Per Sant Josep, una bona crema. A casa sempre n'havíem fet, perquè el meu avi se'n deia i perquè, amb tot l'esforç i dedicació, la meva àvia sempre ens en preparava. Des d'aleshores, i ara que ja ha passat el temps, encara en preparo. D'alguna manera, torno a recordar aquells temps feliços de crema i d'una diada, que tot i no ser festiva al calendari per a tothom, sí que es viu d'una altra manera.
Ingredients:
1/2 l de llet
4 rovells d'ou
125 g de sucre
20 g de midó
1 branca de canyella
1 pell de llimona
sucre per cremar
Preparar la crema és ben fàcil, tot i que és important seguir uns passos concrets perquè ens agafi la textura i gust adequats. D'entrada, el que fem és posar a escalfar bona part de la llet, tot i que en reservem un got per a desfer el midó en fred. En un altre bol desfem els rovells amb el sucre. Després, anem incorporant aquesta barreja al bol de la llet tèvia, sense deixar que aquesta bulli. A continuació, i sense deixar de remenar, incorporarem el midó ja dissolt, la canyella i la llimona. Seguirem remenant fins que la barreja s'espesseixi i després a pagarem el foc.Retirarem la pell de la llimona i la branc a de canyella. Ho servirem en cassoletes.
El darrer pas, i quan la crema ja sigui freda, serà cremar-la. Hi ha qui diu que la crema de Sant Josep no es crema, a diferència de la crema catalana, però un amic pastisser sempre m'ha dit que no és així, que de fet, són la mateixa crema, només que la de Sant Josep s'elabora en motiu de la festivitat. Així que jo la cremo. No ho faig amb un "soplete" perquè no en tinc, sinó que encara segueixo amb la planxa de ferro roent, la que heu vist a la imatge. Simplement, la poso a escalfar als fogons. Seguidament, tiro el sucre llustre per sobre de la crema i, finalment, hi faig la pressió amb l'eina roent.
I ja ho veieu! La crema de Sant Josep ja s'ha acabat! A casa no en queda mai ni l'ombra. I és que de bona que és ens quedem amb les ganes que cada dia sigui altra vegada Sant Josep. I el dia del pare, és clar! Així que felicitats a Joseps, Josepes, Pepets, Pepetes, Josefines, i tots aquells que avui celebreu al sant... i si és amb bona crema millor!
I encara una última recomanació. Si avui teniu una estona per a desplaçar-vos fins a Castellar del Vallès, on sí que celebren una jornada festiva, no us en penedireu. Allí trobareu 70 parades d'aliments artesans durant tot el dia que podeu consultar aquí.
que buena que es la crema,muy bonita la foto Marina
ResponEliminapeto
Gràcies Miquel! Molt bona la teva, també. Petons
Eliminala crema de sant josep per a mi també va associada a una festa familiar (abans a castellterçol era festiu). la mare feia la crema i la sevia en una gran plata que semblava que no s'havia d'acabar mai! la feia sense cremar, però m'agrada de les dues maneres,com aquesta, servida en aquestes cassoletes tan boniques que segur que les deus haver fet tu.
ResponEliminaUnes cassoletes 'made in' marina, sí. Gràcies per la visita, Manel! És bona la crema, oi? sempre ve de gust, trobo. Petons
EliminaVisca les tradicions! Enguany no n'he fet, tinc festa i hem marxat el cap de setmana fora. Però tornant segur que caurà una crema tan bona com aquesta ;)
ResponEliminaTambé la he fet, que bona és!!!! te molt bona pinta:) feliç dia!
EliminaVisca les tradions, sobretot les gastrònomiques! Que a Catalunya ens agraden tant... he he. petons
EliminaEs veu boníssima amb aquesta foto, visca el dia de la crema! jeje
ResponEliminapetons!
Visca! Petons
EliminaMarina, qué rica, a mí también me quedan las tarrinas así de limpias, no es broma, le pasan la lengua, je, je. Bonitas fotos. Besos.
ResponEliminaAquesta terrina també va acabar ben llepada, Conchi... hehe. És inevitable, oi? ;-) Petonet!
EliminaAvui, com a pràcticament únic partidari de la crema feta sense midó em toca patir hahaha (no pas perque la crema que has fet no sigui bona, sino perque em trobaré unes quantes fetes amb el midó i a mi un mestre pastisser me la va ensenyar a fer sense midó i espesseida a base de voltes i treball de canell :) )
ResponEliminaSempre pots fer una altra visita al teu amic pastisser, doncs!! Petonet i bon sant!
EliminaQuina crema tant bona, m'agraden les cassoletes!!!
ResponEliminaLa crema sembla immillorable, se'ns està fent la boca aigua amb tanta crema! I la cassoleta és preciosa, molt ben presentat.
ResponEliminaAvui a Esfruita hem penjat el clandari de fruita i el de verdura al bloc d'Esfruita perquè puguis conèixer quina és la millor temporada per comprar les fruites i verdures que pots trobar a esfruita.com
www.esfruita.com/assessorem/calendari-de-verdura
www.esfruita.com/assessorem/calendari-de-fruita
Us recordem que si feu clic a "m'agrada" a la pàgina de Facebook d'ESfruita, aconseguireu un 25€ de descompte en la primera compra. A què esperes?
facebook.com/Esfruita
Avui és el dia de la crema catalana!! Que be! Amb el que m'agrada! T'ha quedat delciosa! I la tarrina molt original m'ha encantat! Petons
ResponEliminaDoncs jo no tinc crema perquè ja he abusat de "patisseries i gourmandises" però si te´n sobra vinc.
ResponEliminaDigues que sí com mana la tradició !!!Y amb el goix que fa aquesta teva tots els PEPETS en diran molt bè !!!!!
ResponEliminaPetonets.
Fantàstica, jo també la he fet, però no la he cremat aquesta vegada.
ResponEliminaPetons.
Que n’és de bona la crema catalana, preparar-la per el dia d’avui el fa més festiu, tot i que sigui dia feiner.
ResponEliminaPetons
La cremeta espectacular... i en aquesta cassoleta tan xula encara fa més patxoca! :D
ResponEliminaPetonets
Sandra
la crema deliciosa pero aquesta terrina m'ha semblat "lo más!" que divertida!! petons
ResponEliminaQue buena!! y las fotos geniales..
ResponEliminaUn besito
M'ha agradat aquest pas a pas fins a quedar ben net! Què bona la crema!
ResponEliminaMarina, les tradicions s'han de seguir i aquesta no la podem deixar perdre.
ResponEliminaPetonets guapa,
Nani
Genial recepta i recull de fotos (aquestes fotos a la inversa, son genials). Quina llástima que el cremador amb la vitrocerámica no siguin molt amics :(
ResponEliminaPetons!!
Pero que bona que es la crema de Sant Josep. Nosaltres a casa, festa grossa...
ResponEliminaM'agraden moltíssim les cassoletes !
Petonets.
Molt bona pinta Marina i quina cassoleta mes mona!
ResponEliminaUn petonet, vaig a veure les teves taronjes mmm
No en vaig fer i mira que m'agrada.
ResponEliminaTambé l'has fet tu la cassoleta?
Petons.
a casa també al fem, tot i que va ser diumenge que es quan vem cel.lebrar Sant Josep (el nom del meu home)
ResponEliminaquines cassoletes més originals
Felicitats a tots els Joseps i Josepes, les Pepis i els Pepitos. No m'he pogut estar d'entrar a veure com era aquesta crema. És de les de sempre, com a mi m'agrada. Petons.
ResponElimina