dijous, 16 de febrer del 2012

Dijous Gras... però no gaire. Truita de poma



Avui és Dijous Gras. M'agrada molt aquesta diada perquè és el preàmbul de Carnestoltes i perquè, com diu la dita: "Per Carnaval tot s'hi val!". I aixó també val per la cuina. Per Dijous Gras sempre perdem les formes (en els dos sentits de la paraula) i ens permetem el tast de les delicioses botifarres d'ou i de tota mena de gustos novedosos que les carnisseries han elaborat amb amor i dedicació, i de les truites de tota mena, sobretot farcides de botifarra, i dels llardons, per fer-ne coques o menjar-los sols... en fi, que ens deixem anar i mengem pels descosits i copiosament. I això, si és només per un dia, sempre està bé... I no només pel que mengem, sinó pel que significa aquesta diada. Recuperem la cultura popular a través de la gran festa gastronòmica... això sempre ens ha agradat, en aquest país petit...

I tot això de Dijous Gras és possible gràcies al porc, ves qui ho hauria de dir!! Del porc tot s'aprofita. No descobrim la sopa d'all perquè si mirem enrere en el temps, les famílies aleshores més rurals i organitzades en economies autosuficients, feien la matança del porc durant aquestes dates i n'aprofitaven tota, tota la seva carn. I altres parts comestibles del porc, que són gairebé totes. I d'aquí que ara, encara que no matem el porc, continuem amb aquesta tradició tan celebrada  i nostra. Avui segur que molts de nosaltres tornarem a tastar aquesta botifarra que, personalment, m'encanta.

Però després de les calories, com que no tinc cap fotografia botifarrera perquè encara no hem arrencat amb les copioses menges, explicaré una recepta "light" de Carnestoltes, que potser no lliga però ara us explico perquè he triat aquesta i què té a veure amb Carnaval. La vaig descobrir a la carnisseria El Castell de Castellar del Vallès que, cada any i per Dijous Gras, ofereix als seus clients uns dauets de botifarra i truita. Cada any en fan de clàssiques, però sempre n'incorporen alguna de nova, sorprenent (de botifarra i de truita).  L'any passat van fer truita amb poma i aquesta setmana l'he reproduït. Molt versàtil pels qui siguin ovolactovegetarians o no gaire amants de la carn porcina.

Orellanes de poma i ous

Per fer la truita vaig hidratar la poma escaldant-la amb aigua i després vaig batre els ous, afegint també un pessic de sal. I ja que havia fet una truita tan suau de poma la vaig voler aromatitzar amb unes fantàstiques tòfones negres naturals (que n'és el temps), només per fer la tapa i, de passada, honor al nom del blog.


Tòfona negra natural

Tapa de truita de poma amb tòfona (TTPT...)

24 comentaris:

  1. Quin luju de dijous gras. Jo em conformo amb la que porto al tàper: patates amb garró de porc rostit i esmicolat. No és tòfona però crec que també estarà ben bona :)

    ResponElimina
  2. Avui tothom a menjar truites!!! i visca el carnestoltes!! ja tinc la disfressa preparada..petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca! Per Carnaval tot s'hi val! De què et disfresses? Petonet!

      Elimina
  3. enguany també tinc moltes ganes que arribi el carnaval, i també menjaré botifarra d'ou i ahir ja vaig fer truita trufada, però mai no se m'hauria ocorregut una combinació tan original com aquesta amb les orellanes de poma i la tòfona, té una pinta sensacional!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El contrast hi queda molt bo! però la tòfona ha de ser fresca, eh? No de les de conserva... petons!

      Elimina
  4. Truita amb poma, ha de quedar molt bona. Jo aquest any no em disfresso, però ja tinc ganes de veure les rues!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et disfresses? Jo encara no ho sé! Petonet

      Elimina
    2. Genial. Avui la Silvia en presenta una al concurs d truites dl mercat amb poma també. A l'escola on treballo fem a classe els entrepans de botifarra. Q tinguis un bon dijous gras, guapa. Àgata

      Elimina
  5. Com et cuides, però no t'oblidis de la coca de llardons, per compensar una mica, jejeje.
    Original aquesta truita i amb la tòfona guanya amb sabor.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la coca de llardons no me n'oblido, no.. és impossible perquè és boníssima! Petonet

      Elimina
  6. Que original, ha de ser molt bona i amb la tófona més!!!
    Jo en menjaré de samfaina i de carxofes, que també són light però bones bones!
    petonets

    ResponElimina
  7. Hummmmmmmm que bona aquesta truita .............. no en faré avui de truita pero la coca de llardons ja casi ens l'hem cruspida.
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo encara no n'he menjat, de coca... i mira que m'agrada! petonet

      Elimina
  8. Aleeeé!!!aixo está per llapersa els dits!!!!que bona!! ummmmm!!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  9. UNa proposta molt original, ideal per menjar per berenar, un mig dolç-salat. Les orellanes de poma són molt bones, jo en poso a molts guisats ;)

    ResponElimina
  10. M'agraden les truites dolces...No he comprat mai orellanes de poma, les hauré de tastar.
    Nani

    ResponElimina
  11. Eh! Jo també he fet una truita de poma, pero com es dijous gras, he afegit llardons !!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  12. La truita de poma és molt bona, les orellanes no les he menjat, però si que vaig menjar butifarra d´ou i coca de llardons una vegada l´any no fa mal. No em disfresso ho he fet tant en les meves èpoques de mestra de preescolar que ja vaig tenir prou:)))) Petonets

    ResponElimina
  13. No n' he menjat mai de truita de poma, em sembla molt original, i segur que molt bona. I si és una mica light, encara millor. A la tapa, amb la tofona, és un plat de luxe total.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és, Anna! El contrast dolç - salat hi queda genial. Petons

      Elimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...