicaré una recepta "light" de Carnestoltes, que potser no lliga però ara us explico perquè he triat aquesta i què té a veure amb Carnaval. La vaig descobrir a la carnisseria El Castell de Castellar del Vallès que, cada any i per Dijous Gras, ofereix als seus clients uns dauets de botifarra i truita. Cada any en fan de clàssiques, però sempre n'incorporen alguna de nova, sorprenent (de botifarra i de truita).  L'any passat van fer truita amb poma i aquesta setmana l'he reproduït. Molt versàtil pels qui siguin ovolactovegetarians o no gaire amants de la carn porcina.

Orellanes de poma i ous

Per fer la truita vaig hidratar la poma escaldant-la amb aigua i després vaig batre els ous, afegint també un pessic de sal. I ja que havia fet una truita tan suau de poma la vaig voler aromatitzar amb unes fantàstiques tòfones negres naturals (que n'és el temps), només per fer la tapa i, de passada, honor al nom del blog.

Tòfona negra natural

Tapa de truita de poma amb tòfona (TTPT...)