Xarrup de crema de carbassa amb entrebancs de crispetes

Xarrup de crema de carbassa amb entrebancs de crispetes - Tapa -

Aquesta setmana vaig preparar sopar a casa. Bé, de sopar en preparo cada dia. Però normalment ho faig per mi. Quan tens convidats, en canvi, sempre s'acostuma a seguir aquella premissa de fer allò que ja-sé-que-em-surt-bé. Però a mi, no sé perquè, sempre m'agrada allò de fer-alguna-cosa-nova. I aquest cop va sortir bé!

Tot té una raó de ser, i en aquest plat d'avui això també passa. I és que amb la crema de carbassa que faig a casa no m'agrada gaire posar-hi els entrebancs (picatostes, en castellà). Si bé m'agrada força el contrast salat que hi donen, barrejats amb la dolçor de la carbassa, no m'acaba d'agradar el gust de fregit que també s'incorpora al plat. Així que vaig temptar la sort. Tenia unes llavors de blat de moro guardades per algun dia de cine+crispetes i vaig decidir fer-les servir. M'agrada més fer-me-les a casa, perquè així puc controlar la quantitat de sal que hi afegeixo, i les puc torrar amb oli d'oliva, que això no té preu. Però bé, d'entrada caldrà explicar els ingredients de la crema, que no té secret.

Ingredients:

1 carbassa sencera

1 ceba de figueres

brou vegetal

1/2 got de llet

nou moscada

oli i sal

50 g de llavors de blat de moro crues

Per a fer la crema, sofregeixo un xic la ceba i la carbassa, trossejades. Quan ja estan un xic torradetes hi afegeixo aigua o brou vegetal (aquest cop va ser el suc de la verdura del dia anterior). ho deixo bullir uns 15 minuts i hi ratllo una mica de nou moscada (però n'hi ratllo poca, que és molt aromàtica i pot aclaparar). Finalment, trituro les verdures amb la batedora i hi afegeixo mig got de llet (m'hi agrada més que la nata). I llestos.

A part, en una paella ben calenta amb una mica d'oli (però no gaire), tirem les llavors de blat de moro i les salem al gust. I tapem! Sobretot, perquè sínó acabarem amb la cuina plena de crispetes per aquí-per allà. I ja quasi hem acabat. Ho podem servir amb plats de sopa i deixar el bol de crispetes al mig perquè cadascú se n'hi posi tantes com vulgui o fer-ho com jo, en forma de xarrup, perquè cada comensal tingui el seu petit gotet de crema.